EL FESTINO: EFECTES COL·LATERALS - Joan Gaya
Hi ha situacions
d’intensitat emocional que provoquen necessitats comunicatives extraordinàries:
per exemple, hi ha extenses referències sobre el que expressen els condemnats a
mort o els enamorats.
Sense anar tan
lluny, qui no s’ha trobat en aquesta necessitat tot passejant per un camp
solitari, o bé en trobar-se un desconegut a l’ascensor o bé abans d’un examen?
El concert del
Festino va produir un efecte similar que, de moment, acaba amb aquesta seqüència
d’escrits, tots frescos menys un, que va ser desempolsat per un impuls estrany.
Qui ens havia de dir que de l’entrevista de la Sara a TVGi en sortiria aquesta
tirallonga?
1.- Les suspicàcies d’en Robert a l’hora de sopar
El
dia 31/10/2014 21:11, "robert" va escriure:
Hola a tots i tontes.
Com
veureu en el vídeo de TVGI, la nostra senyora directora ha dit (omplint-se la boca) que no som professionals … “ni de lluny”, i jo (que tinc molta més vista que veu ;-) ) he intuït un lleu somriure
sorneguer i provocador (potser és que tinc la mirada bruta, però …). Crec que és una tàctica seva, tipus Pep Guardiola, per provocar-nos.
Per
tant proposaria agafar el guant que ens llença i fer-ho espectacularment bé demà, que anem tant a temps que no sigui capaç de seguir-nos el ritme, que la mirem tant que es quedi vermella veient que som professionals …
“de prop”. ;-)
Bona
nit I que aquesta nit tothom es tapi bé el culet, no sigui que algú agafi un refredat per demà.
Robert
2.- La Sara respon amb una homilia i unes puntualitzacions
De: En
nombre de Josep M. i Sara
Enviado
el:
divendres, 31 d'octubre de 2014 22:38
Para: robert
CC: tot el cor
Asunto: Re: Assaig
per Tvgi
Bona nit,
Només vull dir-vos que us estic
molt agraïda per tot l'esforç que heu i hem fet per preparar el concert de
demà. Tan sols el fet d'haver muntat tots els números (o quasi tots) té molt
mèrit i és un èxit. Demà, vagi com vagi, ens ho hem de passar bé -és clar que
si a més entrem en el moment que toca, afinem, mantenim els tempos, i a sobre
fem "teiatru", a més de passar-ho millor, farem que el públic també
gaudeixi.
Sigui com sigui, gràcies a totes i
tots i fins demà al matí!
Bona nit...
Sara
Pd. Robert, jo no
practico la sornegueria, com a molt la ironia, però generalment peco per excés
de sinceritat... ;-) Que el nostre cor no sigui professional només implica que
l'esforç que hem de fer per arribar a les fites que ens marquem és més
gran que si fóssim cantants professionals. Per tant, el mèrit és més gran.
Vigila't l'ull de poll... xatín... :-DD
3.- En Joan es desperta a les 6:30, se sent comunicatiu i escriu
Maragalliana
Salto del llit i em
trobo amb les epístoles d’en Robert i de la Sara. Tan oportunes, que
m’estimulen.
Les observacions
d’en Robert (a tots i a tontes: vigila els lapsus, Robert; ai, ai ai!)
subratllen el punt de provocació col·lectiva de l’entrevista de TVGi.
La de la Sara, em
mou a treure del calaix una percepció que vaig tenir fa 17 anys quan es va casar
amb en Josep Maria. Hauria pogut estar el meu regal de casament però no em va
semblar prou oportú. Al cap dels anys, la vida m’ha confirmat el que vaig
composar en aquell moment en forma de retrat versificat, i em permeto
interpretar que tots els maragalls ens hi podem sentir identificats.
Valgui per tot el
que ens dónes Sara!
Sara
Tensió
interior a la recerca
d’una
perfecció impossible.
Sorpresa
permanent a l’arc dels ulls,
faccions
esmolades i pàl·lides,
que
en WaltDisney assimila
als
personatges forts.
Però
vius en la música, que tens
a
les mans de seda i a la veu d’argent,
i
seràs una excel·lent i pacient
senyoreta.
Aquest
xicot que t’has triat
no
sap la sort que ha fet.
Avui puc dir que la
sort la compartim tots. Segur que el Festino sortirà de conya!
Joan
4.- En Xavier Merino demana munició per al blog
En Xavier és una persona molt responsable:
cuida el que té a les mans i sap insistir sense fer-se pesat per obtenir les
col·laboracions que li semblen necessàries.
Jo ja fa dies que veia que demanava munició i no
sabia què escriure. I vet aquí que se n’ha sortit!. La tirallonga queda oberta
per qui vulgui afegir-hi algun vagó.
Joan Gaya - 2 de novembre de 2014
Fotografia de Montserrat i Pepus Daunis
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada