EMOCIONS CORALS, DESPRÉS DEL CONCERT - Xavier Merino




El dia de Tots Sants, dia cabdal de les Fires de Girona, el nostre Cor Maragall va fer el concert que ja ha esdevingut tradicional. Com és habitual va ser a la Sala Simfònica Xavier Montsalvatge de l’Auditori de Girona. L’any 2020 van suspendre el concert dos dies abans i aquesta vegada vam sortir a l’escenari, davant unes set-centes cinquanta persones ben motivats i estimulats per la frustració de l’any passat i disposats a satisfer plenament el públic. I goso dir que vam assolir una gran simbiosi de públic i Cor.

El programa va ser dedicat a les emocions que tots hem experimentat al llarg de l’any i mig de pèrdues i limitacions motivades per la pandèmia. Des del desconcert, la desesperança, la por i el dolor de les primeres setmanes fins a l’optimisme joiós que sembla que ja podem respirar i l’esperança de tenir el virus controlat. Entre el públic hi havia persones a qui el covid19 ha fet perdre familiars molt propers i que també han patit la malaltia. Algunes ens van manifestar la satisfacció que els va produir el concert en tenir present el dolor i els sentiments que van experimentar personalment durant aquest llarg període.

Sara Pujolràs, la nostra admirada directora, ens va dirigir impecablement i ens va saber transmetre l’energia i l’esperit de cada obra. També van col·laborar a l’èxit del concert Joan Sadurní al piano i Salvi de Castro com a narrador. Cal fer esment de la col·laboració de Laura Gonzàlez en la seva excel·lent interpretació solista de Somewhere over the rainbow. I la companya Teresa Ribas amb la seva presentació i cloenda de l'acte.

He de dir que personalment em vaig sentir més identificat que mai amb la totalitat de cançons programades i vaig cantar ben a gust, vaig gaudir a cor què vols i, en moltes cançons, vaig sentir una emoció molt intensa. I que l'emoció més profunda va ser en acabar el concert amb els aplaudiments del públic, intensos com mai i que semblava que no s'acabarien.

No vull tancar aquest escrit sense esmentar l’esforç de tots els cantaires per aconseguir un bon concert i els qui, a més d’aquest esforç, van dedicar hores a fer les màscares per al Carnevale di Venezia, guarnir l’escenari, presentar el concert, ... No dic noms perquè segur que me’n deixaria algun. I, sobretot, la Sara que ens ha fet viure cada cançó i ha aconseguit que la interpretéssim tal com ella les sent interiorment i les volia.

El programa va ser aquest:

Cinnamom i flor d’acàciaÀngels Alabert

O vos omnesPau Casals

MisèriaLluís Llach

Ave verum corpusCamille Saint-Saëns

Odi et amoCarl Orff

Ave MariaIgor Stravinsky

Alfonsina i el marAriel Ramírez

Moreneta en souÀngels Alabert

What a wonderful worldG.D.Weiss/B.Thiele

Somewhere over the rainbowHarold Arlen

I am His childMoses Hogan

El cant de les estacionsRémy Gagne

TourdionAnònim s. XVI

El grilloJosquin des Prez

Bon menúK. F. Zöllner

LaLaLaCalypsoSeverin Geissler

Il Carnevale di VeneziaG. Rossini

Per correspondre a l’impressionant esclat d’aplaudiments del públic en acabar el concert vam cantar, fora de programa.

I gonna singEspiritual afroamericà anònim s. XIX-XX

Ara toca reprendre la feina per poder celebrar com cal les festes de Nadal, amb el concert a La Mercè inclòs, concert que l’any passat tampoc no vam poder fer.

Xavier Merino i Serra, 5 de novembre de 2021


Comentaris

  1. Tota la raó Xavier.
    Probablement hem fet concerts amb temàtiques més divertides, però aquest ha estat diferent, especial (el context també és el que és).
    No sé si els aplaudiments sonaven diferents, si veure a la gent en peu aplaudint/agraïnt., ...., amb ganes de més. No sé si aquest temps viscut per la COVID (que encara hi és), però ha estat una sensació diferent, més de pell.
    Els comentaris privats amb algú del públic al final també han estat diferents i la conversa amb algú proper plorant (entre altres coses pel que comentes de les pèrdues de la COVID) demostren que la música és una eina impressionant per transmetre i que l'elecció del títol del concert, "emocions corals", ha estat un encert.
    El mèrit és de tots, com no pot ser d'una altra manera en un Cor, però, a mi, que no m'agrada afalagar a la dire :-) (que després s'ho creu), tinc claríssim que sense la Sara això hagués estat totalment impossible. Peazo dire tenim. :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CONCERT DE TOTS SANTS 2023

DESPRÉS DEL CONCERT DE TOTS SANTS 2023

QUARANTA ANYS DEL COR MARAGALL - Sara Pujolràs i Naspreda