Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Quim Pardàs

NOSTÀLGIA - Quim Pardàs

Imatge
  Fotografia del Concert de Fires de 1987. en Quim Pardàs és el tercer de la primera fila començant per la dreta, al costat d'en Narcís Fusté. En aquest escrit, i amb aquest títol, voldria reflectir els meus sentiments nostàlgics com a experiència personal en sortir del concert del Cor Maragall el dia de Tots Sants d’enguany. Va ser un molt bon concert. El repertori programat va oferir una línia creixent molt ben pensada. Hi hagué un inici suau, seriós i tendre a la vegada. El “Cinnamom i flor d’acàcia” de la recordada Àngels Alabert, seguit per “O vos omnes”, de Casals, la “Misèria” d’en Llach, “Ave Verum”, “Odi et amo”, “Ave Maria”, “Alfonsina i el mar”... i la “Moreneta en sou” donaren un clima de serenor i pau al concert. Continuaren amb tres peces de gospel , i la sorpresa de la interpretació del “Somewhere” per la Laura, de la qual espero una gran carrera (la saga d’en Robert es va obrint camí). “What a wonderful world”, “I am his child”... van donar pas a “El cant de les est...

UN CONCERT MEMORABLE - Joquim Pardàs

Imatge
UN CONCERT MEMORABLE Encara emocionat pel concert d’aquest matí, aquí van les meves impressions: Ja només a l’entrada dels cantaires a l’escenari hem gaudit d’una explosió de color! Tots els colors de l’arc!... Els dibuixos de l’Isaac, la realització d’en Robert, la posada en escena, tot presagiava un concert que seria memorable. L’AL·LELUIA de Cohen i el BLOWIN IN THE WIND de Dylan, i WHAT A WONDERFUL WORLD, han començat a emocionar-nos i encomanar-nos la vostra il·lusió, emoció, germanor, el desconsol, la lluita... Després el TU MAI CAMINES SOL, on sense partitures us hem pogut sentir molt a prop amb un gest d’acostament impressionant. Per a mi un dels més significatius i culminants del concert. Hem escoltat L’ESTACA, i hem sentit com bufava EL VENT d’en Raimon. El goig i la lluita de la BELLA CIAO, fins arribar a la revolució dels clavells amb LA GRÀNDOLA, que ens mostrava que també pacíficament es pot arribar a molt. Ha seguit HEVENU...

EN SORTIR DEL CONCERT DE FIRES - Quim Pardàs

Imatge
Amics del Cor Maragall: Aquest matí he assistit al concert de Fires del Cor Maragall. Ens heu fet gaudir. Les cares somrients de satisfacció del públic que ha omplert l’Auditori, reflectien que el concert ha estat un èxit. Les dels cantaires també. Potser es coneix més el Cor Maragall pel seu estil més clàssic o de cançons populars de molts països i del nostre també. Però el concert d’avui amb un repertori nou, ple de sorpreses i amb accents ben diversos i divertits ha estat molt ben acollit. Heu fet un bon treball: repertori, direcció, presentació, interpretació en el qual tots hi heu col·laborat ha fet que el resultat hagi estat excel·lent. Acabo de llegir en el blog del cor un article de Xavier Serra Besalú amb el comentari   on diu que algú va dir que ” la música pot canviar el món, perquè pot canviar la gent ”. Totalment d’acord. Tots vosaltres feu canviar el món i la gent que us escolta. Sortint del concert, algú m’ha comentat que seria molt b...

EL CONCERT DE SANT ESTEVE - Quim Pardàs

Cada concert del Cor MARAGALL, és una sorpresa. Aquest darrer, del dia de Sant Esteve, no podia ser menys. Un concert de nadales pot ser repetitiu i arribar a fer-se avorrit. Aquest no ho va ser de cap manera. Tot i ser conegudes, les quinze cançons escollides van emocionar els oients per la seva correcta interpretació. Ja ens va sorprendre l’entrada del cor tot afinant i cantant “ Go, tell it on the mountain ” i així fins a la darrera, “Nadal”. Les petites variacions d’indumentària al llarg del concert, la curta actuació d’en Jordi i en Xavier, i sobretot les introduccions a cada nadala, recitades  per diferents membres del cor, van fer que poguéssim reflexionar sobre el veritable sentit del Nadal i això no és poca cosa. Espero poder llegir-les amb calma quan les publiqueu en aquest blog. Felicitats una vegada més a tots els cantaires i especialment a la Sara que va donant cada dia un aire nou al Cor Maragall. També a l’Isaac que amb la instal·lació del naix...