COMIAT DE LA MONTSE FÉLEZ - Fèlix Martí - 31.03.2025
Diuen que la Montse s’ha mort. No us
ho creieu. Ningú podrà destruir la seva prodigiosa vitalitat. L’han volgut fer
sortir de la vida precipitadament per evitar interferències i pròrrogues. Però
conservarem en la nostra memòria i el nostre record la seva vitalitat de luxe
en un món que tendeix a la rutina i a la mediocritat. A tots ens sorprenia el
seu coratge. Cada vegada que l’hem sentit parlar ens ha sorprès el seu senzill
atreviment. Ha gaudit d’una llibertat d’esperit que no és freqüent ni en les dones
ni en els homes. Li ha arribat la mort sense haver tastat la por de viure.
Diuen que la Montse, al Mas Ribes amb
en Mariano, vivien en un racó de món aïllats de les connexions pròpies de la
gent culta. No us ho creieu. La Montse i en Mariano havien convertit una casa
rural, austera però bella, en una mena de centre universitari ben connectat amb
tota mena d’iniciatives culturals a partir del taller de disseny d’en Mariano.
Els seus interessos incloïen les arts, la filosofia, la literatura, la
comunicació i la política. Es podia parlar de tot sense dogmatismes i es podia
gaudir d’un nacionalisme català sense sectarismes. Viatjaven amb goig a
Barcelona o a qualsevol lloc d’Europa per poder eixamplar els seus horitzons.
Diuen que a la Montse no li
interessava la religió. No us ho creieu. Jo penso que volia distanciar-se dels
àmbits religiosos resclosits i distants de la modernitat. Li agradaven les
polèmiques sobre les preguntes fonamentals de les tradicions religioses però no
li agradaven ni els sectarismes ni les ortodòxies clericals. Era amiga de
personalitats dedicades a la recerca religiosa més enllà de les institucions i
les dogmàtiques. Havia descobert que totes les religions amaguen tresors
valuosos que poden dignificar la vida humana i contribuir a formes de vida d’alta
qualitat. A la Montse li interessaven aquests camins.
Fèlix Martí i Ambel, filòsof, va ser president de Pax Romana, i membre o directiu de nombroses associacions com el Centre Unesco de Catalunya, la Fundació Bofill, Linguapax Internacional i moltes altres
Les paraules de la Sara Pujolràs, les de Fèlix Martí m'han emocionat molt, m'estan fent molta companyia, les agraeixo molt i més introduïdes en aquest bloc; que també dono les gràcies a Xavier Merino. Us porto al cor.
ResponEliminaMariano Ferrer.
Gràcies, Mariano!
Elimina