SENSE CONCERT DE TOTS SANTS – Dolors Garcia Davesa

 

Ja ha passat Tots Sants... Només faltaven tres dies pel concert! Tota la il·lusió es va esvanir en un instant quan ens van comunicar que el concert s’havia anul·lat.

Repassem una mica el temps de preparació, perquè no ha estat com en altres ocasions. El juliol, assajos a cases particulars, els cantaires a un lloc, les cantaires a un altre. Les mesures no ens permetien assajar junts. A l’agost descans, com sempre.

 

Arriba el setembre i comencem amb il·lusió els assajos al centre cívic de Sant Narcís. S’han de fer al teatre i amb les mesures establertes: rentat de mans, distància, obertures, desinfecció del mobiliari...és igual, la il·lusió sempre és més gran que l’esforç.

Malgrat tot, ha valgut la pena. Ens queda el record d’haver compartit moments, somriures amagats sota les mascaretes, converses i ganes de passar-ho bé cantant.

I el repertori? De ben segur que el podrem cantar en una altra ocasió.

Mentrestant, acabo amb aquesta frase de Pau Casals: “La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes”.


 

 

Dolors Garcia Davesa, 10 de novembre de 2020

Fotografies de l'arxiu del Cor Maragall

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

Imatge
  El cap de setmana passat vam estar treballant amb uns quants companys i companyes del Cor Maragall i amb el mestratge de la Glòria Garcés, tècnica de cant per millorar les nostres interpretacions i gestionar la nostra veu a fi de treure'n el màxim de profit i aconseguir un millor so amb tots els amics i amigues que en formem part. Ha estat intens, però també eficient, eficaç i divertit. Vam començar dissabte a la tarda, primer un xic de relaxació i jocs de grup per anar agafant sintonia de cor. Després unes quantes vocalitzacions i tot seguit va començar el treball per cordes amb la Glòria. A les 8h tancàvem la sessió del dia per poder sopar i desprès, com cada any, tocava fer assemblea. Vam repassar l'estat de comptes i cada comissió va explicar un xic el que havia treballat durant el 2023, i es van presentar els objectius per al 2024. Com sempre, tothom va poder dir-hi la seva i no vam tenir cap daltabaix rellevant. Hi ha incorporacions a les comissions i alguna bai
Read more »

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

Aquesta cançó, extremadament romàntica i primaveral, la vaig cantar per primera vegada, ja fa molts anys, a la Coral Oidà de Girona (on, per cert, vaig coincidir amb l’estimat company Jordi Palomeras, llavors molt jovenet) i, posteriorment, es va incorporar al repertori del nostre Cor Maragall. Sempre m’ha agradat molt de cantar-la i he comprovat que a molts altres cantaires del Cor també. Això m’ha mogut, com a modest homenatge als autors, a cercar una mica d’informació del compositor i del lletrista. M’ha sobtat veure que Idil·li és, segurament, l’obra més coneguda d’Altisent i que la interpreten nombroses corals, no només catalanes, sinó també espanyoles. També he vist que l’orgue que es va instal·lar fa pocs mesos a l’Auditori Josep Viader de  la Casa  de Cultura de Girona, és l’orgue de l’auditori privat que tenia Joan Altisent i que ha estat una donació del seu fill i néts a la ciutat de Girona. Antoni Careta, autor de la lletra d’aquesta cançó, que corre
Read more »

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro

Imatge
  El dia 9 d’aquest mes va fer un any de l’atropellament mortal que va patir l’Iris Martí i Pujolràs, membre del Cor Maragall juntament amb tota la seva família. L’entitat gironina Mou-te en Bici, que ja havia patrocinat la instal·lació d’una bicicleta blanca al lloc de l’atropellament, va promoure, el dia de l’aniversari, l’encesa d’espelmes en memòria de l’Iris al mateix lloc. Després d’unes paraules del president de Mou-te en Bici, Xavier Coromines, el nostre company Salvi de Castro va llegir el text següent que ell mateix va escriure. Estimats amics i familiars, Iris, ens vas deixar escrit: «Hi ha tantes coses que no entenc. I que no cal entendre. És tot tan complex, tan incert, tan caòtic. M’agrada la complexitat, m’agrada perdre’m en la incertesa i trobar-me en el caos. És tot tan contradictori…». Tu ens vas parlar d’un camí i des de fa un any nosaltres seguim perduts enmig del caos, davant de tanta incertesa i discutint amb la complexitat… Avui fa un any que ens va d
Read more »