EL MOVIMENT CORAL CATALÀ (2a part) - Anna Artigas i Vilaplana
El reconeixement a dos mestres:
Antoni Nicolau (Barcelona, 1858-1933) i Felip Pedrell( Tortosa, 1841-1922)
El repertori del moviment coral té una orientació amplíssima.
La diferència entre altres cors mixtos europeus és la presència del cançoner
tradicional amb aportacions tan genuïnes com el poema coral. Posem com a
exemple del que volem transmetre la cita
de Richard Strauss a Lluís Millet on sap donar importància a la música i en
concret a un tipus de música catalana “el
vostre institut coral [referint-se a l’Orfeócatalà] és únic en el seu gènere“.
Hi havia dos tipus de repertori imprescindible per als orfeons:
· La cançó harmonitzada
i les composicions originals. Hem d’explicar que la cançó popular
s’ha mantingut gràcies als arranjaments. El que interessa realment remarcar tal
i com ressenya Josep Maria Mestres (1) és el perquè es busca la influencia del
s.XIX, quan els autors, com ara Pedrell van escriure músiques molt més modernes
en altres gèneres. L’objectiu dels arranjaments de cançó populkar er que la melodia
es seguís bé.
·
Les grans obres simfònico-corals.
Antoni Nicolau
Pel que fa als dos compositors hem de dir que exerciren
una influència importantíssima. Tots dos, Antoni Nicolau i Felip Pedrell donaren a la música catalana una transmissió
de genuïnitat de l’essència racial. Algunes obres del primer, L’himne al Poeta, Entre flors, Cant elegíac
a la memòria del Dc. Robert, i la
glossa de les obres tradicionals El Noi
de la Mare, La Mare de Déu. Pel que fa a La mort de l’escolà s’inclou en el cicle montserratí format per Salve
Regina, Cançó dels escolans, Cançó de la Moreneta, Cançó del pelegrí, Cançó dels
llauradors i Cançó de la rosa. Els dos autors són els que possibilitaren –amb
l’ensenyament i amb l’exemple- que adquirís categoria un impuls musical (amb resultats
importants com és el desenvolupament dels orfeons). Pedrell
va fer una important tasca en la investigació i difusió de la música antiga espanyola
i catalana. Els seus treballs abasten èpoques i gèneres diversos (òpera, orgue,
música culta i popular). Per tant només com a conclusió podem afirmar que va
ajudar a fer conèixer el patrimoni
català i l’espanyol, en tots els seus gèneres. Destaquem com a exemple la
publicació sobre La festa d’Elx o el
drama litúrgic espanyol.
Felip Pedrell
El repertori
d’un orfeó o cor havia d’incloure obres com:
-
L’Himne a la Senyera ( Lluís Millet )
-
La Sardana de les Monges (Enric Morera)
-
Les fulles seques (Enric Morera)
-
Sant Josep i Sant Joan (Antoni Pérez Moya)
-
Els fadrins de Sant Boi (Antonio Pérez Moya)
-
L’Empordà (Enric Morera)
-
L’hereu Riera (Josep Cumellas Ribó)
-
Brindis (W.A.Mozart)
-
...
Notes: (1) Josep Maria Mestres Quadreny: Pensar i fer música, p.79. Ed.Grup 62. 2000. altres obres del mateix autor són: Tot muda de color al so de la flauta (2003).
Aquest escrit ha estat elaborat parcialment amb informació extreta del
llibre “El cant coral a Catalunya (1891-1979“ de Pere Artís.
Fotografies extretes de Viquipèdia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada