Blog Cor Maragall de Girona

  Va presentar el concert més important de la temporada la Teresa Ribas, adreçant unes paraules de gratitud a l’audiència que gairebé omplia la sala. Qui va donar un caràcter original d’unitat al concert fou Salvi de Castro, que en aquesta ocasió, més que un narrador fou la personificació de la música que donava unitat i el feia una obra cohesionada. Aquest 1 de novembre ha tingut més rellevància tant la feina del narrador, revestit d’home del segle XVIII, com l’acompanyament al piano de Joan Sadurní; que ambdós han fet de nexe perquè més que una sèrie de peces sonessin quasi com una cantata. Així és com, narrador personificant la música i músic al piano conduïren l’argumentació de la representació. L’habilitat extraordinària de la directora Sara Pujolràs conduí la forma deguda a cada idea musical. Es féu notar, doncs, que una composició no prové tan de l’antigor o modernitat de les obres, ans pel seu impacte cultural i històric, per la seva rellevància en el temps, per la seva...

  La Montse i en Mariano a primer terme Diuen que la Montse s’ha mort. No us ho creieu. Ningú podrà destruir la seva prodigiosa vitalitat. L’han volgut fer sortir de la vida precipitadament per evitar interferències i pròrrogues. Però conservarem en la nostra memòria i el nostre record la seva vitalitat de luxe en un món que tendeix a la rutina i a la mediocritat. A tots ens sorprenia el seu coratge. Cada vegada que l’hem sentit parlar ens ha sorprès el seu senzill atreviment. Ha gaudit d’una llibertat d’esperit que no és freqüent ni en les dones ni en els homes. Li ha arribat la mort sense haver tastat la por de viure. Diuen que la Montse, al Mas Ribes amb en Mariano, vivien en un racó de món aïllats de les connexions pròpies de la gent culta. No us ho creieu. La Montse i en Mariano havien convertit una casa rural, austera però bella, en una mena de centre universitari ben connectat amb tota mena d’iniciatives culturals a partir del taller de disseny d’en Mariano. Els seus inter...