CONCERT DE FIRES 2014 AMB EL FESTINO DE BANCHIERI - Xavier Merino




Ens acostem al concert de Fires del nostre Cor, segurament la fita anual més important per a nosaltres.


Enguany oferirem al públic el Festino nella sera di giovedi grasso avanti cena, op 18 d’Adriano Banchieri, publicat a Venècia el 1608 en el Libro III madrigali a 5 voci. Tindrem l’acompanyament instrumental de violes de gamba, tiorba/guitarra barroca i clavicèmbal. I, és clar, a la interpretació que en farem no hi mancarà una mica de coreografia que voldrà remarcar la comicitat dels textos.


Amb tot això esperem que els espectadors gaudeixin de l’obra i passin una bona estona amb la interpretació que farem d’aquest Festino.




Adriano Banchieri

  


De nom de bateig Tomaso, Banchieri va néixer a Bolonya el 1568. El 1587 es va fer monjo benedictí i va fer els vots el 1590. Va ser organista, compositor, musicòleg i poeta. La seva vida monàstica es va desenvolupar a Lucca, Siena, Imola, Gubbio, Venècia i Verona, fins que el 1609 es va establir al monestir de San Michele in Bosco, a Bolonya, i hi va romandre fins a la seva mort el 1634. Va conèixer Claudio Monteverdi, amb qui va treballar. El Festino és, segurament, la seva obra més coneguda i popular.



El Festino

  


És una comèdia madrigalesca en vint quadres, la majoria dels quals són interpretats amb polifonia coral. Com ja diu el títol l’obra és pensada per ser representada la tarda del Dijous Gras, abans de sopar. És una obra còmica, pels textos de cada quadre, i les diferents parts, que porten noms com madrigale, giustiniana, vilanella, canzonetta, ..., són una sàtira, una burla, de les formes musicals de l’època que portaven aquests noms. Entre part i part hi ha petits pròlegs parlats escrits en forma poètica.


El Festino és un dels primers madrigals representatius del seicento italià i garanteix als espectadors un veritable divertiment perquè, com altres madrigals, s’inspira en situacions de la commedia dell’arte i n’encarna l’esperit popular i una mica grotesc. Com evitar de somriure, per exemple, quan en el Contraponto bestiale alla mente, sobre la veu de baix, fa cantar un gos, un gat, un cucut i una òliba?


Xavier Merino i Serra - 8 d'octubre de 2014

Il·lustracions extretes d'internet.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro