CONCERT DE MÚSICA SACRA AL MERCADAL - 27 de març de 2010 - Xavier Merino
Hem fet la primera actuació a Girona des que ens dirigeix la Sara. Tot i ser un concert col·lectiu, amb participació de la Capella Polifònica i la Coral
del GEiEG, va ser engrescador i hi posàrem tota la il·lusió. Els
resultats, segons diuen els qui ens van sentir, van ser excel·lents.
Emperadriu de la ciutat joiosa,
començà amb els solos de pandero i flauta de l’Anselm, l’Anna Fuster i
en Xavier Oliver. La resta de cantaires ens hi afegim i el públic
gaudeix del resultat, tot i que encara hi ha qui es pregunta d’on sortia
la música tan íntima de les flautes i el pandero.
L’Ave Maria de Victoria, en una versió delicada i molt curosa amb les matisacions, va servir per acabar de guanyar-nos el públic.
Desprès la Salve Regina
de Franz Schubert. Delicada i suau, expressió de sentiments interiors
de culpa, penediment i esperança. Pregària plena de fe. Música que
penetra profundament a l’interior dels oients i dels cantaires.
Locus Iste, introit de la Missa
de dedicació d’una església, compost per l’austríac Anton Bruckner al
segle XIX, és una obra d’una gran bellesa i brillantor, plena de
sentiment i amb matisos, contrastos i cromatismes sorprenents.
Per acabar, l’espiritual negre Deep River,
que és un bon exemple de l’expressió del dolor i l’espiritualitat dels
esclaus negres del sud dels Estats Units. L’únic consol que els quedava
era el cant religiós que expressava la seva esperança d’assolir una vida
millor a l’altre món, a la festa dels sants. La melodia, que canten les
contralts, és deliciosa i l’harmonia permet als baixos delectar-se amb
els greus.
Quedàrem
satisfets de la nostra actuació, tot i que cal que ens esforcem encara
molt més. Estic convençut que ens anem acoblant bé amb la manera de
dirigir de la Sara i que, en un futur proper, podem fer coses molt interessants. El coral Jesus Bleibet, de Bach, interpretat conjuntament amb les altres corals, clogué majestuosament el concert.
Xavier Merino
Publicat inicialment per Lluís Gil el 29 de març de 2010
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada