VICTORIA, PALESTRINA I L'ENSEMBLE PLUS ULTRA - Xavier Merino

Ensemble Plus Ultra

El 9 d’aquest mes, per circumstàncies imprevistes, vaig assistir al gran concert que va fer el grup britànic Ensemble Plus Ultra a la catedral de Girona. Totes les obres, amb una excepció, eren sobre textos del Càntic dels Càntics de Salomó, llibre de la Bíblia que, com tots ja sabeu, exalça l’amor humà mitjançant poemes-diàleg entre l’estimada i l’estimat. L’excepció va ser la missa Surge Propera, de Victoria, inspirada per una obra de Palestrina que porta el mateix títol.

He de dir que en aquell capvespre calorós la impecable versió de la música de Victoria que vam poder sentir em va penetrar totalment i em va transportar.

La música polifònica de Victoria és formada per un conjunt de melodies que, trenades per les veus, formen el conjunt harmònic. Aquestes melodies fluïen de les veus com onades sonores que, superposades i amb el ressò de la gran volta gòtica, formaven una harmonia perfecta, gairebé celestial. Sentint-les vaig experimentar una sensació de placidesa intensa i un goig interior que feia temps que no sentia, i penetraren fins a l’essència més íntima del meu esperit. La música de Victòria i l’essència espiritual s’integraven perfectament amb l’univers.

Fa pocs anys i al mateix escenari, el Rèquiem del mateix autor em va produir sensacions semblants.

Per contrast, les obres de Palestrina, tot i la seva gran bellesa, em van semblar més petites, menys importants que les de Victòria.


Xavier Merino i Serra -10 de juliol de 2015

Fotografia treta del web de l'Ensemble Plus Ultra

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro