DESPRÉS DEL CONCERT DE TOTS SANTS 2014 - Quim Pardàs
El bon amic i excantaire Quim Pardàs ha tingut l'amabilitat de fer aquest escrit perquè el poguéssim penjar al bloc:
Amics del COR
MARAGALL:
Com cada any per
Fires és per a mi obligatori assistir al concert de Tots Sants del COR
MARAGALL. Em demanen fer-hi algun comentari i amb molt de gust ho faig.
El concert coincidia amb la celebració dels 35 anys del cor: PER MOLTS ANYS! Jo també puc dir-me a mi mateix: PER MOLTS
ANYS!, per la part que em toca, doncs jo
hi era l’any 1979 en el començament d’aquella aventura, que de la mà de la Mª Àngels Alabert ha arribat a
tant bon port. D’aquells primers pioners que jo recordi ja només resten a dalt del vaixell en Narcís Fuster i
en Xavier Merino. Dels meus temps encara queden una colla de cantaires dels
quals conservo una bona memòria i amistat.
Per commemorar solemnement aquest aniversari, ara ja amb
la direcció de la SARA
PUJOLRÀS, penso que heu sigut molt valents en enfrontar-vos a una obra de les
característiques del “Festino” de Banchieri. Només el sol fet de triar-la ja té
un mèrit afegit i el resultat no podia ser més reeixit, Ens vau fer gaudir de
valent. Els aplaudiments del públic que omplia la sala gran de l’auditori i l’expressió
de les vostres cares denotava que també us ho vareu passar molt bé cantant
aquesta obra tan especial que ja te més de 400 anys. No sabem el treball que ha suposat interpretar
i cantar aquesta obra ni les hores passades ens els assajos. Segurament que
moltes, però el resultat demostra que ha valgut la pena.
Al meu entendre la interpretació va tenir un nivell excel·lent
i la posada en escena va ser una sorpresa agradable per a tothom: La
presentació d’en Lluís Gil, les magnífiques pintures de l’Isaac, el narrador,
la vestimenta i l’actuació de tots, el “mossèn” Robert, el conjunt instrumental
de músics tan ben afinat... En fi, tot. Ara, a més de cantaires ja sou
artistes. Tot el concert va sortir rodó
D’aquesta obra jo encara havia aconseguit cantar el
“contraponto bestiale” i conec la seva dificultat. Imagino, doncs, el que ha us
ha costat arribar a cantar els 20 números de la partitura sencera.
Un crític podria dir moltes coses i potser hi afegiria
algun però; jo no sabria pas trobar-lo. Només vaig trobar a faltar a l’escenari
en Xavier Merino.
La
Sara ha arribat a un punt
d’exigència que està donant uns fruits tant brillants com els que hi havia a
les taules parades de l’escenari. Heu posat el llistó molt alt i ara us costarà
superar-lo. Però si heu arribat fins aquí, sou capaços d’això i molt més.
Per molts anys, felicitats i fins sempre!
Quim Pardàs - 3 de novembre de 2014
Foto Ramon Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada