Blog Cor Maragall de Girona

  Maxime Cayuela a la televisió francesa Ja ho sabem, els catalans estem abandonant la nostra llengua: el castellà cada vegada és més present a tot arreu (al carrer, cinema, jutjats, converses, televisió, els patis de les escoles, a la feina, als bars...) Només el 36,1% de la població del Principat té el català com a llengua habitual. I en la música? Malgrat que afortunadament hi ha molts grups que canten en català, a la ràdio quantes cançons hem d’escoltar en castellà o anglès abans de trobar-ne una en català? Quantes persones serien capaces de cantar-nos cançons en català? Quantes cançons trobarem que hagin passat a formar part del repertori popular, com El meu avi o Boig per tu ? I en la música coral? Quantes corals hi ha que en els seus concerts no canten ni una peça en català? Com pot ser que no potenciem la música cantada en la nostra llengua? Les corals tenim un deure que no podem defugir: la defensa de la llengua i la cultura del nostre país. El món coral no ha de tenir v

    La companya Rosanna Royo, soprano, em va enviar, pocs dies abans de començar el confinament, un vídeo del compositor i director de cors John Rutter, en què expressa meravellosament el valor espiritual, social i comunitari del cant coral i el que representa per als cantaires. Em sap greu no haver-lo posat abans al bloc, però com deia a l’entrada anterior, el confinament em va produir algunes seqüeles, entre elles al incapacitat de mantenir el bloc al dia. L’enllaç del vídeo, de poc més de tres minuts i subtitulat en castellà, és   https://www.youtube.com/watch?v=a42uy6dipJg   M’agradaria que sentir en John Rutter ens renovés i augmentés l’afició al cant coral. Xavier Merino – 25 d’agost de 2020

    A finals de febrer/primers de març es va començar a parlar de la possible gravetat de la pandèmia del coronavirus i ja havíem suspès l’assaig del 13 de març quan el Gobierno decretà el confinament domiciliari. Teníem diverses actuacions per fer entre març, abril i maig que, malauradament, van quedar suspeses o ajornades. Ens va saber greu però ens vam haver d’adaptar a les circumstàncies. I les circumstàncies van ser molt dures: setmanes i setmanes sense poder cantar i sense perspectives clares de quan hi podríem tornar. Vam fer alguna trobada telemàtica de cantaires en què no vam poder participar-hi tots, uns per manca dels estris adequats i altres per la manca de coneixements telemàtics. Fruit d’aquestes trobades va ser la proposta de fer un enregistrament des del confinament. I vam   escollir la benedicció irlandesa An irish blessing , una cançó amb la qual ens identifiquem molt i que hem cantat moltes vegades en celebracions o, també, en comiats dels qui ens han deixat. Va se