BACH EN TEMPS DE PANDÈMIA – Oriol Pérez i Treviño - Un altre bon llibre

 


El mes de febrer vaig tenir notícia de la publicació d’aquest llibre gràcies al blog Totxanes, totxos i maons que el crític literari Joan Josep Isern manté al diari digital Vilaweb. El títol del llibre em va cridar l’atenció i, en haver llegit el que en deia Isern, em va atraure de seguida.

L’autor, Oriol Pérez i Treviño, és musicòleg i assagista i, entre altres coses, crític musical del diari El Punt Avui. Ben segur que si sou lectors d’El Punt Avui i aficionats a la música deveu haver llegit alguna o algunes de les seves crítiques, que destaquen pel to espiritual i poètic  amb què solen ser redactades.

El llibre porta el subtítol Un dietari personal en forma de pelegrinatge pels cicles de cantates de Johann Sebastian Bach i s’obre amb una dedicatòria que diu: “Als meus pares per haver-me mostrat i ensenyat allò tan fàcil de dir, i difícil de fer: estima’m quan menys m’ho mereixo  perquè és quan més ho necessito”.

A la Introducció l’autor explica que fa molts anys que porta un dietari personal i que el 2020, amb la irrupció del SARS-CoV-2 va començar a compartir alguns dels escrits que hi feia.  Un amic el posà en contacte amb José López Pérez, impulsor de la capçalera digital www.nosolocine.net i va iniciar la publicació d’alguns articles en una secció de la capçalera titulada: Aquí el temps esdevé espai. Durant cent vint-i-sis dies seguits publicà diàriament un article. Passats els dies més durs van obrir una nova secció a la capçalera amb el nom d’Entre clàssics, on va decidir publicar cada diumenge i  cada festivitat litúrgica un article centrat en una cantata de Bach corresponent al dia. El primer d’aquests articles és del dia de Nadal de 2020 i el darrer és del quart diumenge d’advent de 2021, o sigui, tot un any litúrgic. Als articles hi comenta les cantates que va fer Bach per als actes litúrgics dels diumenges i festivitats religioses assenyalades i, si no es coneix cap cantata per a algun d’aquests dies, l’autor hi comenta una missa o una passió. L’autor diu que “el llibre és un dietari personal sobre aquest corpus de les cantates de Bach on cadascuna de les seves audicions amb la corresponent lectura dels seus llibrets, l’anàlisi retòrica, musical, i especialment la reflexió i  meditació, em van portar durant un any a fer aquest pelegrinatge interior en forma de dietari”.

 


Del prefaci del poeta Miquel de Palol en destacaria una frase: “La descripció de les cantates corre en paral·lel amb la constatació del món on vivim, de les pèrdues i els defectes, amb el desassossec del deslluïment de valors”. Miquel de Palol cita una sentència de Cioran que em va colpir: “Després d’un Oratori, d’una Cantata o d’una Passió, Déu ha d’existir. Si no, tota l’obra del Cantor de Leipzig seria una il·lusió esquinçadora”.

El títol del primer capítol és EL PRIMER NADAL DE BACH A LEIPZIG (Cantata BWV 63). Aquest primer capítol comença amb una reflexió personal de l’autor entorn de diversos aspectes històrics, tradicionals o actuals, de les festes de Nadal. Després diu perquè ha escollit aquesta cantata d’entre les sis de l’autor per a aquesta diada i en comenta els diversos moviments en l’aspecte musical i hi inclou la lletra en l’alemany original i la traducció al català. Una informació excel·lent que ocupa cinc pàgines del llibre i que és de molt bon digerir.

No és un llibre per llegir-lo d’una tirada sinó, potser, per a llegir-ne el capítol corresponent cada diumenge o festivitat de l’any litúrgic i fer una bona reflexió o meditació que, el fet de disposar de la traducció de la lletra i dels comentaris sobre la música, afavoreix molt. I, evidentment, després de la lectura, escoltar la cantata corresponent que també ajudarà molt per a la reflexió o meditació. Crec que és un llibre molt adient per als qui som addictes a les cantates de Bach i a la seva música en general. Ara m’ha vingut a la memòria que el filòleg i editor Jaume Vallcorba i Plana, fundador de l’editorial Quaderns Crema, fa uns anys, en una entrevista a Serra d’Or, deia que la primera cosa que feia cada matí en llevar-se era escoltar una cantata de Bach. El vaig imitar durant una colla de mesos i puc dir que l’experiència era molt gratificant. Miraré d’organitzar-me per tornar-ho a fer.

En posar punt final a l’escrit se m’ha acudit que em podia permetre una estona de descans per escoltar la cantata BWV 63 en una de les versions que en tinc a casa. I puc assegurar que han estat vint minuts molt ben aprofitats. Sense gairebé adonar-me’n, a més de concentrar-me en la música que sentia, m’he trobat immers en el temps de Nadal i en els àpats familiars d’aquells dies. I he recordat Nadal amb enyorament. Era millor la celebració que fèiem abans?

Xavier Merino i Serra, 15 d'agost de 2023, festivitat de l'Assumpció de Maria


Estàtua de Bach a Leipzig

 

Dades del llibre

Bach en temps de pandèmia. Un dietari personal en forma de pelegrinatge pels cicles de cantates de Johann Sebastian Bach – Oriol Pérez i Treviño – Prefaci de Miquel de Palol – DINSIC Publicacions Musicals, S.L. – Primera edició: desembre 2022

 

P.S. A la darrera pàgina del llibre, si l’adquiriu, hi trobareu un codi QR que permet entrar a internet per escoltar la versió o versions que l’autor considera millors.

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro