CICLE LES PÀGINES MÉS BELLES DE LA MÚSICA SACRA - Jessica Cortés
El cap de setmana del 5/6 d’abril ens vam poder submergir en una acurada i
sublim selecció de peces de Música Sacra. Peces que han perdurat en el temps i
que en respirar-les fan reviure l’espiritualitat amb què els mateixos
compositors la vivien.
L’art de materialitzar una cosa tan volàtil com una melodia requereix tenir
una gran sensibilitat, sentit del ritme, constància i fidelitat al llenguatge
propi.
Si anem a l’etimologia sagrat vol dir sant, per tant, música sacra és la
música sagrada. Històricament es concebia per cantar-la, tocar-la o
interpretar-la en contextos litúrgics o religiosos.
Per al Cor participar en el Cicle les pàgines més belles de la Música Sacra
ha estat motiu de joia i agermanament amb la Catalunya Nord.
Dissabte 5 d’abril el Cor Maragall emprenia el seu viatge cap a Ceret amb
moltes ganes de donar el tret de sortida a la gira per Catalunya Nord.
En arribar a Ceret els membres del Cor recorreguérem els carrers
empedrats meravellats per l’estil pintoresc del poble. Per arribar a l’Església de Sant Pere.
En el punt més elevat de la vila ens donà la benvinguda la portalada
de l’any 1398 de marbre blau de Ceret.
Dins l’església els components de l’orquestra OSAR i els del Cor Tutti
Canti ens acolliren amb gentilesa.
Dos tocs de batuta van donar lloc al silenci previ a l’inici de l’assaig i
prova de so. L’acústica fantàstica de l’església amb la divina fusió de les
veus dels dos cors i la qualitat exquisida de l’orquestra simfònica, dirigits
tots amb gran mestria i precisió pel director Bernard Salles.
El viatge sonor i sensitiu per les peces escollides impregnava l’espai i
donava la benvinguda a la soprano Tina Gorina, que va acabar d’arrodonir
la lleugeresa de l’assaig amb tendresa i una elegància vellutada.
En acabar l’assaig ens vam endinsar una mica més en l’espai i ens vam
familiaritzar amb la bonica capella i vam respirar el silenci preuat de la
sagristia.
A les sis de la tarda tots els cantaires i els músics juntament amb el
director de l’orquestra ja col·locats a lloc creàvem una atmosfera de
solemnitat. Arribava així el moment més màgic i decisiu del concert; el
silenci, la respiració unificada i la intenció que en són la brúixola. En
aquest instant el cor de tots s’unifica i la resta és una dansa imperceptible
per a la vista, però les ànimes la reconeixen i s’eleven amb les meravelloses
composicions.
El concert s’inicià amb Gloria d’A. Vivaldi, tot
seguit els corals Coral del qui vetlla, Mein Jesu i Jesus meine Freude, totes
tres peces de J.S. Bach. El recorregut continuava
amb tres extractes del Requiem de Mozart amb l’ordre
següent: Confutatis, Lacrimosa i Dies Irae.
Després arribaren dos fragments de l’obra del director B. Salles Les set
paraules de Crist a la creu, la núm. 4, Déu meu, perquè m’has abandonat i la núm.
6, Tot s’ha complert.
Tot seguit tres fragments del Requiem de G.Fauré: Introit i Kyrie, Pie
Jesu i Agnus Dei.
A continuació la soprano Tina Gorina interpretava l’Ave Maria de G. Caccini
El repertori seguia amb la nadala austríaca Still, Still, Still, arranjada
per Mack Wilberg.
La següent joia musical era l’Ave Maria de A. Piazzola cantada amb molta
força per Tina Gorina.
El concert finalitzà amb El cant dels Ocells una peça on la natura celebra
el naixement del nen Jesús. La primera estrofa interpretada per la solista i la
segona i tercera per solista i cor.
El públic fascinat va restar un minut en silenci per esclatar en una onada
d’aplaudiments.
Com a agraïment vam oferir dos bisos: el Cantique de Jean Racine, Op. 11 de
G. Faure i l’Hallelujah Chorus d’El Messies de Händel.
El resultat va ser un concert ple de sensibilitat, força, direcció,
harmonia, elegància i passió.
Diumenge 6 d’abril - Prada
El cor surt a les dues i vint amb calma i alegria cap a Prada, una hora i trenta-dos minuts al davant per fer un recorregut sensorial del paisatge i de les converses amb els companys.En arribar a Catalunya Nord la primavera ens va fer espectadors de la seva
esplendorosa bellesa, plena de verds vius i flors que vessen de colors
d’una paleta experimentada. Els rierols i rius ens rebien amb aigües generoses.
Muntanyes, campanars i castells ens miraven curiosos. Restes de neu, núvols
dispersos en un cel blau clar serè amb un sol viu.
En arribar érem rebuts per l’organització i guiats fins a l'Església de Sant Pere on vam fer
un assaig breu però precís.
Mentre els
cantaires ens familiaritzàvem amb els aires de Prada, sota la presència del
Canigó. L’església s’omplia de gom a gom.
Les sis
campanades marcaven l’entrada dels cantaires. L’arribada i col·locació del
director d’orquestra marcava l’inici del concert.
Cantar sota
l’immens retaule de fusta de l’altar major realitzat pel manresà Josep Sunyer
amb la majestuosa figura de Sant Pere al centre i els tres revoltons amb
estàtues i àngels va ser realment un dels components claus per crear una
atmosfera encara més celestial.
La fusió de
veus juntament amb l’harmonia dels instruments en un espai més recollit que el del
dia anterior va fer que aquest concert tingués un palpit colpidor.
La posada en
escena de la soprano Tina Gorina va acabar d’elevar la qualitat del concert amb
la seva bonica veu.
En acabar el
concert el públic s'aixecava amb un gran somriure animant-nos a fer que el
concert tingués una durada més llarga. La resposta del director va ser aixecar la
batuta i iniciar els dos bisos.
Després del concert vam compartir un aperitiu de clausura a la sala Gelcen
per a tots els components dels cors i l’orquestra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada