Blog Cor Maragall de Girona

  Il·lustració de Florent El 7 de maig de 1824, al Teatre de la Cort Imperial de Viena, el públic assistia a un moment que acabaria marcant la història de la música. Aquell vespre s’estrenava la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven, una obra monumental que, dos segles després, continua essent un símbol cultural d’Europa. L’impacte fou immediat: no només per la seva grandiositat sonora, sinó per la incorporació inèdita de veus humanes en una simfonia, culminant amb l’ Oda a l’alegria , basada en un poema de Friedrich Schiller. Aquella estrena, però, té un component gairebé llegendari. Beethoven, completament sord, dirigia l’obra sense poder sentir ni una sola nota. Quan la simfonia va acabar, el públic esclatà en aplaudiments, però ell continuava d’esquena, aliè a l’ovació. Una de les solistes el va fer girar perquè pogués veure l’entusiasme del públic. La Novena no només és una fita musical; és també un manifest humanista. L’ Oda a l’alegria s’ha convertit en un himne a la ...

  Als components del Cor Maragall ens agrada participar en aquest concert que, d’alguna manera, obre la porta a la commemoració del sofriment que va viure i experimentar Jesús els darrers dies de la seva vida. Enguany milions de persones reviuen els sofriments del Mestre: guerres ferotges, milions de desplaçats que en fugen, fam, manca de medicaments a molts països. A casa, manca d’habitatge a l’abast, més persones sense sostre, famílies per sota del llindar de pobresa, explotació infantil, racisme, violència de gènere, ... El sistema financer domina arreu i destrueix la democràcia. I hi ha una manca greu de reacció ciutadana en contra d’aquest desgavell. Les persones que ens considerem cristianes hauríem d’actuar seguint l’exemple que ens donà Jesús i les qui no se’n senten, practicar l’ètica, gairebé oblidada, de valorar la vida humana per sobre de tot. Fa poc que vaig llegir un poema de Miquel Martí i Pol que remarca aquesta manca de reacció davant la injustícia i m’agradarà l...

  Com cada any per aquestes dates i organitzat per la Junta de Confraries de Girona i la Federació Catalana d’Entitats Corals, va tenir lloc a l’església de Santa Susanna del Mercadal de Girona el tradicional Concert de Música Sacra, a les portes de la celebració de la Setmana Santa. Amb una església plena de gom a gom, enguany, aquest concert centrat en la música religiosa, comptà amb la participació de tres Corals. Obrí el concert la Coral Xàntica , formada per 13 veus femenines i dirigida per Sara Pujolràs, que interpretà el següent repertori: Recordare Domine , de Elzéar Genet Tantum ergo , de Giuseppe Tartini You only cross my mind in Winter , de Johann Sebastian Bach – Sting I will follow Him , de Frank Purcell – Paul Mauriat Cal destacar –i el públic assistent ho va valorar moltíssim- la perfecta harmonia de les seves veus blanques, amb una textura musical i sonoritat molt equilibrada.   La Coral Les Veus de l’Estany , va ésser la segona formació coral...

  Els dies 28 de febrer i 1 de març passats, els cantaires del Cor Maragall vàrem compartir un cap de setmana de tècnica vocal a l’Hotel La Goleta de Llançà. Es tracta d’una activitat que el Cor organitza cada any, amb l’objectiu de treballar tècniques de veu que ens ajudin a millorar com a cantaires, tant a nivell individual com de grup. Al mateix temps, aprofitem per treballar de manera intensiva el repertori que tenim en preparació i també gaudim -perquè no dir-ho- de moments de descans, xerrades tranquil·les, àpats i riures compartits. En aquesta ocasió, vàrem tenir la sort de comptar amb els coneixements i l’experiència de la Titon Frauca, que és qui va assumir les sessions de formació. A partir de la idea que, com a cantaires, som instruments de vent, ens va fer prendre consciència d’aquells elements del cos que intervenen en el procés de cantar (musculatura, respiració, ressonadors) i vàrem treballar-los amb exercicis que haurem (o hauríem) de saber aplicar en endavant. Am...

Salt del Timbarro Aquesta caminada tenia pensada fer-la més cap a la primavera, que és quan plou i es podria veure un salt amb molta aigua. Però la meteorologia té aquestes coses, un mes que sol ser molt sec, aquest any, ens ha portat llevantades que han ben regat tot el país. Per aquest motiu vaig proposar anar al Salt del Timbarro per veure’l amb tot el seu esplendor i la veritat és que no ens va decebre. La riera d’en Xuncla, normalment, sol baixar amb poca aigua i fa que tant el salt com la gorga enfront seu siguin molt minsos. Ens vam trobar a les 9 del matí al pàrquing del pavelló de Fontajau. Aquesta vegada érem poquets però molt animats i amb ganes de passar una bona estona. Abans de començar els vaig proposar de fer un afegitó més cultural i tots hi van estar d’acord. Doncs com he dit, sortim del pàrquing de Fontajau, agafem el Carrer de Can Sopa, que una part és asfaltat i l’altra es converteix en un corriol que forma part d’un jardí que ens porta a la base del Puig d’en R...

  Diumenge 8 de febrer ens vam reunir algunes membres del cor Maragall per fer una nova caminada de l’activitat que organitza en Joaquim: Caminades amb Cor. Aquesta vegada ens han acompanyat, la Raquel, companya d'en Quim, en Mariano i, els seus amics l’Anna i en Cèsar del barri d’Horta de Barcelona amb els que ja vam compartir una altra sortida. En Quim ens ha preparat una ruta circular fins al Salt del Timbarro. És una ruta que transcorre per la Vall d’en Xuncla, al municipi de Sarrià de Ter. Hem sortit de Fontajau i de seguida ens hem endinsat pel bosc, un bosc ple de camins i corriols que s’enfilen cap a la muntanya fins a arribar a Puig d’en Roca.   Tot caminant, en Quim ens ha guiat fins a un antic forn de calç que estava ben amagat entra la vegetació i unes antigues pedreres. Val a dir que tenim un guia excepcional que coneix cada camí, corriol de la zona amb totes les seves característiques i els seus punts d’interès. Anem fent camí i comencem a resseguir la ri...

  Ens ha semblat molt interessant per a tots els cantaires aquesta entrevista a Xavier Puig, director artístic de l'Orfeó Català. És bo de conèixer les personalitats que fan una bona tasca al món musical català. Xavier Puig, director artístic de l’Orfeó Català “Els catalans mai no deixarem de cantar, ho portem molt endins” El músic de Cervera viu el seu primer any al capdavant del cor, que al febrer debuta als Estats Units amb Gustavo Dudamel “El món instrumental sembla més ben valorat, però cantar bé és tant o més difícil que tocar bé un instrument”, reivindica Guillem Vidal – El Punt Avui – 16 de gener de 2026 Al capdavant de l’Orfeó Català, en substitució de Pablo Larraz, des del començament d’aquesta temporada, Xavier Puig té al davant reptes tan importants com les tres Missa solemnis de Beethoven que, en el seu debut als Estats Units, l’Orfeó cantarà el pròxim mes de febrer a Los Angeles amb l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat dirigida per Gustavo Dudamel. Apr...