AQUEST ANY TOCAVA! - Lluís Gil

 



Ens feia falta a tots plegats. Als cantaires per poder oferir un concert i al públic, sempre fidel, amb l’escalf de la seva companyia i els seus aplaudiments. He cantat molts concerts de Tots Sants al llarg dels anys. En aquesta ocasió, per diverses raons, no ha pogut ser, D’entre tots ells d’aquest en guardaré un record especial pel seu contingut i per la interpretació del cor. El repertori va ser un encert total, una barreja d’estils amb peces que hem cantat sovint però que en aquest concert van «sonar» de manera diferent.

La Teresa va saludar efusivament al públic agraint la seva assistència després de tant temps i els va desitjar que gaudissin del concert. Així va donar pas a l’acte, i en acabar va fer-ne la cloenda.

El començament amb «Cinamom i flor d’acàcia» i «O vos omnes», interpretades amb una gran subtilesa i sensibilitat ens va mostrar el camí del que seria el concert en el seu conjunt. El recorregut per les diferents EMOCIONS va comptar amb tres artífexs excepcionals. D’una banda la Sara, la Directora, com sempre impecable, aconseguint una perfecte conjunció amb un cor obedient a les seves indicacions, fruit de l`intens treball en els assajos. De l’altra en Salvi, la narració justa i divertida del qual ens va dur d’una peça a l’altra amb lleugeresa. I en Joan Sadurní, el pianista, posant el contrapunt i il·lustrant amb la música l’acompanyament de cada una de les peces.

Hem d’agrair la col·laboració de la Laura González que ens va obsequiar amb un delicat solo.

I cal subratllar la «posada en escena» (cartells, màscares, algunes engrunes de coreografies...) que l’Isaac va cuidar molt bé com ens té acostumats de sempre.

Totes les altres cançons van ser cantades amb la mateixa intensitat, cada una amb el seu estil, fins a l’esclat final del Carnevale que d’alguna manera resumia l’alegria d’haver pogut connectar de nou amb el públic que premiava l’actuació amb els seus aplaudiments i l’esforç i dedicació per haver-li ofert un concert tant intens i EMOCIONANT alhora. El conjunt del Cor va cantar plenament identificat i ens va oferir un concert rodó, sens dubte fruit de l’esforç i les hores dedicades. Moltes felicitats!!

De tots els concerts de Fires que he cantat i he escoltat el d’enguany ha estat el que més m’ha agradat i el que més greu em sap no haver pogut cantar. També era per a mi el del retrobament. Des del meu seient i escoltant els companys i companyes del cor vaig sentir cada nota com si fos meva i veia la gent com vibrava amb aplaudiments.

I així vam tenir enguany Concert de Fires o de Tots Sants, com més us agradi. Per molts anys!!

Lluís Gil. Novembre de 2021




Comentaris

  1. Gràcies, Lluís! Em va agradar molt de cantar en aquest concert. Però també m'hauria agradat molt gaudir-ne des del públic. Com que no tinc el do de la ubiquïtat, no va poder ser. Què hi farem!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro