Blog Cor Maragall de Girona

  Krzysztof Penderecki el 2008 La mort avui, als 86 anys, del compositor polonès Krzysztof Penderecki posa fi a una de les grans carreres artístiques del segle XX en els terrenys de la creació i la direcció d’orquestra. Òperes, simfonies, peces de cambra i instrumentals, bandes sonores però també una singular contribució a la música per a cor constitueixen el llegat d’aquest músic. Nascut el 23 de novembre del 1933 a la ciutat polonesa de Debica i format a l’Escola Superior de Música de l’Estat de Cracòvia -centre que va acabar dirigint-, Penderecki va debutar internacionalment amb només 26 anys en guanyar els tres primers premis en un concurs organitzat per la Unió de Compositors Polonesos.  Estrofes ,  Emanacions  i  Els salms de David  són els tres primers títols previs al  Lament a les víctimes d’Hiroshima  per a cinquanta-dos instruments de corda i amb gran innovació textural amb què va cridar definitivament l’atenció. Webern, Boulez i Stravinsky són les influèncie

Fa uns dies vaig anar a Perpinyà amb uns amics i alguns de la colla van tenir la sort de conèixer la senyora Marylou Fontbernat que els parlà del seu pare: Josep Fontbernat i Verdaguer. També els digué que a internet en trobarien informació. En tornar a Girona vaig cercar a internet i vaig trobar la biografia d’aquest home, fundador i director de corals, compositor i arranjador. També cultivà la seva faceta d’escripor. A part de la seva trajectòria musical també en tingué una de política de plena dedicació a Catalunya que el féu estar bona part de la seva vida a l’exili, entre França i Bèlgica. Nascut a Vilobí d’Onyar, passà bona part de la seva infantesa a Anglès, i gairebé el podem considerar com a gironí. La biblioteca pública de Bescanó porta el seu nom. Tot plegat m’ha fet pensar que molta gent pot trobar interessant de conèixer-lo per la seva vida tan activa en la música com en la política. A youtube hi ha enregistraments de diverses cançons interpretades per Els

Per a aquelles persones que no coneguin la lletra de la cançó Alfonsina y el mar ALFONSINA Y EL MAR Lletra de Félix Luna – Música d’Ariel Ramírez Por la blanda arena que lame el mar Su pequeña huella no vuelve más Un sendero solo de pena y silencio llegó Hasta el agua profunda Un sendero solo de penas mudas llegó Hasta la espuma Sabe Dios qué angustia te acompañó Qué dolores viejos calló tu voz Para recostarte arrullada en el canto De las caracolas marinas La canción que canta en el fondo oscuro del mar La caracola Te vas Alfonsina con tu soledad ¿Qué poemas nuevos fuíste a buscar? Una voz antigüa de viento y de sal Te requiebra el alma y la está llevando Y te vas hacia allá como en sueños Dormida, Alfonsina, vestida de mar Cinco sirenitas te llevarán Por caminos de algas y de coral Y fosforescentes caballos marinos harán Una ronda a tu lado Y los habitantes del agua van a jugar Pronto a tu lado Bájame la lámpara un poco más Déjame que d