Blog Cor Maragall de Girona

  - Perdona, de què parles? - Sí, de la Comissió de Comunicació i de Xarxes Socials del Cor Maragall. Ho ha tornat a petar i ha fet un esdeveniment mundial dins el món coral. Fa aproximadament dues setmanes que va treure el primer vídeocast del Cor Maragall. - I què és un vídeocast? - Un vídeocast es un fitxer multimèdia de curta durada on es barreja l’àudio i el vídeo per explicar històries, en aquest cas, la història del Cor Maragall. El primer va ser la presentació, però a la cuina de la Comissió en preparen més. Per si no el vas veure, et passo l’enllaç. Mira-te’l i digues què te’n sembla. https://youtu.be/7t31yaI2wSs No ho sembla, però crear un vídeocast té el seu intríngulis. Cal crear un guió amb el text de la història que vols explicar. També has de pensar quines imatges hi vols posar. Quan ho tens tot necessites una càmera per gravar (pot ser de mòbil, això si, però no pots tremolar en cap moment. Et recomano un trípode i així segur que no et canses). Un micròfon...

Te n’has assabentat? No n'estàs al cas? Ostres, sí! El Cor Maragall ha creat la Comissió de comunicacions i xarxes socials. No saps com ha anat? Mira, t’ho explico. Fa temps que el Cor Maragall està a les xarxes i la seva presència ha anat creixent a mida que han anat apareixent les diferents xarxes socials que coneixem avui dia. Primer va ser una pàgina web. Més tard se’n va fer una altra adaptada a les noves tecnologies que anaven sorgint. Simultàniament es va posar en marxa un blog. Al poc temps es va crear un compte de twitter alhora es va crear un compte a Instagram. Paral·lelament es va crear un grup de Facebook i diferents grups de whatsapp -aquests darrers més pensats per a la comunicació interna. Tot aquest garbuix es creava i es mantenia gràcies a la bona voluntat, i amb més o menys perícia, de diferents cantaires. Amb molt bones intencions, amb temps i esforç, les diferents xarxes anaven endavant. Però tants caps, tants barrets. No és que fóssim esperits lliures, simplem...

  Manuel Oltra rep la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat José Montilla Avui s’escau el centenari del naixement del músic, professor, compositor, arranjador Manuel Oltra i Ferrer. El seu nom ens és molt familiar perquè amb el Cor hem cantat nombroses cançons seves o arranjades per ell. Especialment cançons populars i nadales. He pensat que potser alguns de nosaltres, malgrat que el nom ens és tan familiar, potser no en sabem gaire res. El diari El Punt Avui ha publicat un article biogràfic signat per Miquel-Lluís Muntané amb el títol d’aquest post, breu però complet de l’activitat musical de Manuel Oltra que m’ha fet pensar que interessarà als cantaires i amics del Cor Maragall per tenir una visió clara de la seva biografia musical. El trobareu a https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2095569-en-el-centenari-de-manuel-oltra.html A Viquipèdia hi trobareu informació abundosa de la seva obra. L’enllaç és  https://ca.wikipedia.org/wiki/Man...

  Maxime Cayuela a la televisió francesa Ja ho sabem, els catalans estem abandonant la nostra llengua: el castellà cada vegada és més present a tot arreu (al carrer, cinema, jutjats, converses, televisió, els patis de les escoles, a la feina, als bars...) Només el 36,1% de la població del Principat té el català com a llengua habitual. I en la música? Malgrat que afortunadament hi ha molts grups que canten en català, a la ràdio quantes cançons hem d’escoltar en castellà o anglès abans de trobar-ne una en català? Quantes persones serien capaces de cantar-nos cançons en català? Quantes cançons trobarem que hagin passat a formar part del repertori popular, com El meu avi o Boig per tu ? I en la música coral? Quantes corals hi ha que en els seus concerts no canten ni una peça en català? Com pot ser que no potenciem la música cantada en la nostra llengua? Les corals tenim un deure que no podem defugir: la defensa de la llengua i la cultura del nostre país. El món coral no ha de ten...

    La companya Rosanna Royo, soprano, em va enviar, pocs dies abans de començar el confinament, un vídeo del compositor i director de cors John Rutter, en què expressa meravellosament el valor espiritual, social i comunitari del cant coral i el que representa per als cantaires. Em sap greu no haver-lo posat abans al bloc, però com deia a l’entrada anterior, el confinament em va produir algunes seqüeles, entre elles al incapacitat de mantenir el bloc al dia. L’enllaç del vídeo, de poc més de tres minuts i subtitulat en castellà, és   https://www.youtube.com/watch?v=a42uy6dipJg   M’agradaria que sentir en John Rutter ens renovés i augmentés l’afició al cant coral. Xavier Merino – 25 d’agost de 2020

Fotografia de Jordi Rovira Tal com avançava el company Joan Gaya a l’escrit publicat al bloc el dia 26 de març, dissabte passat el Cor Maragall féu un concert per als congressistes i acompanyants del congrés de la FEAM (Federación Española de Amigos de los Museos) que es celebrà a Girona els dies 5, 6 i 7 d’aquest mes. L’escenari fou l’espai d’entrada a l’edifici de la Pia Almoina, on actualment hi ha un bar-restaurant. L’edifici, construït entre els segles XIII i XV i amb algunes modificacions del s. XX, constitueix una bona mostra del gòtic civil català, sobretot pel que fa a la façana nord. L’espai de què vam disposar és ampli i acollidor i va permetre als congressistes asseure’s amb comoditat i al Cor Maragall disposar d’un bon espai per a les interpretacions. El mateix Joan Gaya obrí l’acte amb un breu parlament i presentà cadascuna de les cançons. El programa, un conjunt d’obres molt variades detallat a l’escrit ja esmentat, fou molt ben acollit pel públic. A...

Tots esperàvem amb il·lusió aquest tradicional cap de setmana dedicat a la millora de la nostra tècnica vocal, un intensiu d’assaig coral i un temps de gratificant companyonia. Enguany, aquesta estada coral ens va portar –els dies 16 i 17 de febrer-  a Cornellà de Terri, on l’hostal Mas Ferrer ens va acollir a les seves instal·lacions. La prestigiosa soprano Laia Frigolé va ser l’encarregada de saber treure de les nostres veus el millor de les nostres potencialitats i, de debò que ho va aconseguir. Una acurada simbiosi d’exigència, amb guants de vellut suau i motivació alegre i animosa van fer que les hores del dissabte a la tarda i el diumenge al matí passessin ràpides i ben aprofitades. Començàrem amb exercicis de ritme, cohesió i coordinació motora, respiració adient i modulació de la veu, per després passar a l’assaig musical exigent per cordes. Tot amb un amable somriure de la Laia… però no ens en deixava passar ni una. Crec que vàrem millorar moltíssim: saber “empa...