Blog Cor Maragall de Girona

Estàtua de Bach a Leipzig Europa no es pot explicar sense Bach, com Bach no es pot entendre sense Luter. Però importa, si Bach era o no creient? El pastor luterà Alain Joly defineix com a “obra monumental” La Passió segons sant Mateu de J.S. Bach, recitada per primer cop el divendres sant 11 d’abril de 1729 a la Thomas Kirche de Lipsia. L’obra es va compondre en un període de temps considerable, i és el resultat musical d’un home profundament religiós. El compositor barroc Bach neix a Turíngia, la terra de Luter, i és des de la fe de l’Església evangèlica que pensa i compon tota la seva música. Corals, oratoris, cantates, misses i passions, totes revelen una força espiritual que Joly defineix tant humana com divina, sublim i complexa. Bach és un compositor universal i la seva obra és un exemple de la culturització del cristianisme, que, en paraules del filòsof de la Granja d’Escarp Ferran Sáez, no és res més que la capacitat que algunes obres de prestigi i qualitat han ting...

«I mentrestant, què diantre ha passat/ que se t'ha endut tan lluny o tan endins?» Us oferim un poema inèdit d'Àlex Susanna –que formarà part del llibre «Filtracions»– i un text que n'explica l'origen. Una mateixa experiència en vers i en prosa. L'autor conclou que «sense capacitat d'escolta no hi ha música possible, ni poesia, ni diàleg amb l'altre». Variació En lloc de començar el nou any sortint a caminar per la muntanya fins retrobar el teu centre de gravetat, has optat per tancar-te a casa i escoltar les Variacions Goldberg: durant l'hora escassa que duren el món s'ha fet tot fonedís i així les trenta variacions s'han descabdellat sense interferències fins a tornar a l'ària inicial, el node primigeni d'on ha sortit tot com propulsat per una geometria fractal. I mentrestant, què diantre ha passat que se t'ha endut tan lluny o tan endins? No res i tot: sota l'escorça d'aquesta trama matemàtica ...

Tinc decidit ja fa temps que en les meues darreres voluntats, les que m'acompanyaran en el viatge a les altures, he d'incloure una clàusula segons la qual, quan puga triar lloc i activitat al paradís, demanaré només un raconet confortable on poder llegir una vegada i una altra els meus clàssics, i on poder escoltar eternament música de Bach. Escoltar música de Bach és una de les ocupacions més recomanables en qualsevol temps i ocasió, en la vida mortal com en l'eterna, i més recomanable encara si el temps és aspre i confús, com aquest que patim, de tan escassa esperança, quan la inèpcia dels polítics, els fanatismes bàrbars i l'estupidesa universal, avancen i ocupen l'espai de la modesta raó que ens emparava. Quan la història es precipita per viaranys poc optimistes, i l'estètica i la sensibilitat reculen i deixen pas a la barroeria. No sé si ara mateix seria possible un altre Bach, un pare de família component música inacabable, inexhaurible: no sé si aque...