RETROBAMENT MUSICAL A LA CATEDRAL - David Casellas Gispert
El 12 d’abril, el cor Maragall de
Girona i el cor Tutti Canti de Perpinyà van unir les seves veus per demostrar
que el Pirineu és el nus que lliga dos territoris amb unes arrels, una llengua
i una història comuna; recordem que un dels primers concerts del Cor Maragall,
el 1980, va ser al Retrobament Català, al castell de Bellaguarda, on es reunien
els catalans d’ambdós costats de la frontera. En aquesta ocasió, a la Catedral
de Girona, també la passió per la música va ajudar a restablir els llaços entre
ambdós territoris catalans.
El concert de la Catedral de Girona, organitzat
per l’Orquestra Simfònica Alenyà Rosselló (OSAR) i dirigit per Bernard Salles,
també va comptar amb la participació d’una soprano de Sant Feliu de Guíxols,
Tina Gorina, i s’emmarcà dins dels actes de celebració del 80è aniversari de la
Junta de Confraries, però també va ser el darrer d’un seguit de tres concerts
emblemàtics, els dos primers a la Catalunya Nord (Ceret i Prada de Conflent).
El títol va fer justícia al resultat
del concert, car realment va oferir al públic un repertori basat en «Les
pàgines més belles de la Música Sacra». La combinació d’obres amb el
protagonisme dels cors, de l’orquestra i de la solista, van aconseguir l’èxtasi
dels assistents. Després de la interpretació de cor i orquestra de fragments
d’obres de Vivaldi, Bach i Mozart va arribar el moment de lluïment de la
soprano Tina Gorina en una peça composta pel mateix director del concert i ben
adient per a l’inici de la Setmana Santa, a partir de les set darreres paraules
de Crist a la Creu.
La segona part encara va elevar encara
més el grau excels del concert, amb extractes del Requiem de Fauré, les Ave
Maria de Caccini i de Piazzola i una nadala austríaca, i es va cloure amb una
nadala tradicional catalana, El cant dels
ocells, símbol de la nació catalana, que Pau Casals va difondre
internacionalment com a símbol de pau i llibertat. El Cor Maragall, a més, va
dedicar aquesta peça tan nostrada a la memòria de tres persones profundament
lligades al cor: la Montse, l’Isaac i la Sílvia. Els intensos aplaudiments del
públic van fer que cor i orquestra oferissin dues peces més que van fer les
delícies de tots: El Cantique de Jean
Racine de Fauré i l’Al·leluia de
Haendel.
A continuació, cors, orquestra i
solista, van anar a gaudir de l’èxit del concert al Centre Cívic de la Mercè,
on el cor Maragall havia preparat un piscolabis on no faltava de res, per tal
que els músics i cor nord-catalans emprenguessin el retorn cap a l’altra banda
del Pirineu, amb la melodia inesborrable d’una relació que ha enfortit els
llaços entre terres catalanes, a voltes ben properes i a voltes massa
llunyanes. Gràcies a tots els qui, amb la seva dedicació desinteressada, ho van
fer possible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada