PRESENTACIÓ DEL CONCERT DE FIRES 2014 - Lluís Gil
Bon dia,
Quan tot just ensumem
les primeres olors de les castanyes i els panellets, quan els arbres de la
ciutat ja taquen de groc, marró i vermell les seves capçades, la tardor, a
Girona, esclata amb una gran força i amb festa grossa. Arriben les Fires! que
durant uns dies ompliran de festa la vida de la ciutat. Tots plegats, en graus
i gustos diversos, en gaudirem.
I, amb les Fires,
cada 1 de novembre, diada de Tots Sants, tossudament i constant, vosaltres i nosaltres
tenim una cita ineludible. Vosaltres, perquè no us voleu perdre el concert de
Fires, i tant que no!, i nosaltres perquè el volem cantar, i tant que
si!.
Enguany, però, volem
compartir plegats un esdeveniment molt important. Ni més ni menys que el nostre
35è aniversari. Trenta-cinc anys, des de que el 1979 la Maria Àngels Alabert va
fundar el Cor Maragall, dels quals trenta n'ha estat la directora, i els cinc
últims compartint-ho tot amb la Sara, la nostra actual directora.
Trenta-cinc anys que
han donat per molt.
Trenta cinc anys
caminant junts, trenta-cinc anys de música i cançons, de gresca i celebracions,
d’amistats, de molts cantaires, d’hores i hores d’assaig, de concerts de fires,
de concerts de tota mena i de voltar-la pel nostre país i pel món. Trenta-cinc
anys de Fires i de Tots Sants.
Bona part d’aquests
anys, vosaltres fent-nos confiança. Nosaltres, afegint a cada concert, si més
no ho intentem, un plus de novetat, de sorpresa i de risc. Ja podeu intuir que
aquest any el risc no és poc. Tot plegat pot anar molt bé o pot acabar en un
gran desori. Se’n poden fer una petita idea veient com vaig guarnit i, esperin,
esperin, a veure les meves companyes i companys.
Per a aquesta
celebració, convençuts que per damunt de tot havia de ser festiva, també
donades les festes en que ens trobem, la Sara es va endinsar en la profunditat
dels arxius i de les partitures per veure que hi trobava. I tant si hi va
trobar! una “perla!”. Una òpera
madrigalesca, una obra del 1608, del compositor italià Adriano Banchieri, ‘Bolognese’. El “Festino nella sera di giovedi grasso avanti
cena” és una autèntica perla en tots els sentits, un “divertimento”
musical i teatral, inspirat en situacions de la “commedia dell’arte”, que
encarna l’esperit refinat amb el caràcter popular i grotesc d’alguns dels seus
passatges. Una barreja de madrigals i mascarades, d’entreteniments i de sospirs
ardents, de festa, alegria i gresca.
La Sara es va posar
al cap que, a més de ser un “divertimento”, ens havíem de divertir i fer que
vosaltres us divertíssiu. El repte, ara, és aconseguir-ho.
Per saber on som en
cada moment i perquè tot transcorri harmoniosament ens calia la paraula i la
música. Per això comptarem amb la imprescindible complicitat i col·laboració,
• d’un narrador, en Salvi de Castro.
• del “Consort de violes de gamba” del Conservatori de
Música de Girona, format per Clàudia Giménez, Nora Lorenzo, Xavier Torns,
Miquel González, i Joan Sabrià, alumnes de viola del conservatori, amb Pau
Marcos al davant.
• de Maike Burgdorf, de Seesen (Alemanya). Avui tocarà la tiorba i la guitarra barroca.
• i de Maria Àngels Pardàs, que avui tocarà
el clavicèmbal. Ens fa feliços la seva participació ja que va ser cantaire del
cor.
Tot i tots perquè tot
vagi a l’hora, i ara que estem en
família i no ens sent ningú, us expressaré un desig i us faré una petició. El
desig: passeu-ho bé, gaudiu de la música i de la gresca. Una petició: sigueu
benèvols!
Bon concert i bona
diada.
Lluís Gil i Aban - 1 de novembre de 2014
Fotografia de Montserrat i Pepus Daunis
Fotografia de Montserrat i Pepus Daunis
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada