Blog Cor Maragall de Girona

Ofèlia Carbonell en una fotografia de Núvol Durant segles la cançó ha estat la llengua materna de la cultura. Si la millor manera per apreciar la tradició és tastar-la, el camí per aprendre-la és cantat. Una escudella et fa estimar i uns bons canelons enamoren, els hem paït i patit, però les cançons de sobretaula ens ajuden a entendre de què està fet tot això que ens encanta. De cultura: l’expressió d’un jo, teu o meu, pont entre ahir i l’endemà. D’ El Cant de la Sibil·la al Vols Venir Tu Rabadà , fins i tot derrapant cap a l’ All I Want For Christmas . I és que és en el llenguatge musical d’un indret on s’hi troben les puntades que uneixen tot allò que el fa hereu d’alguna cosa. Hereu de bonances, desgràcia, invasions i renaixences xocant de ple amb la globalització. Quan cantes, el ritme marca l’accent i el compàs la parla; les melodies pregunten o responen de l’única manera que ho podria fer algú en les teves circumstàncies, escala amunt o escala avall. Són circumstà...

El monjo de Montserrat Andreu Martínez és un apassionat de la música. Foto JUANMA RAMOS “Gairebé no hi ha res que uneixi més una assemblea que el fet de cantar” Coincidint amb els 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, el monestir de Montserrat ha tornat a editar l’ Himnari dels fidels (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), amb himnes per als diversos temps de l’any litúrgic i per a diverses festes litúrgiques. És un himnari molt pràctic: primer hi ha una pàgina amb l’himne, la melodia i tota la lletra, a la pàgina següent hi ha l’acompanyament de l’orgue, després hi ha les partitures per fer les quatre veus, i després, les partitures per cantar-lo a tres veus. Entre himne i himne s’hi reprodueixen gravats i dibuixos del pare Oriol Diví (1924-2013), famós internacionalment pels seus exlibris, de manera que el llibre és, alhora, una obra d’art. Què és l’‘Himnari dels fidels’? És un recull d’himnes per ser cantats en diferents temps litúrgics de l’any : ...

Ensemble Plus Ultra El 9 d’aquest mes, per circumstàncies imprevistes, vaig assistir al gran concert que va fer el grup britànic Ensemble Plus Ultra a la catedral de Girona. Totes les obres, amb una excepció, eren sobre textos del Càntic dels Càntics de Salomó, llibre de la Bíblia que, com tots ja sabeu, exalça l’amor humà mitjançant poemes-diàleg entre l’estimada i l’estimat. L’excepció va ser la missa Surge Propera, de Victoria, inspirada per una obra de Palestrina que porta el mateix títol. He de dir que en aquell capvespre calorós la impecable versió de la música de Victoria que vam poder sentir em va penetrar totalment i em va transportar. La música polifònica de Victoria és formada per un conjunt de melodies que, trenades per les veus, formen el conjunt harmònic. Aquestes melodies fluïen de les veus com onades sonores que, superposades i amb el ressò de la gran volta gòtica, formaven una harmonia perfecta, gairebé celestial. Sentint-les vaig experimentar una sensac...

Vaig tenir el plaer d’assistir al concert de la Coral Xàntica del dia 23 de novembre a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona. I va ser realment, com ja he dit, un plaer. Van anar desgranant cançons d’arreu del món, totes elles molt boniques, amb interpretacions que m’atreveixo a qualificar d’excel·lents. L’acompanyament del trio format per Joan Sadurní al piano, Enric Canada a la percussió i Pere Coma al contrabaix hi va contribuir molt. I la coreografia d’Olga Bernardo, molt adient i ben interpretada, va ser un altre atractiu del concert. La primera cançó, Marxem? , tradicional catalana la desconeixia totalment. La melodia, amb possibles reminiscències melòdiques àrabs, em va fer pensar en les cançons camperoles mallorquines que canta Maria del Mar Bonet, com ara la Cançó de segar i altres. L’esplèndida interpretació de la Fuga Geogràfica d’Ernst Toch em va sorprendre. Amb molts matisos, lleugera i àgil, només amb veus femenines. Em va semblar molt més suau, m...

    Bon dia, Quan tot just ensumem les primeres olors de les castanyes i els panellets, quan els arbres de la ciutat ja taquen de groc, marró i vermell les seves capçades, la tardor, a Girona, esclata amb una gran força i amb festa grossa. Arriben les Fires! que durant uns dies ompliran de festa la vida de la ciutat. Tots plegats, en graus i gustos diversos, en gaudirem. I, amb les Fires, cada 1 de novembre, diada de Tots Sants, tossudament i constant, vosaltres i nosaltres tenim una cita ineludible. Vosaltres, perquè no us voleu perdre el concert de Fires, i tant que no !, i nosaltres perquè el volem cantar, i tant que si !. Enguany, però, volem compartir plegats un esdeveniment molt important. Ni més ni menys que el nostre 35è aniversari. Trenta-cinc anys, des de que el 1979 la Maria Àngels Alabert va fundar el Cor Maragall, dels quals trenta n'ha estat la directora, i els cinc últims compartint-ho tot amb la Sara, la nostra actual directora. ...

Ens acostem al concert de Fires del nostre Cor, segurament la fita anual més important per a nosaltres. Enguany oferirem al públic el Festino nella sera di giovedi grasso avanti cena, op 18 d’Adriano Banchieri, publicat a Venècia el 1608 en el Libro III madrigali a 5 voci . Tindrem l’acompanyament instrumental de violes de gamba, tiorba/guitarra barroca i clavicèmbal. I, és clar, a la interpretació que en farem no hi mancarà una mica de coreografia que voldrà remarcar la comicitat dels textos. Amb tot això esperem que els espectadors gaudeixin de l’obra i passin una bona estona amb la interpretació que farem d’aquest Festino . Adriano Banchieri     De nom de bateig Tomaso, Banchieri va néixer a Bolonya el 1568. El 1587 es va fer monjo benedictí i va fer els vots el 1590. Va ser organista, compositor, musicòleg i poeta. La seva vida monàstica es va desenvolupar a Lucca, Siena, Imola, Gubbio, Venècia i Verona, fins que el ...