COMPARTINT L'AMOR PER LA MÚSICA - David Casellas i Gispert

 

El cor Maragall vam tenir la sort de poder compartir un cap de setmana en el qual tots plegats vam poder enfortir el nostre lligam com a grup d’amics  apassionats per fer música en majúscules. Per tal d’alliberar-nos de les tensions i de les pressions de la vida quotidiana, vam cercar un ambient relaxat en un hotel de la costa, allunyat del neguit i les presses, on l’única preocupació fos gaudir amb el treball musical d’unes peces que formen part d’un repertori clàssic d’incalculable valor.

Tot i que ens esperàvem amb candeletes que l’hotel escollit per a l’estada de cap de setmana seria un paradís on tot fluiria amb naturalitat, pau i tranquil·litat, en alguns moments vam haver de lluitar en contra dels elements que ens volien desdibuixar aquesta màgia: una festa d’aniversari en el bar contigu, la pluja continuada i el fred consegüent. Però cap dels elements més adversos va aconseguir de trencar el bon ambient regnant durant la magnífica sessió de tècnica impartida per l’Alba Bosch ni l’assaig posterior.

Tot això va tenir lloc el dissabte 15 de març, quan enmig de la pluja persistent, vam anar arribant a l’hotel per instal·lar-nos als apartaments corresponents, i després baixar ràpidament cap al local d’assaig, on se’ns van afegir els altres cantaires que per diversos motius no podien quedar-se a dormir a l’hotel. Amb pocs minuts de retard, després que la Sara, com sempre, ens hagués de recol·locar per tal que no quedessin seients buits, va iniciar-se la lliçó magistral de tècnica vocal, un gran aprenentatge que, sens dubte, repercutirà en la millora del Cor. El posterior treball per cordes amb l’Alba, mentre la Sara es quedava amb la resta de cantaires per afermar les peces dels propers concerts, va consolidar un treball excel·lent. Després del sopar merescut, enguany sense pressa en no haver-hi l’assemblea posterior, vam trobar a faltar un espai de pau on poguéssim pair el sopar sense estridències, entonar cançons desenfadades, xerrar o riure de qualsevol fotesa, gaudir de la companyia entranyable i finir el jorn de treball intens d’una manera més relaxada.

El diumenge les vibracions positives transmeses amb la música del dissabte van aconseguir que fins i tot sortís el sol i que el fred del dia abans fos substituït per un ambient calorós i lluminós. El caliu del sol, a més de permetre’ns una foto de grup d’allò més lluïda, feia que els sons brillessin amb més energia i que les repeticions dels passatges més exigents del Rèquiem de Mozart sortissin amb més naturalitat i amb una força increïble. Les hores de treball intens van passar sense ni adornar-nos-en i vam acabar la jornada compartint un dinar de bufet, on segur que ningú es va quedar amb gana.

Podem dir que va ser un cap de setmana molt profitós, tant des del punt de vista de la compenetració i dels vincles del Cor, com del perfeccionament de la tècnica i els coneixements musicals. Moltes gràcies a tots els qui heu dedicat tants esforços a fi de fer possible aquesta fructuosa activitat.

David Casellas i Gispert, 17 de març de 2025