CONCERT DE SANTA CECÍLIA A VIC, convidats per l’Orfeó Vigatà - Ramón Moncunill
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la
Cultura (UNESCO) establí el 22 de novembre com a Dia Mundial de la Música en
honor de Santa Cecília, a qui el Papa Gregori XIII declarà Patrona dels Músics,
l’any 1584.
Enguany l’Orfeó Vigatà –de llarga trajectòria, prestigi i tradició, que va
néixer el 1902– ens convidà per cantar al tradicional concert de Santa Cecília.
Una oportunitat que no podíem desaprofitar. Malgrat les actuals restriccions
per culpa de la pandèmia –com el fet de cantar encara amb mascareta i guardant
distàncies entre els cantaires– la il·lusió per cantar era ben palesa. El marc
de l'auditori de l’Orfeó Vigatà –ple de gom a gom- va ésser testimoni de les
nostres veus i dels nostres anhels musicals.
Inicià el concert el Cor Maragall, oferint un repertori molt equilibrat,
magníficament dirigit per la seva directora, Sara Pujolràs. Les primeres
cançons tenien el sabor de la delicadesa i transcendència que atorga la música
sacra:
-
Cinamom i flor d’acàcia, Àngels Alabert,
-
Ave verum corpus, Camille Saint-Saëns (1835-1921),
-
Ave Maria, Igor Stravinski (1882-1971)
A continuació la música
profana –però alhora també clàssica– tingué el seu protagonisme:
-
El grillo, Josquin Des Prés (1440 – 1521)
-
Tourdion, Anònim francès (s. XVI)
-
Carmina
Burana: Odi et amo, Carl Orff
El complement el donaren
dues cançons entranyables:
-
Moreneta en sou, Àngels Alabert
-
El cant de les estacions, Rémy Gagne
I per finalitzar i trencar
el ritme, el to festiu i trencador l’aportà la simpàtica partitura amb una
certa coreografia:
-
LaLaLaCalypso, Severin Geissler
Una breu mitja part donà entrada a l’Orfeó Vigatà, dirigit per Daniel
Antolí, amb un repertori molt ben pensat i embastat, i una interpretació coral
excel·lent. El podríem presentar i explicar de la següent manera:
Collige, virgo, rosas: Agafeu, noies les roses. Gaudiu de la joventut
mentre dura, perquè el temps passa de manera inexorable i marceix la bellesa.
Aprofiteu el dia!
- Concert italià – BWV 971 (J. S.
Bach)
- Carmina Burana: Tempus est iocundum (C. Orff)
Locus amoenus: Un paisatge idíl·lic serveix de refugi al poeta
per expressar el seu patiment amorós, en la seva fugida per trobar l’assossec i
el descans espiritual.
- Ecco
mormorar l’onde (C. Monteverdi)
- Les fleurs
et les arbres (C. Saint-Säens)
- Madrigal:
Cançó de Pere Serafí (C. Taltabull)
- Carmina Burana: Ecce gratum (C. Orff)
Beatus ille: Enyorança d’una vida en el camp, apartada del
brogit del món, per trobar la pau i l’harmonia de la natura.
- The blue
bird (Ch. V. Standford)
- Die
Nachtigall (F. Mendelssohn)
La naturalesa com a confident amorós: La natura ha estat sempre una gran font
d’inspiració per reflectir els sentiments de l’ésser humà i un confident amorós
del poeta.
- Vier
Zigeunerlieder Op. 112B (J. Brahms)
- Por mayo,
era por mayo (A. Barja)
- Dirait-on
(M. Lauridsen)
La petitesa de l’home davant la
natura: L’home se sent
hipnotitzat per una natura indomable i imponent que sovint reflecteix el seu
estat d’ànim.
- Les Djinns (G. Fauré)
Com és ja tradició, les
dues Corals, conjuntament, vàrem posar la cloenda d’aquest Concert de Santa
Cecília tot cantat les conegudes i entranyables cançons:
Per tu jo
cantaria, Meystre/Willisegger
Senyor Sant
Jordi, Francesc Vila
I així finalitzà una jornada festiva i musical, molt gratificant; vàrem
cantar i gaudir a la vegada, tots plegats. S’escauen les paraules que ens
adreçava la nostra Directora, tot recordant una cita de Plató:
La música dóna ànima
a l’Univers,
ales a la
imaginació,
consol a la
tristesa,
i vida i alegria
a
totes les coses.
Ramón Moncunill
Bernet, 20 de novembre de 2021
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina