Blog Cor Maragall de Girona

  Fa uns dies vaig llegir a Vilaweb la recensió que Xavier Montanyà va fer del llibre “El violí d’en Lev. Una aventura italiana” de l’escriptora anglesa Helena Attlee. Una recensió excel·lent, extensa, profunda i sensible, que fa venir moltes ganes de llegir-lo. En copiaré algun fragment i, si com a mi, us fa venir ganes de llegir el llibre n’estaré content. La recensió completa la trobareu a https://www.vilaweb.cat/noticies/vida-violi-historia-europea/ . Diu Xavier Montanyà: “ Per a mi una de les revelacions literàries de l’any 2015 va ser la lectura de La terra on floreix el llimoner. La història d’Itàlia i els seus cítrics , d’Helena Attlee. (...)La nova aventura italiana d’Helena Attlee va començar amb la fascinació, o l’enamorament, que va sentir en el més profund del seu ésser quan va sentir parlar aquell violí per primera vegada. Era en una petita ciutat de Gal·les, en un concert de música klezmer , típica de les comunitats jueves de l’est d’Europa. “Era una veu prou potent ...

Pau Casals dirigeix l'Orquestra Pau Casals acompanyada de l'Orfeó Gracienc i Conxita Badia al Palau de la Música Catalana. (Foto: tornaveu.cat) El vespre del 18 de juliol de 1936, al Palau de la Música Catalana, s’hi estava fent l’assaig general de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven que l’endemà s’havia d’interpretar al Teatre Grec de Barcelona per inaugurar l’Olimpíada Popular que organitzava la ciutat i que contraprogramava l’Olimpíada oficial de Berlín sota els auspicis del règim nazi. El dirigia Pau Casals i al davant hi tenia les veus valentes i il·lusionades dels cantaires de l’Orfeó Gracienc i una orquestra formidable: la que el mestre vendrellenc havia creat setze anys enrere. Un missatger enviat pel conseller de Cultura Ventura Gassol va interrompre les notes del geni de Bonn amb la notícia del cop d’estat militar i la necessitat d’aturar aquell assaig i demanar que tothom se n’anés cap a casa de seguida. Els acords de l’últim moviment d’aquesta simfonia, que...

      Aquest article vol posar en relleu la importància d’aquest gran músic i català universal. Les notes amb que l’he confegit són extretes dels apunts d’una conferència de l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Per entendre l’home Casals hi ha una frase que va dir : l’Art i la Ciència no tenen pàtria, però els artistes i els científics sí que en tenen. La seva vida va ser influenciada , directament o indirecta, per les guerres. La primera guerra no viscuda directament, sinó per part de mare, que era d’origen porto-riqueny, fou la de Cuba. En una altra època li tocà viure dues guerres mundials i la civil espanyola. Podem mencionar l’anècdota dels seus anys d’estudi, becat per anar a Brussel·les. En el moment en què l’ambient permetia viatjar amb l’objectiu d’aprendre dels professors de Conservatori, Casals va reaccionar davant el comentari d’un professor que li va dir: Senyor Casals, usted es el catalán . El comentari no va a agradar Casals...

Els concerts de 1914 a París i a Londres En la història recent de la nostra nació, i tant en els moments àlgids com en els més foscos, sempre ha tingut una presència molt potent l’associacionisme cultural, les iniciatives socials sorgides d’entitats i agrupacions de tota mena que han propulsat el país i l’han projectat cap a l’exterior, i que s’han convertit en ambaixadores del nostre patrimoni cultural, però també d’una manera de fer i de ser. I el moviment coral, amb una tradició nascuda fa més d’un segle i mig, ha estat sempre un dels col·lectius més actius, prolífics, persistents i proclius a la internacionalització de la seva labor. Les corals són autèntics exèrcits de pau, instruments de civilització, factors de cohesió social i ambaixades de la cultura i la idiosincràsia dels pobles. Catalunya, en molts episodis de la seva història, ha hagut de vehicular la reivindicació de la seva identitat a través de fenòmens de caràcter cultural, i el cant col·lectiu, la pràctica coral, h...

Tot i que Juli Garreta i Arboix va fer molt poca música coral, ens ha semblat interessant de donar a conèixer aques lloc web on es pot trobar informació exhaustiva sobre la vida i obra del compositor ganxó. Música Vocal [64 obres] L’obra vocal de  Juli Garreta  és una de les parts menys conegudes de la seva producció, encara que constitueix un grup important en nombre dins del total de l’obra, amb seixanta-quatre composicions. La majoria són cançons líriques amb acompanyament de piano, juntament amb algunes obres corals, dues sarsueles i una incursió puntual en la música sacra. Tota la música vocal que hem pogut datar es circumscriu al període entre 1900 i 1907, any en què s’estrena  Impressions simfòniques  a Barcelona. Durant aquests anys, Garreta s’obria camí amb la cançó, les sardanes i la música escènica, i amb les primeres provatures d'una música «universal» o «d’alta volada» –segons els paràmetres de l'època–, és a dir, música de cambra i mús...