CONCERT DE TOTS SANTS 2025, "TOT CLÀSSICS" - Mariano Ferrer Thomas
Va presentar el
concert més important de la temporada la Teresa Ribas, adreçant unes paraules de
gratitud a l’audiència que gairebé omplia la sala.
Qui va donar un
caràcter original d’unitat al concert fou Salvi de Castro, que en aquesta
ocasió, més que un narrador fou la personificació de la música que donava
unitat i el feia una obra cohesionada. Aquest 1 de novembre ha tingut més rellevància
tant la feina del narrador, revestit d’home del segle XVIII, com
l’acompanyament al piano de Joan Sadurní; que ambdós han fet de nexe perquè més
que una sèrie de peces sonessin quasi com una cantata. Així és com, narrador personificant
la música i músic al piano conduïren l’argumentació de la representació.
L’habilitat extraordinària de la directora Sara Pujolràs conduí la forma deguda
a cada idea musical.
Es féu notar,
doncs, que una composició no prové tan de l’antigor o modernitat de les obres,
ans pel seu impacte cultural i històric, per la seva rellevància en el temps, per
la seva qualitat musical i l’arrelament que segons quines obres han tingut en
el públic. Sense descans entre les dues parts que dividien el concert, la
primera part interpretàrem música barroca, clàssica i romàntica del XVIII i XIX
i la segona part música considerada clàssica del segle XX. La separació
d’aquestes dues parts només es diferenciaren fent, els cantaires, petits canvis
d’indumentària.
Vàrem
desenvolupar aquest programa:
I
Glòria, Antonio Vivaldi
Jesus bleibet meine
Freude, Johann Sebastian Bach
Dies irae i Lacrymosa, fragments
del Réquiem de Wolfgang Amadeus Mozart
Cantique de Jean
Racine, Gabriel Fauré
Introit i Kyrie, del Rèquiem de Gabriel Fauré
StabatMater, Joseph Gabriel Rheinberger
II
Imagine, lletra i música de John Lennon, versió coral: José Luis Blasco
Les fulles seques, sardana d’Enric Morera
One Hand, One Hard,
de West Side History de Leonard
Bernstein
Tu mai camines
sol, de Carousel, musical de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein
Que serà, serà, música i text de Jay Livingston i Ray Evans
What a Wonderful
Word de George David – Bob Thiele
Acabada la
representació la Presidenta Rosa Maria Domingo Roure donà les gràcies al públic
assistent; remarcà l’esforç dels cantaires en els assajos, així com les
diverses comissions de coreografies, comunicació, festes, protocol..., en fi,
de tota la junta. Destacà i donà les gràcies al nostre artista particular Issac
d’Aiguaviva pel disseny de l’escenari impactant que contribuí a remarcar la
intenció de l’espectacle. També Robert González, encara que gaudint d’una
temporada sabàtica com a cantaire, continua proporcionant tot el que necessitem
per a la decoració i la publicitat de les nostres activitats: avui el teníem
d’espectador. No ens cansem d’agrair a en Xavier Oliver que és qui ens fa
l’escalfament de la veu abans de cada assaig.
La presidenta,
també va dedicar un record a la nostra companya Montse Félez que ens va deixar
fa pocs mesos i una abraçada al seu marit, qui fa aquest reportatge.
La Presidenta
reserva per al final les gràcies més merescudes per al motor de tot plegat: la
Sara, la directora, que sense ella el Cor Maragall no tindria la qualitat, el
vigor ni seria el mateix; acabant amb un: t’estimem Sara!
Ens acomiadem,
tot sortint i cantant un bis amb el públic: “Amen” de Jester Hairston.
S’acomplí la
intenció inicial atès que el públic va sortir de la representació fent molts
bons comentaris de la nostra actuació i reconeixent-la amb molts aplaudiments
l’actuació, que a més d’escoltar peces ben interpretades oferírem un contingut musical
ben travat.
Mariano Ferrer
Thomas – 3 de novembre de 2025
MOTS DE BENVINGUDA AL PÚBLIC - Teresa Ribas Roqueta
Bona tarda a tothom i
benvinguts, un any més, al tradicional Concert de Fires del Cor Maragall.
Gràcies de voler-nos acompanyar avui.
El concert d’enguany
l’hem anomenat “Tot clàssics”.
Una composició es
considera un clàssic per diverses raons: pel seu impacte cultural i històric;
per la seva rellevància en el temps i per la seva qualitat musical.
Creiem que les obres
que us presentem avui compleixen amb escreix aquests requisits. Han resistit el
pas del temps, tenen un valor cultural reconegut i ens continuen emocionant
malgrat el temps passat des de la seva composició.
Esperem, amb els
nostres cants, poder fer-vos arribar un xic de l’emoció i felicitat que les
peces ens volen transmetre. Si ho aconseguim serà el premi a la nostra feina.
Moltes gràcies a tots
els que ens acompanyeu avui; gaudiu molt de les Fires i Festes de Sant Narcís.
Comencem el concert.




Comentaris
Publica un comentari a l'entrada