Blog Cor Maragall de Girona

  L'Orfeó Vigarà i el Cor Maragall en l'assaig del cant comú L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) establí el 22 de novembre com a Dia Mundial de la Música en honor de Santa Cecília, a qui el Papa Gregori XIII declarà Patrona dels Músics, l’any 1584. Enguany l’Orfeó Vigatà –de llarga trajectòria, prestigi i tradició, que va néixer el 1902– ens convidà per cantar al tradicional concert de Santa Cecília. Una oportunitat que no podíem desaprofitar. Malgrat les actuals restriccions per culpa de la pandèmia –com el fet de cantar encara amb mascareta i guardant distàncies entre els cantaires– la il·lusió per cantar era ben palesa. El marc de l'auditori de l’Orfeó Vigatà –ple de gom a gom- va ésser testimoni de les nostres veus i dels nostres anhels musicals. Inicià el concert el Cor Maragall, oferint un repertori molt equilibrat, magníficament dirigit per la seva directora, Sara Pujolràs. Les primeres cançons tenien el sabor d

  Ens feia falta a tots plegats. Als cantaires per poder oferir un concert i al públic, sempre fidel, amb l’escalf de la seva companyia i els seus aplaudiments.   He cantat molts concerts de Tots Sants al llarg dels anys. En aquesta ocasió, per diverses raons, no ha pogut ser,   D’entre tots ells d’aquest en guardaré un record especial pel seu contingut i per la interpretació del cor.   El repertori va ser un encert total, una barreja d’estils amb peces que hem cantat sovint però que en aquest concert van «sonar» de manera diferent. La Teresa va saludar efusivament al públic agraint la seva assistència després de tant temps i els va desitjar que gaudissin del concert. Així va donar pas a l’acte, i en acabar va fer-ne la cloenda. El començament amb « Cinamom i flor d’acàcia » i « O vos omnes », interpretades amb una gran subtilesa i sensibilitat ens va mostrar el camí del que seria el concert en el seu conjunt. El recorregut per les diferents EMOCIONS va comptar amb tres artífexs excep

  CONCERT DE FIRES                                 A dins, les veus                               afinaven notes.                               A fora, el vent                               despullava els arbres.                               Pluja de fulles                               jugant a córrer,                               daurats i púrpures                               el terra estoren.                               Ciutat en festa                               altre any brilla.                               Girona en Fires                               el Sant convida.                               Zum zum de mosques,                               les veus que canten,                               Narcís somriu.                               Pau a l’estança.                                                                    Carme Jordi Il·lustracions de Pere Romagós, Isaac d'Aiguaviva

El dia de Tots Sants, dia cabdal de les Fires de Girona, el nostre Cor Maragall va fer el concert que ja ha esdevingut tradicional. Com és habitual va ser a la Sala Simfònica Xavier Montsalvatge de l’Auditori de Girona. L’any 2020 van suspendre el concert dos dies abans i aquesta vegada vam sortir a l’escenari, davant unes set-centes cinquanta persones ben motivats i estimulats per la frustració de l’any passat i disposats a satisfer plenament el públic. I goso dir que vam assolir una gran simbiosi de públic i Cor. El programa va ser dedicat a les emocions que tots hem experimentat al llarg de l’any i mig de pèrdues i limitacions motivades per la pandèmia. Des del desconcert, la desesperança, la por i el dolor de les primeres setmanes fins a l’optimisme joiós que sembla que ja podem respirar i l’esperança de tenir el virus controlat. Entre el públic hi havia persones a qui el covid19 ha fet perdre familiars molt propers i que també han patit la malaltia. Algunes ens van manifestar la

  Fotografia del Concert de Fires de 1987. en Quim Pardàs és el tercer de la primera fila començant per la dreta, al costat d'en Narcís Fusté. En aquest escrit, i amb aquest títol, voldria reflectir els meus sentiments nostàlgics com a experiència personal en sortir del concert del Cor Maragall el dia de Tots Sants d’enguany. Va ser un molt bon concert. El repertori programat va oferir una línia creixent molt ben pensada. Hi hagué un inici suau, seriós i tendre a la vegada. El “Cinnamom i flor d’acàcia” de la recordada Àngels Alabert, seguit per “O vos omnes”, de Casals, la “Misèria” d’en Llach, “Ave Verum”, “Odi et amo”, “Ave Maria”, “Alfonsina i el mar”... i la “Moreneta en sou” donaren un clima de serenor i pau al concert. Continuaren amb tres peces de gospel , i la sorpresa de la interpretació del “Somewhere” per la Laura, de la qual espero una gran carrera (la saga d’en Robert es va obrint camí). “What a wonderful world”, “I am his child”... van donar pas a “El cant de les est