PRESENTACIÓ DEL "FESTINO" AL TEATRE MUNICIPAL - Lluís Gil

 

Lluís Gil mentre feia la presentació

Benvinguts,

És bo, i de bona educació, expressar de bon començament els agraïments i, en aquesta ocasió, especialment, no convé deixar-ho per al final, perquè al final del meu parlament caldrà que es quedin amb la doble imatge del que avui hem vingut a fer aquí. Volem manifestar, doncs, un triple agraïment: a la Fundació Valvi, patrocinadora d’aquest concert, per l’oportunitat que ens ofereix de tornar a cantar i posar en escena el Festino; a l’Ajuntament per cedir aquest magnífic espai que és el Teatre Municipal; a l’Ajuntament de Sant Gregori que ens ha facilitat el vestuari i a Càritas per poder col·laborar amb ells en la seva extraordinària tasca humanitària, que si bé ho és sempre, ho és més en els temps actuals.

Dit això, convé ara disposar la ment i l’oïda per escoltar i degustar la música i la paraula.

Quan la Sara, la nostra directora, es va submergir en les profunditats dels arxius i les partitures per veure què trobava d’adient i divertit per poder cantar pel concert de les fires passades, va trobar una peça rodona. I tant rodona: va trobar una perla! Una òpera madrigalesca del 1608, del compositor bolonyès Adriano Banchieri: el “Festino nella sera di giovedi grasso avanti cena”, és a dir la “Festa per a la nit del dijous gras abans de sopar”, és una autèntica perla en tots els sentits, un “divertimento” musical i teatral inspirat en situacions de la “commedia dell’arte” que encarna l’esperit refinat amb el caràcter popular i grotesc d’alguns dels seus passatges. Una barreja de madrigals i mascarades, d’entreteniments i sospirs ardents, de festa, alegria i gresca.

Veuran de tot i força: vells xarucs i velles xarugues, coixos, algun borratxo, dones elegants, homes galants, venedors i venedores, compradors i compradores, joves i donzelles, sentiran parlar d’un comte i d’un conte, i sentiran un “gatto”, un “cane”, un “cuco”, i... vigilin, vigilin molt bé perquè els veuran, sí, sí... vigilin!

Podran seguir l’ordre dels 18 quadres que componen l’obra, i saber de què tracten, gràcies a les il·lustracions que es projectaran darrera nostre, creades pel nostre company Isaac.

Per part nostra hi posarem tot el que sabem i el que hem aprés, i a fe que n’hem aprés de coses... Tot plegat pot anar molt bé o... Se’n poden fer una idea de com anirà tot plegat només veient-me a mi, com vaig guarnit, i esperin, esperin a veure les meves companyes i companys.

La Sara es va posar al cap que, a més de ser un “divertimento”, ens havíem de divertir i fer que vostès es divertissin. El repte està servit.

Per saber on som en cada moment i perquè tot transcorri harmoniosament ens calia la paraula i la música. Per això comptem amb la imprescindible complicitat i col·laboració

·         d’un narrador, en Salvi de Castro.

·         de la Maria Àngels Pardàs, que tocarà el clavicèmbal.

·         de la Maike Burgdorf, que tocarà la tiorba i la guitarra barroca, i

·         d’en Pau Marcos amb la viola de gamba.

Tot i tots perquè tot vagi a l’hora, i ara que no ens sent ningú, els expressaré un desig i els faré una petició. El desig: que ho passin bé, gaudeixin de la música i la gresca. La petició: siguin generosos!

Bon concert i bona nit.

Lluís Gil i Aban - 20 de febrer de 2015

Fotografia de Ramon Moncunill