Blog Cor Maragall de Girona

  El Cor Maragall, durant el concert presentat l'any passat per Fires Foto: JORDI RIBOT / ICONNA. Xavier Castillón   El Cor Maragall dedicarà demà el seu tradicional concert de Tots Sants a l'Auditori de Girona (12 h, gratuït) a la música dels anys seixanta, amb cançons de diversos estils popularitzades per artistes ben diferents a totes dues bandes de l'Atlàntic. Una excursió als anys 60 inclourà versions d'Elvis Presley, The Beatles, The Beach Boys, Bob Dylan, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Els Esquirols, Les Luthiers i Nino Bravo. També sonarà La cucaracha , adaptada pels pioners del rock'n'roll Bill Haley and his Comets. El cor dirigit per Sara Pujolràs, format per una quarantena de veus, interpretarà aquestes cançons amb un vestuari de clara evocació hippy , per reforçar la dimensió festiva d'un concert que coincideix amb u...

US CONVIDEM AL NOSTRE TRADICIONAL CONCERT DE FIRES. ENGUANY US OFERIM DE GAUDIR AMB UNA EXCURSIÓ ALS ANYS 60 QUE REFLECTIRÀ AQUELLA ÈPOCA AMB UNA ACURADA SELECCIÓ DE CANÇONS.

Això és la joia - ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixa una pau intensa. I això és la mort - tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença. Màrius Torres (1910-1942) Fa uns mesos vaig posar al bloc un altre poema de Màrius Torres que parlava de la música. Aquesta setmana he descobert aquest, en el qual la música també és present, i que estic segur que agradarà a molts cantaires. Xavier. La fotografia del poeta és d'internet.

Els concerts de 1914 a París i a Londres En la història recent de la nostra nació, i tant en els moments àlgids com en els més foscos, sempre ha tingut una presència molt potent l’associacionisme cultural, les iniciatives socials sorgides d’entitats i agrupacions de tota mena que han propulsat el país i l’han projectat cap a l’exterior, i que s’han convertit en ambaixadores del nostre patrimoni cultural, però també d’una manera de fer i de ser. I el moviment coral, amb una tradició nascuda fa més d’un segle i mig, ha estat sempre un dels col·lectius més actius, prolífics, persistents i proclius a la internacionalització de la seva labor. Les corals són autèntics exèrcits de pau, instruments de civilització, factors de cohesió social i ambaixades de la cultura i la idiosincràsia dels pobles. Catalunya, en molts episodis de la seva història, ha hagut de vehicular la reivindicació de la seva identitat a través de fenòmens de caràcter cultural, i el cant col·lectiu, la pràctica coral, h...

Fotografia d'El Punt Avui + El Cor Maragall vam tenir el goig de participar a l’Auditori de Girona en la celebració del 30è aniversari de l’emblemàtica televisió de Girona, que acompleix un paper social molt important dins la societat gironina. El cor Maragall, que sempre hem volgut estar al servei de la ciutat de Girona, no podíem deixar de ser-hi presents. Sens dubte l’aniversari de TV Girona és un fet històric per a tots els gironins i també per a la nostra coral, que ha comptat sempre amb el suport de la Fundació Valvi (a més, gairebé podem dir que hi estem directament emparentats). Els cantaires hi vam arribar poc abans de les vuit del vespre, per tal de poder fer un assaig previ amb el quartet de corda de la Giorquestra. Sense cap contratemps, vam poder fusionar cor i corda en una harmonia sublim. Gran part de l’acte, els cantaires del Cor el vam poder presenciar des d’una llotja lateral reservada per als cantaires (l’última part la vam poder seguir des de l’esc...

Ensemble Plus Ultra El 9 d’aquest mes, per circumstàncies imprevistes, vaig assistir al gran concert que va fer el grup britànic Ensemble Plus Ultra a la catedral de Girona. Totes les obres, amb una excepció, eren sobre textos del Càntic dels Càntics de Salomó, llibre de la Bíblia que, com tots ja sabeu, exalça l’amor humà mitjançant poemes-diàleg entre l’estimada i l’estimat. L’excepció va ser la missa Surge Propera, de Victoria, inspirada per una obra de Palestrina que porta el mateix títol. He de dir que en aquell capvespre calorós la impecable versió de la música de Victoria que vam poder sentir em va penetrar totalment i em va transportar. La música polifònica de Victoria és formada per un conjunt de melodies que, trenades per les veus, formen el conjunt harmònic. Aquestes melodies fluïen de les veus com onades sonores que, superposades i amb el ressò de la gran volta gòtica, formaven una harmonia perfecta, gairebé celestial. Sentint-les vaig experimentar una sensac...

Tot i que Juli Garreta i Arboix va fer molt poca música coral, ens ha semblat interessant de donar a conèixer aques lloc web on es pot trobar informació exhaustiva sobre la vida i obra del compositor ganxó. Música Vocal [64 obres] L’obra vocal de  Juli Garreta  és una de les parts menys conegudes de la seva producció, encara que constitueix un grup important en nombre dins del total de l’obra, amb seixanta-quatre composicions. La majoria són cançons líriques amb acompanyament de piano, juntament amb algunes obres corals, dues sarsueles i una incursió puntual en la música sacra. Tota la música vocal que hem pogut datar es circumscriu al període entre 1900 i 1907, any en què s’estrena  Impressions simfòniques  a Barcelona. Durant aquests anys, Garreta s’obria camí amb la cançó, les sardanes i la música escènica, i amb les primeres provatures d'una música «universal» o «d’alta volada» –segons els paràmetres de l'època–, és a dir, música de cambra i mús...

El dia va morint sobre l'Estany de Banyoles Quan sobre un quart de deu del vespre vam començar d’arribar a la terrassa de La Carpa feia un vespre tranquil, l’aire romania quiet i l’estany platejat reflectia la darrera claror del dia. Quina serenitat que transmetia! Era la primera vegada, almenys per a mi, d’actuar a les postres d’un sopar. Una experiència nova que em tenia encuriosit. I, perquè no dir-ho!, neguitós. El públic podia ajudar a fer que la nostra actuació anés bé o que tot plegat fos un desastre. Què passaria? La visió de l’estany, amb l’aigua gairebé immòbil, em va asserenar i ho vaig interpretar com un bon auguri. Mentre els comensals anaven entrant al menjador, nosaltres anàvem baixant al soterrani on els dissabtes al vespre es fa sopar i ball. Allà vam poder preparar les veus i assajar, amb calma, els cants que havíem d’oferir al públic. Les taules d’aquell menjador ja eren parades per a l’endemà i hi havia un bon assortiment de licors i beuratges al...

La musique souvent me prend comme une mer! Baudelaire En el silenci obscur d'unes parpelles closes que tanca l'Univers en el meu esperit, la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses.- Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l'infinit, trencades les rescloses, i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l'oblit. Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament. I mentre el món es perd, adormit a la platja, jo somnio -perdut en l'estreta salvatge dels llavis de l'escuma i dels braços del vent. POESIES, Llibre segon, 25 - 18 de març de 1937 Fotografia del poeta treta d'internet

Mucho antes de hablar, los seres humanos se pusieron a cantar. Siempre he estado convencida de que ésa fue nuestra evolución lógica: primero, antes de nada, cantar, hacer música, y sólo más tarde, comunicarnos a través de la palabra. Parece que los estudios paleoantropológicos confirman esa creencia mía, y que la estructura ósea de la garganta de nuestros antepasados más remotos fue en efecto más apta para lanzar notas al aire que para emitir sonidos articulados en un tono monocorde. Al fin y al cabo, la música está presente en la naturaleza desde el origen mismo del mundo. Melodía y ritmo. Aparece en el canto de los pájaros, por supuesto, pero también en el murmullo del agua sobre las piedras, en las gotas de lluvia cayendo sobre la tierra, en las hojas de los árboles movidas por la brisa o el viento fuerte penetrando en una oquedad. Y luego está lo nuestro, lo propiamente humano, nuestra necesidad —visceral, creo— de expresar las emociones más poderosas mediante esos sonidos...

Gustav Mahler  El ruido, la furia de un mundo destemplado, egoísta, no nos permite oír nuestra propia armonía interior. Una armonía que está conectada con esa vibración de las esferas de la que hablaba Pitágoras, y que emite un canto sereno, cálido, que proclama la reconciliación entre el pulso trágico que late inevitable en todo ser humano y las fuerzas ocultas de la naturaleza. Percibir esa música nos salva, nos proporciona el placer inmenso de sentirnos parte de algo mucho más grande que nosotros mismos, en donde todo está concordado por una cadencia general. Sólo un mundo más solidario, más consciente de la necesidad de buscar al otro, puede hacernos salir de la crisis global en la que nos encontramos. Tenemos que saber que la historia se repite una y otra vez con insistencia. Tenemos que ser conscientes de que siempre hemos superado dificultades profundas, con imaginación, con coraje. No podemos olvidar que el ser humano ha sido siempre valiente cuando las condici...

En el marc de la basílica de Sant Feliu de Girona -i coincidint amb “Girona, temps de flors”- es va celebrar el tradicional concert de cant coral organitzat per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i el Bisbat de Girona per tal d’ajudar les persones malaltes que faran properament la tradicional pelegrinació al santuari marià de Lourdes. Enguany, van participar-hi cinc corals, amb un repertori molt variat, alegre i dinàmic, a l’abast d’un públic assistent que, a més a més d’escoltar bona música coral, volia passar una estona gratificant. El primer torn fou pel Cor Infantil Niudenotes , seguit pel Cor Juvenil Móndeveus , ambdues formacions dirigides per la M. José Toledano. Molt de mèrit té engrescar tants nens i nenes i fer-los descobrir la bellesa de la música coral. Desprès arribà el torn del Cor Gospel Girona , una formació coral de dilatada presència i tradició a la nostra ciutat, sota la direcció de Xavier Thió. Es notava que, a més de cantar, s’ho pa...

Cantant l'Himne a la Verge, de Benjamin Britten, a dos cors La tarda de dissabte 28 de març marcava el punt d’inici de la Setmana Santa a Girona. L’església de Santa Susanna del Mercadal s’omplia de cantaires i públic amb la intenció de passar una bona estona amb companys, amics i familiars; aquest any, però, amb petites variants que constituïen una certa reorientació de la tònica dominant dels concerts del Mercadal. Si tradicionalment hi participaven un màxim de tres o quatre corals en les diverses edicions d’aquest concert, en aquesta es repartien la responsabilitat musical el cor Maragall, sota la direcció de Sara Pujolràs, i el Cor de Cambra Girona, dirigit per Antoni Amorós. A la primera part, protagonitzada pel Cor de Cambra Girona, s’interpretava la Missa Brevis Sti. Joannis de Deo de J. Haydn i la peça O Iesu Christe de J. Van Berchem (1505-1567), a més de la col·laboració d’alguns solistes integrants del Cor de Cambra, amb partitures eminentment d’oratori...