CONCERT DE CORALS SOLIDARI - Ramon Moncunill i Bernet
En el marc de la basílica de Sant Feliu de Girona -i coincidint amb
“Girona, temps de flors”- es va celebrar el tradicional concert de cant coral organitzat
per l’Hospitalitat de la Mare
de Déu de Lourdes i el Bisbat de Girona per tal d’ajudar les persones malaltes
que faran properament la tradicional pelegrinació al santuari marià de Lourdes.
Enguany, van participar-hi cinc corals, amb un repertori molt variat, alegre
i dinàmic, a l’abast d’un públic assistent que, a més a més d’escoltar bona
música coral, volia passar una estona gratificant.
El primer torn fou pel Cor Infantil
Niudenotes, seguit pel Cor Juvenil
Móndeveus, ambdues formacions dirigides per la
M. José
Desprès arribà el torn del Cor
Gospel Girona, una formació coral de dilatada presència i tradició a la
nostra ciutat, sota la direcció de Xavier Thió. Es notava que, a més de cantar,
s’ho passaven molt bé i establien una animada complicitat amb el públic.
Seguidament, va actuar el Cor Malodes,
dirigit per l’Eva Trullàs, amb un repertori heterogeni que incloïa cançons de
la tradició hebrea, basca, tanzana i catalana.
La cloenda la vàrem posar nosaltres, el Cor Maragall. Per a aquest ocasió, i adaptant-nos a l’estil que es
va fent tradicional en aquest concert solidari, més festiu que no pas tècnic,
la nostra directora, Sara Pujolràs, molt encertadament, va escollir un
repertori molt eclèctic:
I’m Gonna Sing ‘Till the Spirit
Moves in My Heart (Moses
Hogan), un espiritual negre, complex, molt sonor i brillant.
Moon River (Henry Mancini), un canvi d’estil total
que buscava fer gaudir de la melodia íntima i emocional.
Al vent (Raimon), la coneguda cançó primerenca
del nostre estimat cantautor, però en versió polifònica a quatre veus que li
dóna un elevat ritme i contundència.
Finalment: Rama Lama Ding Dong
(The Edsels), un divertimento vocal, molt conegut com a cançó d’estiu dels anys
seixanta, que va posar la nota simpàtica a un concert un xic diferent.
Per acabar, les quatre
corals vàrem cantar, com a cant comú, Sana
Sananina (Robert Sund) i Dona Nobis
Pacem (W. Mozart), posant el punt i final a una vetllada més festiva que
seriosa, però que tenia una bona causa per contribuir-hi amb les nostres veus i
el nostre entusiasme.
Ramon
Moncunill i Bernet - 10 de maig de 2015
Fotografia de catalunyareligio.cat extreta d'internet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada