CONCERT NOCTURN A BANYOLES - Xavier Merino

El dia va morint sobre l'Estany de Banyoles

Quan sobre un quart de deu del vespre vam començar d’arribar a la terrassa de La Carpa feia un vespre tranquil, l’aire romania quiet i l’estany platejat reflectia la darrera claror del dia. Quina serenitat que transmetia!

Era la primera vegada, almenys per a mi, d’actuar a les postres d’un sopar. Una experiència nova que em tenia encuriosit. I, perquè no dir-ho!, neguitós. El públic podia ajudar a fer que la nostra actuació anés bé o que tot plegat fos un desastre. Què passaria? La visió de l’estany, amb l’aigua gairebé immòbil, em va asserenar i ho vaig interpretar com un bon auguri.

Mentre els comensals anaven entrant al menjador, nosaltres anàvem baixant al soterrani on els dissabtes al vespre es fa sopar i ball. Allà vam poder preparar les veus i assajar, amb calma, els cants que havíem d’oferir al públic. Les taules d’aquell menjador ja eren parades per a l’endemà i hi havia un bon assortiment de licors i beuratges alcohòlics que, per sort del Cor i de La Carpa, cap de nosaltres no va provar de tastar.

Era el 22 de maig, primavera granada, avançament d’estiu, i el sopar era de final de curs de l’Escola Oficial d’Idiomes de Banyoles que, a més, celebrava el desè aniversari. Em sembla recordar que hi havia 113 comensals inscrits.

Vam entrar al menjador abans que no servissin les postres i després de diversos parlaments, lliurament de premis, etc, vam començar la nostra actuació.

Val a dir que el comportament del públic que ens escoltava va ser correctíssim, extremament educat en tot moment i que ens van aplaudir a cor què vols.

El programa que vam interpretar va ser:

Blue moon – Rodgers

Angelina – Auguste de Pradin, arr. Sten Källman

LaLaLaCalypso – Severin Geissler

Moon River – H. Mancini, arr. Fèlix Vela

I’m gonna sing ‘til the Spirit moves in my heart – Moses Hogan

El humahuaqueño – Edemundo Zaldívar

El general Bum-bum – Joan Llongueres, harm, Manuel Oltra

Rama lama ding dong – The Edsels, versió X. Teruel

Al vent – Raimon, harm. Antoni Ros Marbà

Bon menú! – Zöller

Per correspondre als inacabables aplaudiments vam tancar definitivament la nostra actuació amb el cant, ben adient al moment, de Goodnight, well it’s time to go, mentre anàvem desfilant cap a la sortida del menjador.

Com es pot apreciar, en honor del públic que ens escoltava, va ser un concert ben políglota, ja que vam utilitzar quatre llengües.

Cal dir que ens van obsequiar amb una coca boníssima acompanyada d’unes copes de xampany, altrament anomenat cava, que vam beure amb seny per no tenir problemes de retorn cap a casa. Amb l’airet de la terrassa i el xampany fresquet ens vam refer una mica de la suada intensa del concert.

Va ser una bona experiència i un concert que recordarem força temps.

Xavier Merino i Serra – 20 de maig de 2015

Fotografia d'Anna Artigas