Blog Cor Maragall de Girona

Estàtua de Bach a Leipzig Europa no es pot explicar sense Bach, com Bach no es pot entendre sense Luter. Però importa, si Bach era o no creient? El pastor luterà Alain Joly defineix com a “obra monumental” La Passió segons sant Mateu de J.S. Bach, recitada per primer cop el divendres sant 11 d’abril de 1729 a la Thomas Kirche de Lipsia. L’obra es va compondre en un període de temps considerable, i és el resultat musical d’un home profundament religiós. El compositor barroc Bach neix a Turíngia, la terra de Luter, i és des de la fe de l’Església evangèlica que pensa i compon tota la seva música. Corals, oratoris, cantates, misses i passions, totes revelen una força espiritual que Joly defineix tant humana com divina, sublim i complexa. Bach és un compositor universal i la seva obra és un exemple de la culturització del cristianisme, que, en paraules del filòsof de la Granja d’Escarp Ferran Sáez, no és res més que la capacitat que algunes obres de prestigi i qualitat han ting...

Les pròximes setmanes, Barcelona serà escenari, en diversos auditoris, de tres Messies de Haendel, o Händel, cosa inusual. Però la nostra opinió és que no en sentirem cap d’impressionant, que no és el mateix que dir “bo”. El Messies de Haendel és un gran oratori barroc, solemne, compost el 1752, en plena maduresa del compositor. Que sigui solemne no vol dir que hagi de ser aparatós, ni espectacular, ni fulgurant: és ben cert que la música barroca, en especial la música religiosa, es componia per a pocs instruments i poques veus. Però d’ençà que Mendelssohn, al primer terç del segle XIX, va “recuperar” grans oratoris del XVIII, com ara la Passió segons sant Mateu , de Bach, els oratoris de caràcter religiós es van interpretar, fins fa pocs decennis, amb una ampul·lositat verament prodigiosa. Era la lectura “romàntica” d’una música que pertanyia a una estètica molt més reservada, menys fastuosa. El que té de barroc el Messies ho té en l’ordre compositiu, no gràcies a una...

  Interior de la basílica de Sant Marc Venècia va ser, juntament amb Roma, el centre musical més important d’Itàlia durant el Renaixement i el primer Barroc. La seva singularitat musical va sorgir gràcies al caràcter especial de Venècia mateix, una ciutat-estat independent, geogràficament protegida i aïllada de la resta d’Europa, a mig camí entre Orient i Occident. Venècia era una capital luxosa, brillant, amb una atmosfera particularment cosmopolita, extravertida i hedonista, i d’una gran esplendor visual gràcies a les seves precioses façanes policromes i d’arquitectura audaç que es reflectien a les aigües dels seus canals. La música, igual com ho va fer la pintura amb Ticià, Il Tintoretto o Il Veronese, es va impregnar d’aquest ambient lluminós i magnificent de la «sereníssima república» de Venècia. Compositors com Orlando di Lasso, Claudio Monteverdi, Giovanni Gabrieli o Heinrich Schütz van estar relacionats per estrets vincles d’amistat, mestratge i recíproques in...