LA VOLTA AL MÓN EN 15 CANÇONS DE LA CORAL XÀNTICA - Xavier Merino

Vaig tenir el plaer d’assistir al concert de la Coral Xàntica del dia 23 de novembre a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona. I va ser realment, com ja he dit, un plaer. Van anar desgranant cançons d’arreu del món, totes elles molt boniques, amb interpretacions que m’atreveixo a qualificar d’excel·lents. L’acompanyament del trio format per Joan Sadurní al piano, Enric Canada a la percussió i Pere Coma al contrabaix hi va contribuir molt. I la coreografia d’Olga Bernardo, molt adient i ben interpretada, va ser un altre atractiu del concert.

La primera cançó, Marxem?, tradicional catalana la desconeixia totalment. La melodia, amb possibles reminiscències melòdiques àrabs, em va fer pensar en les cançons camperoles mallorquines que canta Maria del Mar Bonet, com ara la Cançó de segar i altres.

L’esplèndida interpretació de la Fuga Geogràfica d’Ernst Toch em va sorprendre. Amb molts matisos, lleugera i àgil, només amb veus femenines. Em va semblar molt més suau, menys contundent, que quan hi intervenen veus masculines.

Podria dir que em van agradar molt totes les cançons i en destacaria: Contamíname, de Pedro Guerra, molt melòdica i dolça amb una tornada ben rítmica i sincopada; Je ne veux pas travailler amb la interpretació tan cabaretera i montmartriana que en van fer; Haya zein, bucòlica i misteriosa, semblava treta de Les mil i una nits; Tutira Mai, canço maorí, transportava a l’orient llunyà i a les illes dels Mars del Sud; La bicicleta blanca, d’Astor Piazzola, sentimental i utòpica com tot bon tango, amb la intervenció d’un narrador; la que va tancar el concert, Cançó sense paraules, de Frederic Mompou, tenia la serenitat i la simplicitat que amara tota la música d’aquest autor.

Per correspondre als aplaudiments insistents del públic la Coral Xàntica ens va obsequiar amb una versió de La gallineta, de Lluís Llach, en un arranjament de Joan Sadurní, molt adient per connectar amb el procés que vivim ara a casa nostra.

Vull felicitar totes les components de la Coral Xàntica, especialment la seva directora, la Sara Pujolràs, sense oblidar els músics del trio acompanyant. Totes plegades ens van oferir un concert espectacle, fruit d’un treball intens i ben fet, que recordaré durant molt de temps. Que per molts anys ens en puguin oferir de semblants!

Xavier Merino – 24 de novembre de 2014