CONCERT NOCTURN A BANYOLES - Xavier Merino
El dia va morint sobre l'Estany de Banyoles
Quan sobre un quart
de deu del vespre vam començar d’arribar a la terrassa de La Carpa feia un
vespre tranquil, l’aire romania quiet i l’estany platejat reflectia la darrera
claror del dia. Quina serenitat que transmetia!
Era la primera
vegada, almenys per a mi, d’actuar a les postres d’un sopar. Una experiència
nova que em tenia encuriosit. I, perquè no dir-ho!, neguitós. El públic podia
ajudar a fer que la nostra actuació anés bé o que tot plegat fos un desastre.
Què passaria? La visió de l’estany, amb l’aigua gairebé immòbil, em va asserenar
i ho vaig interpretar com un bon auguri.
Mentre els comensals
anaven entrant al menjador, nosaltres anàvem baixant al soterrani on els
dissabtes al vespre es fa sopar i ball. Allà vam poder preparar les veus i
assajar, amb calma, els cants que havíem d’oferir al públic. Les taules
d’aquell menjador ja eren parades per a l’endemà i hi havia un bon assortiment
de licors i beuratges alcohòlics que, per sort del Cor i de La Carpa, cap de
nosaltres no va provar de tastar.
Era el 22 de maig,
primavera granada, avançament d’estiu, i el sopar era de final de curs de
l’Escola Oficial d’Idiomes de Banyoles que, a més, celebrava el desè
aniversari. Em sembla recordar que hi havia 113 comensals inscrits.
Vam entrar al
menjador abans que no servissin les postres i després de diversos parlaments,
lliurament de premis, etc, vam començar la nostra actuació.
Val a dir que el
comportament del públic que ens escoltava va ser correctíssim, extremament
educat en tot moment i que ens van aplaudir a cor què vols.
El programa que vam
interpretar va ser:
Blue moon – Rodgers
Angelina – Auguste de Pradin, arr. Sten
Källman
LaLaLaCalypso – Severin Geissler
Moon River – H. Mancini, arr. Fèlix Vela
I’m gonna sing ‘til the Spirit moves in my
heart – Moses Hogan
El humahuaqueño – Edemundo Zaldívar
El general Bum-bum – Joan Llongueres,
harm, Manuel Oltra
Rama lama ding dong – The Edsels,
versió X. Teruel
Al vent – Raimon, harm. Antoni Ros Marbà
Bon
menú! – Zöller
Per correspondre als
inacabables aplaudiments vam tancar definitivament la nostra actuació amb el
cant, ben adient al moment, de Goodnight, well it’s time to go,
mentre anàvem desfilant cap a la sortida del menjador.
Com es pot apreciar,
en honor del públic que ens escoltava, va ser un concert ben políglota, ja que
vam utilitzar quatre llengües.
Cal dir que ens van
obsequiar amb una coca boníssima acompanyada d’unes copes de xampany, altrament
anomenat cava, que vam beure amb seny per no tenir problemes de retorn cap a
casa. Amb l’airet de la terrassa i el xampany fresquet ens vam refer una mica
de la suada intensa del concert.
Va ser una bona
experiència i un concert que recordarem força temps.
Xavier Merino i Serra
– 20 de maig de 2015
Fotografia d'Anna Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada