EN EL TRASPÀS DE LA MONTSE - Sara Pujolràs i Naspreda

 

La Montse i en Mariano en un concert de Temps de Flors a l'església del Carme

Divendres, just abans de començar l’assaig de cada setmana, vaig rebre una notícia trista i desoladora d’en Mariano: “Sara, se m’ha mort la Montse”. La intensitat de l’impacte de la nova entre tots els cantaires, fins i tot entre els més joves, i que menys hi havien coincidit indica clarament l’estima que tots li teníem. La Montse ha estat una cantaire discreta però present, amb una vasta cultura que derivava del seu interès per una gran diversitat de temes, amb una actitud sempre positiva i disposada a participar de tot, ja fos un concert o una passejada, una celebració festiva o un moment de dolor. La seva mirada tendra i afable amagava una energia i una força que acompanyava totes les seves accions.

 

La corda de contralts

Sempre recordaré amb afecte el dia en què va venir, juntament amb en Mariano, el seu espòs i company de vida, a fer la prova de veu per entrar al Cor. Amb la seva característica modèstia, em va dir: “Jo només vinc a acompanyar en Mariano, perquè ell necessita cantar, i sàpigues que ho fa molt bé!”. Efectivament, en Mariano va ser un nou fitxatge per al Cor, però també ella va afegir-se a la nostra formació, a la nostra gran família. Junts vam celebrar aniversaris (quins bunyols tant bons!), vam participar en concerts memorables i vam superar la pandèmia del 2020.

Montse, encara no em puc fer a la idea de no veure’t més davant meu als assaigs i els concerts. Tal com diu la benedicció irlandesa que tant t’agradava, que Déu et guardi en el palmell de la seva mà fins que ens tornem a trobar.

 

Dibuix que li ha dedicat el nostre company Pere Romagós, Isaac d'Aiguaviva

Sara Pujolràs i Naspreda, directora del Cor Maragall

30 de març de 2025