PRESENTACIÓ DEL CONCERT DE FIRES 2014 - Lluís Gil

   


Bon dia,


Quan tot just ensumem les primeres olors de les castanyes i els panellets, quan els arbres de la ciutat ja taquen de groc, marró i vermell les seves capçades, la tardor, a Girona, esclata amb una gran força i amb festa grossa. Arriben les Fires! que durant uns dies ompliran de festa la vida de la ciutat. Tots plegats, en graus i gustos diversos, en gaudirem.


I, amb les Fires, cada 1 de novembre, diada de Tots Sants, tossudament i constant, vosaltres i nosaltres tenim una cita ineludible. Vosaltres, perquè no us voleu perdre el concert de Fires, i tant que no!, i nosaltres perquè el volem cantar, i tant que si!.


Enguany, però, volem compartir plegats un esdeveniment molt important. Ni més ni menys que el nostre 35è aniversari. Trenta-cinc anys, des de que el 1979 la Maria Àngels Alabert va fundar el Cor Maragall, dels quals trenta n'ha estat la directora, i els cinc últims compartint-ho tot amb la Sara, la nostra actual directora.


Trenta-cinc anys que han donat per molt.


Trenta cinc anys caminant junts, trenta-cinc anys de música i cançons, de gresca i celebracions, d’amistats, de molts cantaires, d’hores i hores d’assaig, de concerts de fires, de concerts de tota mena i de voltar-la pel nostre país i pel món. Trenta-cinc anys de Fires i de Tots Sants.


Bona part d’aquests anys, vosaltres fent-nos confiança. Nosaltres, afegint a cada concert, si més no ho intentem, un plus de novetat, de sorpresa i de risc. Ja podeu intuir que aquest any el risc no és poc. Tot plegat pot anar molt bé o pot acabar en un gran desori. Se’n poden fer una petita idea veient com vaig guarnit i, esperin, esperin, a veure les meves companyes i companys.


Per a aquesta celebració, convençuts que per damunt de tot havia de ser festiva, també donades les festes en que ens trobem, la Sara es va endinsar en la profunditat dels arxius i de les partitures per veure que hi trobava. I tant si hi va trobar!  una “perla!”. Una òpera madrigalesca, una obra del 1608, del compositor italià Adriano Banchieri, ‘Bolognese’.  El “Festino nella sera di giovedi grasso avanti cena” és una autèntica perla en tots els sentits, un “divertimento” musical i teatral, inspirat en situacions de la “commedia dell’arte”, que encarna l’esperit refinat amb el caràcter popular i grotesc d’alguns dels seus passatges. Una barreja de madrigals i mascarades, d’entreteniments i de sospirs ardents, de festa, alegria i gresca.


La Sara es va posar al cap que, a més de ser un “divertimento”, ens havíem de divertir i fer que vosaltres us divertíssiu. El repte, ara, és aconseguir-ho.


Per saber on som en cada moment i perquè tot transcorri harmoniosament ens calia la paraula i la música. Per això comptarem amb la imprescindible complicitat i col·laboració,


       d’un narrador, en Salvi de Castro.


       del “Consort de violes de gamba” del Conservatori de Música de Girona, format per Clàudia Giménez, Nora Lorenzo, Xavier Torns, Miquel González, i Joan Sabrià, alumnes de viola del conservatori, amb Pau Marcos al davant.


       de Maike Burgdorf, de Seesen (Alemanya). Avui tocarà la tiorba i la guitarra barroca.


    i de Maria Àngels Pardàs, que avui tocarà el clavicèmbal. Ens fa feliços la seva participació ja que va ser cantaire del cor.


Tot i tots perquè tot vagi a l’hora, i ara que  estem en família i no ens sent ningú, us expressaré un desig i us faré una petició. El desig: passeu-ho bé, gaudiu de la música i de la gresca. Una petició: sigueu benèvols!


Bon concert i bona diada.

Lluís Gil i Aban - 1 de novembre de 2014 

Fotografia de Montserrat i Pepus Daunis

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro