EMPERADRIU DE LA CIUTAT JOIOSA - Lletra i so

En Xavier ha explorat en l'Emperadriu de la ciutat joiosa, i ha trobat la lletra original i en occità. I a més ens fa un parell d'observacions a tenir en compte. I per si fora poc ens envia també les dues pàgines del Llibre Vermell de Montserrat que contenen la cançó. 
Podeu veure les partitures a mida molt més gran si punxeu els enllaços que hi ha sota el títol en vermell (Llibre Vermell de Montserrat) i, al final de les estrofes, si punxeu els enllaços que hi ha escrits, podeu sentir-ho.

 Llibre Vermell de Montserrat

Ahir, remenant entre llibres que feia temps que no mirava, en vaig trobar un en què hi ha la lletra original, en occità, del cant del Llibre Vermell de Montserrat, Emperadriu de la ciutat joiosa, que hem recuperat del repertori antic del Cor.

En donar-hi un cop d’ull, observí dues coses
1.- la lletra original és més llarga que la que cantem.
2.- l’opinió més estesa entre els experts és que mentre la primera veu cantava l’estrofa Ia, la segona veu cantava la IIa, o sigui, que les dues veus cantaven lletres diferents. També és possible que el cant fos monòdic i que s’alternessin les dues melodies.

Per fer-nos més propera i identificar-nos millor amb aquesta dança, he pensat que podia ser interessant de saber-ho, així com de poder gaudir de la lletra original que transcric a continuació. Hi ha la possibilitat d’algun petit error, tot i que ho he repassat.

EMPERADRIU DE LA CIUTAT JOIOSA
Lletra original en occità

Ia
Imperairitz de la ciutat ioyosa,
De paradís ab tot gaug eternal,
Neta de crims, de virtuts habundosa,
Mayres de Dieu per obra divinal.
Verges plasent ab fas angelical,
Axi com sotz a Dieu molt graciosa,
Placaus estar als fizels piadosa,
Pergant per lor ai Rey celestiai.

Ib
Verges ses par misericordiosa,
De vos se tany quens defenats de mal,
Et no siats devas nos endenyosa,
Pels fallimens que fem en general.
Mas quens cubrats ab lo manto real,
De pietad pus quen ets cupiosa,
Car tots em fayts d’avol pasta fangosa,
Per que’l fallir es de carn humenal.

IIa
Rosa flagran de vera benerança,
Fons de mercé iamays no defallen,
Palays d’amor on se fech la liança
De Déu e d’om per nostre salvamen.
E fo ver Dieus es hom perfectamen,
Ses defallir en alcuna substança.
E segons hom mori senes dubtança,
E com ver Dieus levech del monime.

IIb
Vexell de patz, corona d’esperança,
Port de salut be segur de tot ven,
Vos merets de tenir la balança
On es pesat be dreytureramen.
E pesa mays vostre fill excellen,
Mort en la crotz per nostra delivrança,
Que.ls peccats d’om en fait ne.n cobejança
Al be fizel confes e peniden.

IIIa
Flor de les flors, dolça, clement et pia,
L’angel de Dieu vesem tot corrocat,
E par que Dieus l’a mandat que.us alcia
D’on ell es prest ab l’estoch affilat.
Donchs placa vos que.l’sia comandat
Qu’estoig l’estoch e que remes nos sia
Tot fallimen tro en lo presen dia
e.ns donc gaug e patz e sanitat.

IIIb
Estel de mar qui los perillans guia
E.ls fay venir a bona salvetat,
Si Ihesu Xrist obehir no volkia
Ço que per vos li sera supplicat,
Mostrats li.ls pits d’on l’avetz alletat
Et tots los sants ab la gran ierarchia
De paradis qui us faran companya
Tot quan volretz vos er ben autreyat.

Iva
Mare de Dieu, cap de virginitat,
Si no lausam la vostra senyoria
O no us servim tan be com us tanyeria,
De pauch se.n mou et no de volentat.

IVb
Ihesus veray un Dieu en trinitat,
Vos avetz dit que la mort no us plasia
Del peccador mas convertit viuria,
Donques merce, merce per karitat.
Xavier Merino
Publicat inicialment per Lluís Gil l'11 de març de 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro