EMOCIONS CORALS, DESPRÉS DEL CONCERT - Xavier Merino
El dia de Tots Sants, dia cabdal de les Fires de Girona, el nostre Cor Maragall va fer el concert que ja ha esdevingut tradicional. Com és habitual va ser a la Sala Simfònica Xavier Montsalvatge de l’Auditori de Girona. L’any 2020 van suspendre el concert dos dies abans i aquesta vegada vam sortir a l’escenari, davant unes set-centes cinquanta persones ben motivats i estimulats per la frustració de l’any passat i disposats a satisfer plenament el públic. I goso dir que vam assolir una gran simbiosi de públic i Cor.
El programa va ser dedicat a les emocions que tots hem experimentat al llarg de l’any i mig de pèrdues i limitacions motivades per la pandèmia. Des del desconcert, la desesperança, la por i el dolor de les primeres setmanes fins a l’optimisme joiós que sembla que ja podem respirar i l’esperança de tenir el virus controlat. Entre el públic hi havia persones a qui el covid19 ha fet perdre familiars molt propers i que també han patit la malaltia. Algunes ens van manifestar la satisfacció que els va produir el concert en tenir present el dolor i els sentiments que van experimentar personalment durant aquest llarg període.
Sara Pujolràs, la nostra admirada directora, ens va dirigir impecablement i ens va saber transmetre l’energia i l’esperit de cada obra. També van col·laborar a l’èxit del concert Joan Sadurní al piano i Salvi de Castro com a narrador. Cal fer esment de la col·laboració de Laura Gonzàlez en la seva excel·lent interpretació solista de Somewhere over the rainbow. I la companya Teresa Ribas amb la seva presentació i cloenda de l'acte.
He de dir que personalment em vaig sentir més identificat que mai amb la totalitat de cançons programades i vaig cantar ben a gust, vaig gaudir a cor què vols i, en moltes cançons, vaig sentir una emoció molt intensa. I que l'emoció més profunda va ser en acabar el concert amb els aplaudiments del públic, intensos com mai i que semblava que no s'acabarien.
No vull tancar aquest escrit sense esmentar l’esforç de tots els cantaires per aconseguir un bon concert i els qui, a més d’aquest esforç, van dedicar hores a fer les màscares per al Carnevale di Venezia, guarnir l’escenari, presentar el concert, ... No dic noms perquè segur que me’n deixaria algun. I, sobretot, la Sara que ens ha fet viure cada cançó i ha aconseguit que la interpretéssim tal com ella les sent interiorment i les volia.
El programa va ser aquest:
Cinnamom i flor
d’acàcia – Àngels Alabert
O vos omnes – Pau Casals
Misèria – Lluís Llach
Ave verum
corpus – Camille Saint-Saëns
Odi et amo – Carl Orff
Ave Maria – Igor Stravinsky
Alfonsina i el
mar – Ariel Ramírez
Moreneta en sou – Àngels Alabert
What a
wonderful world – G.D.Weiss/B.Thiele
Somewhere over
the rainbow – Harold Arlen
I am His child – Moses Hogan
El cant de les estacions – Rémy Gagne
Tourdion – Anònim s. XVI
El grillo – Josquin des Prez
Bon menú – K. F. Zöllner
LaLaLaCalypso – Severin Geissler
Il Carnevale di Venezia – G. Rossini
Per correspondre a l’impressionant esclat d’aplaudiments del públic en acabar el concert vam cantar, fora de programa.
I gonna sing – Espiritual afroamericà anònim s. XIX-XX
Ara toca reprendre la feina per poder celebrar com cal les festes de Nadal, amb el concert a La Mercè inclòs, concert que l’any passat tampoc no vam poder fer.
Xavier Merino i Serra, 5 de novembre de 2021
Tota la raó Xavier.
ResponEliminaProbablement hem fet concerts amb temàtiques més divertides, però aquest ha estat diferent, especial (el context també és el que és).
No sé si els aplaudiments sonaven diferents, si veure a la gent en peu aplaudint/agraïnt., ...., amb ganes de més. No sé si aquest temps viscut per la COVID (que encara hi és), però ha estat una sensació diferent, més de pell.
Els comentaris privats amb algú del públic al final també han estat diferents i la conversa amb algú proper plorant (entre altres coses pel que comentes de les pèrdues de la COVID) demostren que la música és una eina impressionant per transmetre i que l'elecció del títol del concert, "emocions corals", ha estat un encert.
El mèrit és de tots, com no pot ser d'una altra manera en un Cor, però, a mi, que no m'agrada afalagar a la dire :-) (que després s'ho creu), tinc claríssim que sense la Sara això hagués estat totalment impossible. Peazo dire tenim. :-)