EL VIOLÍ D’EN LEV. Una aventura italiana – Una bona lectura per a aquest estiu

 

Fa uns dies vaig llegir a Vilaweb la recensió que Xavier Montanyà va fer del llibre “El violí d’en Lev. Una aventura italiana” de l’escriptora anglesa Helena Attlee. Una recensió excel·lent, extensa, profunda i sensible, que fa venir moltes ganes de llegir-lo.

En copiaré algun fragment i, si com a mi, us fa venir ganes de llegir el llibre n’estaré content. La recensió completa la trobareu a https://www.vilaweb.cat/noticies/vida-violi-historia-europea/.

Diu Xavier Montanyà:

“Per a mi una de les revelacions literàries de l’any 2015 va ser la lectura de La terra on floreix el llimoner. La història d’Itàlia i els seus cítrics, d’Helena Attlee. (...)La nova aventura italiana d’Helena Attlee va començar amb la fascinació, o l’enamorament, que va sentir en el més profund del seu ésser quan va sentir parlar aquell violí per primera vegada. Era en una petita ciutat de Gal·les, en un concert de música klezmer, típica de les comunitats jueves de l’est d’Europa. “Era una veu prou potent per obrir els porus i desentumir les articulacions, calant tan profundament en el nostre esperit que ens va deixar a tots atuïts anhelant emocions més intenses, més desenfrenades, més tristes i més joioses que les que havíem experimentat mai”. (...)En acabar el concert, Attlee va poder parlar amb en Greg, el violinista, que li va començar a donar les primeres pistes sobre la vida del violí que l’havia enamorat. També li va explicar que un especialista li havia assegurat que aquell violí no valia res. “Com pot no tenir cap valor si té una veu tan bonica?”, es preguntà ella. (...)Aquesta va ser l’espurna que va encendre la metxa d’una passió de quatre anys que impulsà l’autora a recórrer mig Europa i el sud de Rússia, tot seguint el rastre de les hipotètiques vides del violí d’en Lev fins a Rostov del Don, on sembla que en Lev el va adquirir d’un violinista romaní en un racó tranquil del mercat.”

L’autora comença un itinerari de quatre anys que la va conduir des de Cremona i Venècia fins a les botigues dels comerciants de violins de París al segle XIX i als camps de concentració de la segona guerra mundial. Va parlar amb experts i músics de tot el continent i va pujar a les muntanyes on creixen els arbres de les més fines fustes que fan servir els lutiers. Hi podem descobrir la tècnica, la vàlua i la devoció dels lutiers i dels músics.

A partir d’aquí explica com es relacionen amb els objectes, en aquest cas els violins, amb els lutiers i músics. També parla dels violins i els violinistes durant el nazisme.

Fer una recensió de la recensió em portaria molt de temps i ocuparia molt d’espai.

Copio el que n'explica la contraportada:

“La melodia del violí d’en Lev va fascinar Helena Attlee d’ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d’un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, El violí d’en Lev ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamóns, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.”

La traducció del llibre és d’Albert Nolla i l’ha publicat Quaderns Crema, una editorial de molta solvència.

Podeu llegir-ne les vint primeres pàgines a

https://www.quadernscrema.com/wp-content/uploads/Extracte-El-violi-den-Lev.pdf.

 

 

Xavier Merino i Serra, 8 d’agost de 2023