Blog Cor Maragall de Girona

Ofèlia Carbonell en una fotografia de Núvol Durant segles la cançó ha estat la llengua materna de la cultura. Si la millor manera per apreciar la tradició és tastar-la, el camí per aprendre-la és cantat. Una escudella et fa estimar i uns bons canelons enamoren, els hem paït i patit, però les cançons de sobretaula ens ajuden a entendre de què està fet tot això que ens encanta. De cultura: l’expressió d’un jo, teu o meu, pont entre ahir i l’endemà. D’ El Cant de la Sibil·la al Vols Venir Tu Rabadà , fins i tot derrapant cap a l’ All I Want For Christmas . I és que és en el llenguatge musical d’un indret on s’hi troben les puntades que uneixen tot allò que el fa hereu d’alguna cosa. Hereu de bonances, desgràcia, invasions i renaixences xocant de ple amb la globalització. Quan cantes, el ritme marca l’accent i el compàs la parla; les melodies pregunten o responen de l’única manera que ho podria fer algú en les teves circumstàncies, escala amunt o escala avall. Són circumstà...

    La vocació de músic és difícil d’explicar. De fet, no sabria si dir-ne vocació, rutina o devoció, d’això que fem. Si català és qui viu i treballa a Catalunya, músic és tot aquell que embolcalla la pròpia vida al voltant del que sigui que per ell és la pràctica musical. Ja sigui el tocar, el compondre, el cantar o, simplement, l’escoltar. I allò que ho distingeix d’un hobby és precisament el que fa que no en puguis gaudir en els moments que la resta de gent et diu “quina sort que tens que ara podràs aprofitar per tocar i distreure’t”. Aquest any de pandèmia, molts hem vist agonitzar les ganes de fer música setmana rere setmana, mes a mes. Nosaltres amb el sentiment de culpa i la mascareta i, les muses, confinades. Sense “deadlines”, sense perspectives, sense ni un sol objectiu, l’últim que vols és veure el teu ofici convertit en “passatemps”. Quelcom per distreure’t. Tu no fas música per passar-ho bé, ho passes bé fent música, que és molt d...