ELS ASSAIGS PANDÈMICS - Joaquim Güell i Poch

 

Tot va començar el mes de març amb el confinament domiciliari. Van ser uns mesos que, tancats a casa, no podíem assajar en grup. Vam intentar fer-ho per via telemàtica però els resultats van ser més aviat decebedors. Quan no es penjava la connexió, el retard feia que no anéssim junts, fins que al final aquests tipus d’assaig el vam deixar de banda. Alguns ho intentaven sols però, tot i la seva voluntat, no se'n sortien; els faltava el caliu de la unitat, del conjunt, saber-se recolzats pels altres cantaires. En resum, faltaven els altres cantaires. També hi havia l’interrogant sobre quines peces s’havien de fer, ja que no teníem clar quin concert podríem fer. Anàvem veient com, de mica en mica, s’anul·laven una darrere l'altra les actuacions pendents.

 

Però no tot ha estat dolent. Quan les autoritats van permetre reunir-nos en grups de vint persones va començar una experiència totalment nova. Podíem assajar amb les mesures de seguretat que tots sabeu, a l'aire lliure, els homes en un lloc i les dones en un altre. Sempre s'havia dit que a l'aire lliure assajar era dificultós: que si la veu es perd, que si fa vent, etc. Però, tot i aquestes dificultats, vam recomençar els assajos. Uns assajos en llocs totalment diferents, no habituals: en els jardins i patis dels diferents cantaires que molt amablement els van oferir quan, des de la Junta, vam demanar llocs per poder assajar. Uns eren més lluny de Girona que els altres, però això no importava, perquè ens podíem tornar a trobar, podíem cantar altra vegada.

 

Tots en vam poder gaudir. Vam fer molta feina. No només de solfa, sinó també de companyonia. És veritat que no podíem parlar amb el cantaire del costat, com abans, però de tota manera el teníem al costat; això sí, més lluny. Quan el temps va deixar de ser bo per fer l'assaig a l’exterior, el vam haver de fer en locals grans que es poguessin ventilar bé i on es poguessin mantenir les distàncies de seguretat. Ja no era el mateix.

 

Quan torni el bon temps espero que puguem fer assajos tots junts, sense separació ni mascareta, i que recuperem els assaigs a l’aire lliure. Vist en perspectiva, aquells assajos no eren tant dificultosos, no anaven tant malament, ni la veu marxava tant, ni el vent molestava tant...

 

Joaquim Güell i Poch, 7 de novembre de 2020

Fotografies de l'arxiu del Cor Maragall

Comentaris

  1. Unknown8 de novembre del 2020, a les 19:07

    Tant a la Montse com a mi ens va plaure molt acollir les cordes d'homes. Ho tornaríem a fer quan calgués; homes i dones si ve el cas. El Cor Maragall pot disposar dels espais de casa nostra.

    ResponElimina
  2. Xavier8 de novembre del 2020, a les 22:30

    Gràcies, Mariano! Ho vau ben demostrar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CONCERT DE TOTS SANTS 2023

Imatge
  Tenim les Fires a tocar i, com cada any, treballem intensament en la preparació del concert, ja tradicional, de la diada de Tots Sants a l’Auditori de Girona. Amb una novetat: el concert serà a les sis de la tarda . El concert l’hem titulat UN-Í-SON perquè cal que tots, com a membres de l’espècie humana, ens sensibilitzem vers el canvi climàtic que ja patim en forma de llargues sequeres, pluges torrencials, temperatures cada vegada més elevades i fem el que sigui al nostre abast per evitar-ne o disminuir-ne les conseqüències. Entre tots hem malmès el planeta i cal que entre tots, sense discrepàncies, el salvem per al bé i la felicitat de les generacions que vindran després de nosaltres. El nostre Cor Maragall, amb aquest concert, vol mostrar la bellesa de la natura mitjançant els quatre elements: aire, terra, aigua i foc/llum. Salvi de Castro, narrador habitual del concert, serà el druida que trobarà la fórmula d’un beuratge màgic que ens farà prendre consciència de la gravetat d
Read more »

DESPRÉS DEL CONCERT DE TOTS SANTS 2023

Imatge
  El concert de Tots Sants d’enguany va tenir un caràcter i unes característiques especials. Quan el 9 de setembre passat la nostra companya, gairebé –si el Cor és com una gran família- familiar, Iris Martí i Pujolràs, morí a 21 anys a causa de l’envestida d’un cotxe, conduït per una persona sense carnet quan ella circulava amb bicicleta, tots els components del Cor Maragall, especialment els seus familiars i la seva parella, vam quedar immergits en un dolor que molts encara no hem sabut o pogut remuntar. Malgrat això al cap de relativament pocs dies vam reprendre els assaigs per a aquest concert que va ser un homenatge a l’Iris. Especialment la Sara, directora del Cor, i la seva família van fer un gran esforç per aconseguir-ho. I finalment el concert va ser possible. Un concert en què vam posar tot el nostre esforç, tota la nostra capacitat, per assolir un bon resultat i molts dels assistents ens van dir que ho havíem aconseguit. Un amic em va dir que el seu fill, que era al concert
Read more »

QUARANTA ANYS DEL COR MARAGALL - Sara Pujolràs i Naspreda

Imatge
Quan una entitat cultural celebra el seu 40è aniversari significa que el projecte inicial s’ha consolidat de manera ferma en el seu entorn social i cultural. Aquest és el cas del Cor Maragall, una formació que va iniciar-se impulsat per un grup d’entusiastes cantaires i sota l’aixopluc de l’Associació de Veïns Mare de Déu del Mont, del barri de Sant Narcís de Girona. Al llarg d’aquests 40 anys el Cor Maragall ha fet concerts arreu de les comarques gironines i de Catalunya, així com també ha actuat com a representant del nostre país per Europa, amb la voluntat de difondre-hi la nostra música i, alhora, enriquir-se amb músiques procedents d’altres indrets. En l’àmbit de la música coral, i de la cultura en general, estem assistint a una època de globalització que comporta un augment de les influències del món anglosaxó. El repertori coral no resta exempt d’aquesta influència, i es pot constatar en l’increment d’obres de creadors de parla anglesa que ja formen part de mane
Read more »