Blog Cor Maragall de Girona

  Ja ha passat Tots Sants... Només faltaven tres dies pel concert! Tota la il·lusió es va esvanir en un instant quan ens van comunicar que el concert s’havia anul·lat. Repassem una mica el temps de preparació, perquè no ha estat com en altres ocasions. El juliol, assajos a cases particulars, els cantaires a un lloc, les cantaires a un altre. Les mesures no ens permetien assajar junts. A l’agost descans, com sempre.   Arriba el setembre i comencem amb il·lusió els assajos al centre cívic de Sant Narcís. S’han de fer al teatre i amb les mesures establertes: rentat de mans, distància, obertures, desinfecció del mobiliari...és igual, la il·lusió sempre és més gran que l’esforç. Malgrat tot, ha valgut la pena. Ens queda el record d’haver compartit moments, somriures amagats sota les mascaretes, converses i ganes de passar-ho bé cantant. I el repertori? De ben segur que el podrem cantar en una altra ocasió. Mentrestant, acabo amb aquesta frase de Pau Casals: “La música, a...

  Tot va començar el mes de març amb el confinament domiciliari. Van ser uns mesos que, tancats a casa, no podíem assajar en grup. Vam intentar fer-ho per via telemàtica però els resultats van ser més aviat decebedors. Quan no es penjava la connexió, el retard feia que no anéssim junts, fins que al final aquests tipus d’assaig el vam deixar de banda. Alguns ho intentaven sols però, tot i la seva voluntat, no se'n sortien; els faltava el caliu de la unitat, del conjunt, saber-se recolzats pels altres cantaires. En resum, faltaven els altres cantaires. També hi havia l’interrogant sobre quines peces s’havien de fer, ja que no teníem clar quin concert podríem fer. Anàvem veient com, de mica en mica, s’anul·laven una darrere l'altra les actuacions pendents.   Però no tot ha estat dolent. Quan les autoritats van permetre reunir-nos en grups de vint persones va començar una experiència totalment nova. Podíem assajar amb les mesures de seguretat que tots sabeu, a l'aire lliure, ...