Blog Cor Maragall de Girona

  Lluís Gil mentre feia la presentació Benvinguts, És bo, i de bona educació, expressar de bon començament els agraïments i, en aquesta ocasió, especialment, no convé deixar-ho per al final, perquè al final del meu parlament caldrà que es quedin amb la doble imatge del que avui hem vingut a fer aquí. Volem manifestar, doncs, un triple agraïment: a la Fundació Valvi, patrocinadora d’aquest concert, per l’oportunitat que ens ofereix de tornar a cantar i posar en escena el Festino; a l’Ajuntament per cedir aquest magnífic espai que és el Teatre Municipal; a l’Ajuntament de Sant Gregori que ens ha facilitat el vestuari i a Càritas per poder col·laborar amb ells en la seva extraordinària tasca humanitària, que si bé ho és sempre, ho és més en els temps actuals. Dit això, convé ara disposar la ment i l’oïda per escoltar i degustar la música i la paraula. Quan la Sara, la nostra directora, es va submergir en les profunditats dels arxius i les partitures per ...

  Per motius personals, no vaig actuar al concert de Tots Sants d’enguany del nostre Cor i el vaig escoltar i veure des de l’espai destinat al públic. Públic que, seguint la línia dels darrers anys, va ser molt nombrós. El Cor Maragall es va enfrontar a una obra, el Festino nella sera del Giovedi Grasso avanti cena , obra del monjo benedictí bolonyès Adriano Banchieri , també conegut amb el sobrenom de Bolognese per raó dels seu origen. Una obra que, contra el que semblava a primera vista, té un grau elevat de dificultat interpretativa. El Festino , publicat el 1608, és un madrigal grotesc i satíric amb vint quadres que retraten diferents situacions vinculades amb la Commedia dell’Arte . Ben representatiu de la música del renaixement tardà i començament del barroc, conté madrigals, danses, mascarades, cançonetes, contrapunts, ... Havent gaudit del concert, com ja he dit, des del públic, se’m va fer molt difícil en aquell moment, per una barr...

  El bon amic i excantaire Quim Pardàs ha tingut l'amabilitat de fer aquest escrit perquè el poguéssim penjar al bloc: Amics del  COR MARAGALL: Com  cada any per Fires és per a mi obligatori assistir al concert de Tots Sants del COR MARAGALL. Em demanen  fer-hi algun  comentari i amb molt de gust ho faig. El concert coincidia  amb la celebració  dels 35 anys del cor: PER MOLTS ANYS!  Jo també puc dir-me a mi mateix: PER MOLTS ANYS!, per la part que em toca,  doncs jo hi era l’any 1979 en el començament d’aquella aventura, que de la mà de la Mª Àngels Alabert ha arribat a tant bon port. D’aquells primers pioners que jo recordi ja només  resten a dalt del vaixell en Narcís Fuster i en Xavier Merino. Dels meus temps encara queden una colla de cantaires dels quals conservo una bona memòria i amistat. Per commemorar solemnement aquest aniversari, ara ja amb la direcció de la SARA PUJOLRÀS, penso que ...

    Hi ha situacions d’intensitat emocional que provoquen necessitats comunicatives extraordinàries: per exemple, hi ha extenses referències sobre el que expressen els condemnats a mort o els enamorats. Sense anar tan lluny, qui no s’ha trobat en aquesta necessitat tot passejant per un camp solitari, o bé en trobar-se un desconegut a l’ascensor o bé abans d’un examen? El concert del Festino va produir un efecte similar que, de moment, acaba amb aquesta seqüència d’escrits, tots frescos menys un, que va ser desempolsat per un impuls estrany. Qui ens havia de dir que de l’entrevista de la Sara a TVGi en sortiria aquesta tirallonga?   1.- Les suspicàcies d’en Robert a l’hora de sopar El dia 31/10/2014 21:11, "robert" va escriure: Hola a tots i tontes. Com veureu en el vídeo de TVGI, la nostra senyora directora ha dit (omplint-se la boca) que no som professionals … “ni de lluny”, i jo (que tinc molta més vista que veu  ;-)...