CONCERT NOCTURN A BANYOLES - Xavier Merino
El dia va morint sobre l'Estany de Banyoles Quan sobre un quart de deu del vespre vam començar d’arribar a la terrassa de La Carpa feia un vespre tranquil, l’aire romania quiet i l’estany platejat reflectia la darrera claror del dia. Quina serenitat que transmetia! Era la primera vegada, almenys per a mi, d’actuar a les postres d’un sopar. Una experiència nova que em tenia encuriosit. I, perquè no dir-ho!, neguitós. El públic podia ajudar a fer que la nostra actuació anés bé o que tot plegat fos un desastre. Què passaria? La visió de l’estany, amb l’aigua gairebé immòbil, em va asserenar i ho vaig interpretar com un bon auguri. Mentre els comensals anaven entrant al menjador, nosaltres anàvem baixant al soterrani on els dissabtes al vespre es fa sopar i ball. Allà vam poder preparar les veus i assajar, amb calma, els cants que havíem d’oferir al públic. Les taules d’aquell menjador ja eren parades per a l’endemà i hi havia un bon assortiment de licors i beuratges al...