ENTREVISTA A GEMMA COMA ALABERT - Pere Heras

 

La protagonista de l’entrevista d’aquest número, és una gironina que en la seva carrera musical ha aconseguit un gran prestigi internacional.

La mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, primer premi del Conservatori Nacional de París, continua la seva formació a la GuildhallSchool of Music de Londres i a l’Òpera Nacional de Lyon.

Ha treballat amb prestigiosos directors, amb un extens repertori vocal simfònic i en el camp operístic ha interpretat papers protagonistes de prestigioses obres a teatres d’Òpera d’arreu del món.

També parlarem amb ella de la seva mare, Àngels Alabert i Feliu, prestigiosa pianista, compositora, professora de música, fundadora i directora del Cor Maragall durant 30 anys i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2020, entre molts altres mèrits a la seva carrera musical.

 

Si us plau parli de la seva mare :

La meva mare, tot i els temps difícils en l’època de la seva joventut, va demostrar des de ben petita dots musicals destacables i els seus pares li van donar l’oportunitat d´anar a estudiar amb grans mestres de Barcelona. Això li va ser possible gràcies també a l’ajut econòmic del seu oncle Pere.

Va cursar estudis de piano, composició i direcció d’orquestra, entre força d’altres especialitats musicals. Tota la vida va ser una estudiosa i investigadora incansable de la Música, sense oblidar la seva tasca per la recopilació i salvaguarda de melodies populars de les comarques gironines, doncs l’Àngels era membre assessor del Departament de Cultura Popular a la Generalitat de Catalunya. Va desenvolupar aquesta seva gran experiència i coneixement profund de la Música amb una dedicació pedagògica plena durant 41 anys al Conservatori Isaac Albèniz de Girona, on va impartir classes de moltes assignatures: piano, composició, música de cambra, història de la música, acústica, estètica musical, etc. Van passar per les seves aules centenars d’alumnes durant aquests anys. Bastants concertistes professionals de piano actuals fins i tot a nivell internacional i molts dels professors d’avui als conservatoris i escoles de música han estat, en tota la carrera elemental i professional o en alguns casos com a mínim en alguna etapa de la formació musical, alumnes seus.

En la vessant de la direcció, a part de dirigir alguns concerts simfònics, amb el que més ha destacat és en la fundació i direcció durant 30 anys del Cor Maragall de Girona, que ha portat a diversos festivals internacionals per donar a conèixer arreu la cultura catalana, amb obres musicals de compositors d’aquí però també amb composicions escrites per ella mateixa sobre textos i poemes que ens han llegat els grans literats del nostre país.

En l’àmbit de la Música Popular Catalana, a més de la recopilació de goigs que va poder rescatar just a temps i altres temes populars que hem mencionat abans, com a assessora que fou del Departament de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, també va formar part del jurat a concursos de música per acobla com el de Ceret-Banyoles, del qual en va ser presidenta.

Com a intèrpret de piano cal recordar que és una de les fundadores del grup Paraula de Poeta, que durant 35 anys ha portat la poesia i la música que ella tant bé sabia escollir i en ocasions composava, per Catalunya i per altres països europeus. També va ser ella durant bastants anys la pianista en un Trio junt amb dos intèrprets alemanys, grup de cambra amb el que van oferir concerts arreu, més sovint a Catalunya i Alemanya, a més d’enregistrar el CD "Musik Chamber Europeis" a Colònia, disc que inclou obres cambrístiques d’ambdues nacionalitats.

En la faceta de divulgadora musical, a part de les seves conferències sobre temes d’història de la música, també va portar la música clàssica a molts pobles de les comarques gironines, organitzant diferents concerts de música de cambra amb els seus millors deixebles.

El gran do que ha tingut la meva mare, ens diu la Gemma, és el de transmetre l’amor i l’estima per la música. Ha plantat moltes llavors que han donat els seus fruits, tant a músics professionals com a amateurs. Amb la seva generositat i el seu exemple ens ha ensenyat a estimar i créixer amb la música.

Ha estat una persona que, a part de pujar una família de 4 fills, ha donat el seu temps per millorar la societat gràcies a la música, des de nivells amateurs fins a nivells molt alts, tothom era benvingut.

Per totes aquestes raons la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu Sant Jordi, i espero que en el seu dia la ciutat de Girona li rendeixi l’homenatge que tant es mereix.

 

I ara, parlem de vostè :

Jo vaig començar la música de ben petita, als 3 anys ja cantava a la Coral Infantil que la meva mare tenia al barri de Sant Narcís. Vaig fer estudis de piano, violoncel i composició al Conservatori de Girona i Cant al Conservatori de Perpinyà, on hi havia una gran mestra. Vaig continuar els estudis de Cant al Conservatori Superior de Música de París, on vaig obtenir el primer premi de final de carrera. Em vaig perfeccionar a la Guildhall School of Music de Londres i després vaig estar 2 anys a l’Òpera Studio de Lyon. Més tard vaig a anar a treballar la tècnica vocal als Estats Units, ja que m’interessava la manera de cantar de molts intèrprets d’allà.

Vaig cantar el primer rol d’òpera als 17 anys i sempre he gaudit molt de la interpretació escènica.

Després de passar audicions i concursos vaig debutar al Gran Teatre del Liceu el 2004.Durant aquests 21 anys hi he cantat més de 175 representacions, amb moltes produccions. També he cantat a molts altres teatres d’arreu, com ara el Theâtre des Champs Elysées o a l’Òpera Comique de París, Teatro Real de Madrid, entre d’altres. El teatre més llunyà on he actuat ha estat a Corea del Sud.

També durant tots aquests anys he pogut enregistrar més de 25 discs, ja sigui de música barroca, cançó i melodia o oratori.

M’agrada fer recitals i així cantar repertori nou i de compositors actuals. Tenir un contacte proper amb el públic i poder transmetre el que el compositor va escriure en el seu moment. 

Cada concert es únic, una experiència pels sentits. Segons el repertori i l’estat d’ànim de cada persona, l’experiència pot ser diferent.

En un món en el que cada dia estem més enganxats a les pantalles, tenir experiències de concerts i de música que ens transporten l’ànima, pot ajudar a millorar-nos i fer que la cultura ens ompli els sentits.

 

Pot explicar el seus projectes futurs?

Les agendes dels cantants d’òpera es solen fer amb anys d’anticipació, donat que l’organització és molt complexa. En cada producció hi participen centenars de persones, entre cantants solistes, cor, orquestra, vestuari, etc.

Ara mateix estaré 2 mesos al Teatro Real cantant representacions de La Traviata de Verdi.

La propera temporada cantaré a Les Arts de València l’òpera Faust, de Gounod, i en el Gran Teatre del Liceu l’òpera Falstaff de Verdi.

Em fa especial il·lusió cantar a l’Auditori de Barcelona, un concert conjuntament amb la Banda Municipal i l’Escolania de Montserrat per celebrar-ne el Mil·lenari.

I també serà molt especial per a mi cantar al Teatre de la Zarzuela en un concert dedicat a tres grans cantants catalanes d’un altre temps, com van ser Conxita Supervia, Conxita Badia i Maria Barrientos, artistes que, com la meva mare, van ser unes dones lluitadores i avançades a la seva època.

 

Només ens resta desitjar-li uns grans èxits artístics i moltes gràcies per la seva atenció.

 

Entrevista de PERE HERAS i MONTAL publicada al número 73 de la revista EL ROURE, publicació del Consell Municipal de la Gent Gran, de l'Ajuntament de Girona