Blog Cor Maragall de Girona

  Il·lustració de Florent El 7 de maig de 1824, al Teatre de la Cort Imperial de Viena, el públic assistia a un moment que acabaria marcant la història de la música. Aquell vespre s’estrenava la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven, una obra monumental que, dos segles després, continua essent un símbol cultural d’Europa. L’impacte fou immediat: no només per la seva grandiositat sonora, sinó per la incorporació inèdita de veus humanes en una simfonia, culminant amb l’ Oda a l’alegria , basada en un poema de Friedrich Schiller. Aquella estrena, però, té un component gairebé llegendari. Beethoven, completament sord, dirigia l’obra sense poder sentir ni una sola nota. Quan la simfonia va acabar, el públic esclatà en aplaudiments, però ell continuava d’esquena, aliè a l’ovació. Una de les solistes el va fer girar perquè pogués veure l’entusiasme del públic. La Novena no només és una fita musical; és també un manifest humanista. L’ Oda a l’alegria s’ha convertit en un himne a la ...

  Il·lustració de Florent Per Nadal, 'El Messies' Josep Poch Clara, Catedràtic d'Ensenyament Secundari - El Punt Avui - 7 de desembre de 2025 Una de les tradicions del aficionats a la música clàssica és anar a escoltar en directe l’oratori El Messies de Händel quan s’acosta Nadal. És una peça programada per auditoris i sales de concerts sovint en aquestes dates, molt popular, i a part dels concerts amb músics i cantaires professionals, a molts llocs també s’organitzen els anomenats “ Messies participatius”, concerts en els quals s’hi afegeix un cor d’aficionats que canten parts més assequibles de l’obra. Aquest desembre hi haurà concerts participatius el dia 13 a l’Auditori d...

  Dibuix de FLORENT El pianista de Varsòvia Josep Poch i Clara, Catedràtic d’Ensenyament Secundari – El Punt Avui – 21 de setembre de 2025 Aquest any que es commemoren els 80 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, hem rememorat molts episodis d’aquell conflicte, el més mortífer de la història de la humanitat. Hem recordat qüestions geopolítiques d’aquells dies, però també petites històries de persones que van viure aquells temps terribles. Una de les més emotives, al meu entendre, és la de Wladyslaw Szpilman, un pianista jueu que vivia i treballava a Varsòvia quan va esclatar el conflicte i va poder sobreviure amagat en diferents llocs al llarg de tota la guerra. Szpilman era ja als 22 anys un brillant pianista que va treballar durant algun temps en una ràdio de Varsòvia, tocant en directe per als oients. El 23 de setembre del 1939, mentre estava interpretant un nocturn de Chopin, va aturar-se en sec perquè Varsòvia va ser bombardejada pels alemanys, que des de primers de...

  Dibuix de Florent   En acabar la guerra mundial va quedar molt decebut ja que s’imaginava que les potències guanyadores intentarien derrocar Franco. Com a forma de protesta, va deixar de fer concerts Demà farà 75 anys que va començar el Festival Bach a Prada, poble on el músic Pau Casals es trobava exiliat des de finals de la Guerra Civil. Aquest esdeveniment va suposar el trencament del silenci musical que el músic s’havia autoimposat com a protesta contra el règim franquista. El retorn de Casals als escenaris va tenir un gran ressò internacional i es va publicar en diaris i revistes de molts països. Des d’aquella data, el festival es va celebrar anualment amb l’assistència de grans intèrprets de tot el món. Pau Casals ha estat un dels catalans universals més importants que ha tingut la nostra petita nació. Va ser un intèrpret excepcional del violoncel i va portar un missatge a favor de la pau i contra els totalitarismes a tot arreu on va anar. Músic precoç, als 5 a...

  Dibuix de Florent Aquest any, es compleixen 300 anys de la publicació de Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi, una de les obres del repertori clàssic més coneguda, avui dia, arreu del món. Malgrat que el compositor va néixer i viure la major part de la seva vida a Venècia, aquesta cèlebre obra es va publicar a Amsterdam dins d’una col·lecció de concerts l’any 1725. Vivaldi ja començava a ser conegut arreu d’Europa i sabia que els editors italians no estaven a l’avantguarda tècnica del moment, de manera que va optar per un editor neerlandès que li va assegurar una bona difusió en l’àmbit europeu. Antonio Vivaldi, conegut en la seva època com il prete rosso (‘el capellà pèl-roig’), va dedicar tota la vida a la música i no va exercir de sacerdot al·legant una malaltia, tot i que sembla que era una excusa per defugir les obligacions eclesiàstiques. Va ser un dels principals compositors del barroc, amb més de 700 obres conegudes, entre les quals gairebé 500 concerts i 46 òperes. ...

Dibuix de Florent Cada any, quan s’acosta la Setmana Santa, tinc el costum d’anar al Palau de la Música Catalana a escoltar la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, gràcies al fet que els responsables d’aquest auditori programen aquesta obra cada temporada, cosa que els aficionats a la música antiga agraïm molt. A més a més, cada any és interpretada per una formació diferent, sempre amb una elevada qualitat musical. Sembla ser que aquest oratori es va estrenar l’11 d’abril de 1727, dia de Divendres Sant, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, Saxònia, un lloc en què Bach va treballar durant gairebé tres dècades. Aquesta setmana es compliran 298 anys de la seva estrena. Malgrat la fama actual del compositor, en el seu moment va ser força desconegut. Un dels seus fills, també músic, un cop que va anar a una entrevista de feina va dir que el seu pare era “un compositor de províncies”. Efectivament, Johann Sebastian Bach va ser un creador musical que va treballar moltíssim ...

Dibuix de Florent que il·lustra l'article al diari L’any 1975, ara fa 50 anys, va ser un any prolífic pel que fa a la música en català. Amb el dictador encara viu però a les acaballes, es va publicar Fent camí dels Esquirols, Viatge a Itaca de Lluís Llach, Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, el primer disc de la Companyia Elèctrica Dharma, l’àlbum dedicat al poeta Salvat-Papasseit d’Ovidi Montllor i Cançó de carrer , de Ramon Muntaner, entre d’altres. A casa mai es van comprar discos de cançons infantils, de manera que, quan era petit, en lloc d’escoltar “en Joan petit quan balla”, escoltava “fent camí per la vida / em tocarà menjar la pols”, “bon viatge per als guerrers / que al seu poble són fidels” i “casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. De tots aquests discos, el meu preferit sempre va ser el de Ramon Muntaner, que encara escolto de tant en tant. Hi ha cantants que tenen una llarga vida artística i deixen empremta, com ara Lluís Llach. Altres tenen...

  Dibuix de FLORENT Antonio Stradivari era un italià que feia de lutier, és a dir, fabricava instruments musicals. Va treballar entre el 1680 i el 1730 a la ciutat de Cremona tot dirigint un taller amb diversos treballadors. Es calcula que va produir més de 1.000 instruments, dels quals se’n conserven uns 650. No va ser l’únic lutier que treballava en aquella època, en què la música es trobava en ple període barroc, un temps que va posar les bases de la música culta actual, en què proliferaven les orquestres que treballaven per a nobles i prínceps i també havia nascut l’òpera com a gènere musical, amb gran èxit als llocs on es representava. Hi havia altres lutiers en aquella època, però de tots plegats, Stradivari va ser el més famós, conegut més pel seu nom en llatí, ja que signava els violins com Antonius Stradivarius. La fama dels seus instruments ha fet que els seus violins i violoncels avui dia tinguin un valor estratosfèric. Fa anys hi havia violinistes que van tenir el seu...