EL PIANISTA DE VARSÒVIA . Josep Poch Clara
El pianista de Varsòvia
Josep Poch i
Clara, Catedràtic d’Ensenyament Secundari – El Punt Avui – 21 de setembre de
2025
Aquest any que es commemoren els 80 anys de la fi de
la Segona Guerra Mundial, hem rememorat molts episodis d’aquell conflicte, el
més mortífer de la història de la humanitat. Hem recordat qüestions
geopolítiques d’aquells dies, però també petites històries de persones que van
viure aquells temps terribles. Una de les més emotives, al meu entendre, és la
de Wladyslaw Szpilman, un pianista jueu que vivia i treballava a Varsòvia quan
va esclatar el conflicte i va poder sobreviure amagat en diferents llocs al
llarg de tota la guerra.
Szpilman era ja als 22 anys un brillant pianista que
va treballar durant algun temps en una ràdio de Varsòvia, tocant en directe per
als oients. El 23 de setembre del 1939, mentre estava interpretant un nocturn
de Chopin, va aturar-se en sec perquè Varsòvia va ser bombardejada pels
alemanys, que des de primers de mes ja estaven envaint Polònia. Els invasors
van portar a terme la seva política antisemita tot tancant els jueus al gueto
de la ciutat, apilonats en condicions infrahumanes, i ell i tota la seva
família hi van anar a parar. Als seus pares i germans els van deportar al camp
de Treblinka, on finalment van morir, mentre ell va aconseguir amagar-se en
diferents indrets de Varsòvia gràcies a amics que el van ajudar.
Quan els alemanys estaven ja en retirada, va ser
descobert per un capità anomenat Wilm Hosenfeld, que li va preguntar qui era i
a què es dedicava abans de la guerra. Quan li va respondre que era pianista,
Hosenfeld li va dir que toqués alguna peça, ja que a la casa on s’amagava hi
havia un piano. L’oficial va quedar impressionat per la seva interpretació i li
va salvar la vida: li va donar aliments i no el va delatar. El capità alemany,
que havia estat mestre d’escola abans de la guerra i no era un nazi fanàtic, va
ser capturat posteriorment pels soviètics i va morir en un camp de presoners,
mentre dirigents nazis fugien a Espanya i a l’Argentina i salvaven la pell.
Acabada la guerra, Szpilman va escriure un petit llibre de memòries, El
pianista del gueto de Varsòvia, que no és una gran obra literària però sí
un testimoni interessant de llegir. Es va editar a Polònia, però va durar poc:
les autoritats comunistes el van censurar i no es va poder tornar a editar fins
que va tornar la democràcia. Ell va seguir treballant tota la vida com a
intèrpret i compositor al seu país natal, convertit en un titella de l’URSS.
L’any 2002, el director Roman Polanski va portar
aquesta història al cinema de manera brillant, amb Adrien Brody fent de pianista.
L’escena en la qual el capità li demana que toqui i ell interpreta la balada
número 1 de Chopin passarà a la història com una de les més emotives i
corprenedores que s’han filmat aquest segle. El moment té lloc de nit i amb la
llum de la lluna que ve de l’exterior com a única il·luminació. Szpilman,
vestit amb parracs, situa les seves mans tremoloses damunt del teclat i executa
magistralment aquesta peça del compositor polonès. En aquesta escena, es
confronten la civilització, encarnada en la música, i la barbàrie de la guerra.
La música de Chopin, amb els seus alts i baixos dramàtics, expressa millor que
ningú els sentiments d’un pianista que creu estar tocant per darrera vegada
abans que el matin, tot i que finalment no va ser així. Szpilman va morir als
88 anys quan El pianista s’estava filmant i no la va poder veure
acabada, però la pel·lícula restarà per sempre com un homenatge a aquest
intèrpret i l’extraordinària música del seu compatriota Frédéric Chopin, que el
va acompanyar tota la vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada