CONCERT DE MÚSICA SACRA DE GIRONA, 2015 - Elara Pi

Cantant l'Himne a la Verge, de Benjamin Britten, a dos cors

La tarda de dissabte 28 de març marcava el punt d’inici de la Setmana Santa a Girona. L’església de Santa Susanna del Mercadal s’omplia de cantaires i públic amb la intenció de passar una bona estona amb companys, amics i familiars; aquest any, però, amb petites variants que constituïen una certa reorientació de la tònica dominant dels concerts del Mercadal. Si tradicionalment hi participaven un màxim de tres o quatre corals en les diverses edicions d’aquest concert, en aquesta es repartien la responsabilitat musical el cor Maragall, sota la direcció de Sara Pujolràs, i el Cor de Cambra Girona, dirigit per Antoni Amorós.

A la primera part, protagonitzada pel Cor de Cambra Girona, s’interpretava la Missa Brevis Sti. Joannis de Deo de J. Haydn i la peça O Iesu Christe de J. Van Berchem (1505-1567), a més de la col·laboració d’alguns solistes integrants del Cor de Cambra, amb partitures eminentment d’oratoris d’època barroca. Escau destacar-hi Blute nur de J. S. Bach, O Judas, de G.F. Händel, la Tercera lliçó de tenebres de dimecres sant, de F. Couperin, i Stabat Mater de G.B. Pergolesi. Malgrat que alguns dels solistes van tenir l’oportunitat de poder afrontar la responsabilitat de cantar peces que no eren senzilles, tècnicament parlant, i sentir-se agombolats pel públic de casa, la il·lusió de mostrar el repte i la feina feta va menjar-se part del temps que pertocava a l’altre cor. Detalls, potser menors però significatius, que es procuraran de millorar en una propera ocasió.

El Cor Maragall, ja a la segona part del concert,va sorprendre per la seva versatilitat i pluralitat en la interpretació del repertori musical coral. Si l’any passat ens sorprenia amb peces de música antiga i una de les Vespres de S. Rakhmàninov, provinents de la tradició ortodoxa russa, aquest any els compositors escollits s’acostaven més als nostres dies, delectant-nos amb un viatge musical que començava amb un dels compositors més virtuosos del Romanticisme, (en rigorós ordre, AveVerum de F. Liszt, Pregària de Z. Kodály, Hymn to theVirgin de B. Britten i I’m gonna sing de M. Hogan) fins a deixar-nos a les portes del Gòspel.

Segurament I’m gonna sing, ‘til the spirit moves in my heart, espiritual negre de M. Hogan (1957-2003), fou una de les peces estrella del concert que ens deixava un aire fresc i calculadament espontani gràcies a la repetició dels ritmes alegres i ràpids de la tornada Oh my Jesus, amb divisis i contratemps complexos que exigien concentració i atenció en la interpretació, i una direcció enèrgica per part de la directora. El públic va acollir l’actuació amb emoció i hi va correspondre amb entusiasme, ja que els qui ens sentim units per un anhel de bellesa i transcendència, ens retrobem anualment als concerts de música sacra com els que Girona acull durant la Setmana Santa. Confiem que així sigui per molts anys.

Elara Pi, abril de 2015.

Fotografia de Jordi Baquero