ÀNGELS ALABERT I ELS PRIMERS TEMPS DEL COR MARAGALL - Xavier Merino i Serra
Escrit llegit abans de començar el nostre petit concert el dia del lliurament del Premi Joan Saqués, de la Fundació Valvi, a Àngels Albert i Feliu. A començaments de tardor de 1979 va córrer la veu que una senyora, professora de música, volia crear una coral al barri de Sant Narcís. La convocatòria era per al primer dissabte d’octubre al local interblocs. Feia anys que no cantava a cap coral i tenia ganes de tornar-hi! Hi vaig anar i vaig conèixer l’Àngels que em va fer una prova de veu i em va dir que era, i encara en sóc, baix. Aquell dia érem unes quantes noies, alumnes o ex-alumnes seves la majoria, un tenor, l’Agustí, i un baix. El segon assaig la corda de baixos es va doblar amb la incorporació d’en Narcís Fusté. Al cap d’unes setmanes s’hi va afegir en Lluís Viñals, que va morir fa tres anys. Vam començar amb cançons, senzilles i no tan senzilles, com ara Tot baixant per la drecera , Amor que tens ma vida, Vós sou Senyor, Gronxa’m estel daurat, L’escala de Jacob, El cant...