Blog Cor Maragall de Girona

Aquesta nova secció vol mostrar la relació de la literatura amb la música a través de comentaris o notícies sobre llibres que tractin d'aquesta relació. Segur que alguns de vosaltres n'heu llegit algun i el podeu recomanar. Digueu de quin llibre es tracta i envieu-me el comentari amb un correu i jo el transcriuré. Qui s'anima? "Una música constant" (Vikram Shet. Calcuta, 1952) ens introdueix i ens fa participar de la vida i la trajectòria d'un quartet de corda (el quartet Maggiore) a través de cada un dels seus membres. Cada un te una visió particular de la música i del que l'envolta. Per això la viuen amb una intesitat desigual i amb una sensibilitat també diferent. La seva relació, plena d'alts y baixos tant en el terreny personal como en el professional (concepció de la música, interpretació, etc.), fluctúa des de la cordialitat fins a la tibantó. Michael, personatge central de l'obra, violinista de gran talent, té dues obse...

Concert Amic, amat (28 juny 2010) El concert amb la Maria del Mar Bonet -amb els cors de Girona i la Coral Cantiga- crec que va anar molt bé. Si bé els assajos varen comportar dificultats per les característiques de la partitura, l'Eva -i la majoria de les corals que varen fer un bon treball pel seu compte- les varem anar superant i,avançant mica en mica, el resultat va ser més que acceptable. Una vegada més el Cor Maragall, el nostre cor, va col·laborar en un esdeveniment musical ciutadà, amb una nombrosa representació i un bon treball.  La crítica que transcric a c ontinuació és la del Punt -30 de juny 2010-, feta per en Dani Chicano, a la seva columna "la crònica":     Mar de cors "Primera crida d'aquest any del Festival de Músiques Religioses i del Món a les escales de la catedral, que va obtenir una resposta massiva. Maria del Mar Bonet hi vessava , amb la seva veu, paraules de Ramón Llull amorosides per Jacint Verdaguer, seguint la...

Per anar fent boca, hem trobat aquestes versions de la Fuga geogràfica, futura peça que treballarem en el cor. Fuga geogràfica :  Va ser escrit com un modern  escapar  a quatre veus, on cada veu "canta" els noms de ciutats, pobles i altres accidents geogràfics. Acaba amb un final poc comú: una "R" sonant en la paraula "Ratibor (Trinitat en la versió en anglès), que havia obert la seva composició. Les veus entren en aquest ordre:  el tenor  ,  alt  ,  soprano  ,  baixa . molt bona però massa retallada --- http://www.youtube.com/watch?v=Ulco7-zPEI8&feature=related molt bé i amb fotos dels llocs. http://www.youtube.com/watch?v=g_tTOLLnT1Y&feature=related I una altra peça (amb coreografia... ), la Rosa amarela .. http://www.youtube.com/watch?v=yrm0hhr_iAo&feature=related Publicat inicialment per Lluís Gil el 19 de maig de 2010

Balaio, avall... amunt... Les fotografies que ha enviat l'Olga demostren que no havíem entrenat prou l'escenografia del Balaio. Cal fer un entrenament intens abans del proper concert. Crec que és urgent la constitució de la Comissió d'Escenografia a fi que ens faci assajar les coreografies o escenografies abans d'executar-les en públic . Publicat inicialment per Lluís Gil el 13 de maig de 2010

Des d'ara penjarem al blog totes les notícies que ens enviï la Gemma  http://www.gemmacomaalabert.com/   dels seus concerts, gires i activitats musicals.  Així estarem al corrent de tot allò que ens faci saber, que serà, ben segur, una part important de la seva trajectòria artística. La última que ens ha enviat, i que també rebem per correu electrònic, és la d'aquesta òpera "Les mamelles de Tirésies", de Francis Poulenc. Opéra bouffe  en un pròleg i dos actes. Llibret de Guillaume Apollinaire i música de Francis Poulenc. Fou estrenada el el 3 de juny de 1947 a l' Opéra comique  de París. S'estrena al Gran Teatre del Liceu. El missatge que el pròleg fa explícit és la imperiosa necessitat de fer criatures que té França (el drama és de la Primera Guerra Mundial i l’òpera de la Segona). Obra de gran inventiva i creativitat, situada a Zanzíbar, presenta una sèrie d’escenes de ritme trepidant basades en l’absurd, amb personat...

      En Quim de la Mta ens envia aquestes fotos, en comptes d'un comentari, del concert de "Girona, temps de flors" És, segons diu ell, en el text que les acompanya "una altra visió del concert" ai, els artistes! (aquest comentari és meu)  Publicat inicialment per en Lluís Gil el 12 de maig de 2010

Bon dia i benvinguts, El Cor Maragall hem vingut a oferir-vos un concert de primavera. Tips com estem de tanta pluja -primaveral-, avui, amb aquest dia radiant, volem passar-ho bé i fer-vos-ho passar bé, esperem, amb un concert alegre, un xic desenfadat i molt variat. És una bona època per viatjar i farem justament això. Emprendrem el viatge des de França, on un compositor, anònim, va deixar escrita una cançó de taverna:  Tourdion . Ens anirà bé per agafar forces per el viatge. Beurem i menjarem per anar cap a l'Argentina, d'on cantarem una cançó de carnaval El Humauaqueño  i ràpidament aterrarem a Galícia per oferir-vos-en una de popular O voso galo comadre . La segona etapa ens ha tornat des de Galícia als E.E.U.U. Recordarem els espirituals negres amb Deep River (Riu profund) i Goodnight, well it's time to go (Bona nit, bé és hora de marxar). I dels E.E.U.U. arribarem a casa nostra. Cantarem una cançó d'amor, de valls i muntanyes, de cels ...

Ahir, 9 de maig, vam fer un concert ben agradable al Jardí dels Alemanys, a l’antiga caserna del mateix nom, un indret ben acollidor i agradable recuperat per a la ciutat deu fer uns vint-i-cinc anys. Va fer un matí assolellat i resplendent en tots els aspectes i això ens va aixecar els ànims, ens va donar força i optimisme i, en conseqüència, seguretat. Una bona part del públic va romandre allí tot el concert, mentre que una petita part eren visitants de Girona, temps de flors, que passaven i s’hi entretenien una mica.La cançó més emotiva que vam cantar va ser  Idil·li , amb lletra del renaixentista Antoni Careta i Vidal i    música de Joan Altisent, músic català polifacètic del segle XX. És una cançó d’amor, molt íntima i extraordinàriament romàntica, que fa vibrar l’ànima fins als seus racons més profunds, més  ‘escondits’ . La pluja de pètals d’acàcia que la va acompanyar hi va donar encara més emoció, la va ambientar molt bé i va  emblanqui...

Va entrar al Cor Maragall amb només 11 anys. Gairebé trenta anys després ha substituït la seva «senyoreta», Àngels Alabert, al capdavant del cor: «Una colla d'amics en què hi ha comunicació i bon ambient tot i la diferència d'edats». Els seus 45 membres tenen entre 25 i 70 anys. «Està molt bé que hi hagi deu corals en una ciutat com ara Girona; cadascuna té un tarannà i una sensibilitat propis», diu. Avui el  Cor Maragall  actuarà als jardins dels Alemanys (12 h), en el marc del Temps de Flors. Sara Pujolràs i Naspreda (Girona, 1969) porta tota la vida vinculada a la música, també professionalment: des de fa 20 anys és professora del Conservatori de Girona, de música de cambra i de piano. Al mateix centre, va tenir com a professora (de piano, d'harmonia, d'història de la música, etc.) Àngels Alabert, que per a ella era «la senyoreta». Alabert la va  reclutar  per al cor tot i que el Maragall mai no ha estat una coral infantil. Per...

Una nova aportació d'en Xavier sobre aquesta peça que cantem: El bolero de Guadassuar El bolero neix com a evolució de la seguidilla i, sembla que al segle XVIII, baixà dels salons aristocràtics fins al carrer per fer-se popular. Les seves músiques feren fortuna a diverses comarques del País Valencià, sobretot a la Costera i la Ribera. El Bolero de Guadassuar procedeix de la població de la Ribera del mateix nom. Aquest bolero és dels pocs que té la lletra totalment en la variant valenciana de la nostra llengua comuna. Des de fa uns anys era oblidat al poble però el 2009 se’n recuperà la seva interpretació al carrer en la Fireta del Porrat. El bolero té un ritme ternari (tres per quatre) i consta d’entrada, cobles i tornada. Per ballar-lo amb correcció és indispensable de moure els braços amb elegància i tenir una bona agilitat a les cames i els peus, que ha de semblar que volen i no s’arrosseguen mai per terra. Podem veure’n la interpretació als...

Una de les obres recuperades pel repertori actual del Cor és "O voso galo comadre", cançò popular gallega, de Miguel Groba (Gulans, Ponteareas (Pontevedra), abril 1935. O VOSO GALO COMADRE O voso galo comadre téñeno mal enseñado. Vai cantar todas as noites enriba do meu tellado,  enriba do meu tellado. Ay la le lo ay la le lo. Eu quería me casare. Miña nai non teño roupa. Casa miña filla casa miha perna tapa a outra Unha perna tapa outra. Ay la le lo ay la le lo. Tua mai e mais a miña, quedan no río berrando por culpa d'unha galiña que ten amores c'o galo que ten amores c'o galo. Ay la le lo ay la le lo. Para vir a xunt'a min, para vir axunt'a min, Vai lavar a cara, vai lavar a cara, galopín. Publicat inicialment per Lluís Gil el 13 d'abril de 2010

Caràtula del CD   Amic, amat Ahir vam començar a assajar Amic, amat , pel concert del Festival de Músiques Religioses d'aquest estiu. Partitura curiosa i alhora complicada. Veurem si els cors la treballen suficientment perquè els assajos generals a l'Auditori funcionin. Nosaltres, ja ens hem posat a treballar. L'enllaç que anoto a continuació us portarà a una pàgina  http://www.bonet.amics.ppcc.8m.net/amic,amat.html , en la que podeu llegir totes les lletres de l'obra. I al video de sota aquest text podeu escoltar-ne un fragment, la cançò  Digues amic. Publicat inicialment per Lluís Gil l'11 d'abril de 2010

Hem fet la primera actuació a Girona des que ens dirigeix la Sara. Tot i ser un concert col·lectiu, amb participació de la Capella Polifònica i la Coral del GEiEG, va ser engrescador i hi posàrem tota la il·lusió. Els resultats, segons diuen els qui ens van sentir, van ser excel·lents. Emperadriu de la ciutat joiosa , començà amb els solos de pandero i flauta de l’Anselm, l’Anna Fuster i en Xavier Oliver. La resta de cantaires ens hi afegim i el públic gaudeix del resultat, tot i que encara hi ha qui es pregunta d’on sortia la música tan íntima de les flautes i el pandero. L’ Ave Maria de Victoria, en una versió delicada i molt curosa amb les matisacions, va servir per acabar de guanyar-nos el públic. Desprès la Salve Regina de Franz Schubert. Delicada i suau, expressió de sentiments interiors de culpa, penediment i esperança. Pregària plena de fe. Música que penetra profundament a l’interior dels oients i dels cantaires. Locus Iste , introit de...

Aquesta cançó, extremadament romàntica i primaveral, la vaig cantar per primera vegada, ja fa molts anys, a la Coral Oidà de Girona (on, per cert, vaig coincidir amb l’estimat company Jordi Palomeras, llavors molt jovenet) i, posteriorment, es va incorporar al repertori del nostre Cor Maragall. Sempre m’ha agradat molt de cantar-la i he comprovat que a molts altres cantaires del Cor també. Això m’ha mogut, com a modest homenatge als autors, a cercar una mica d’informació del compositor i del lletrista. M’ha sobtat veure que Idil·li és, segurament, l’obra més coneguda d’Altisent i que la interpreten nombroses corals, no només catalanes, sinó també espanyoles. També he vist que l’orgue que es va instal·lar fa pocs mesos a l’Auditori Josep Viader de  la Casa  de Cultura de Girona, és l’orgue de l’auditori privat que tenia Joan Altisent i que ha estat una donació del seu fill i néts a la ciutat de Girona. Antoni Careta, autor de la lletra d’aquesta cançó, ...