Blog Cor Maragall de Girona

Presentant el concert   Al diccionari, hi ha una entrada que defineix el mot UNÍSON així: En conformitat de sentiments, concordadament. Produint la mateixa nota o melodia. Segurament molts sabeu que als cors, els directors demanen que ens escoltem molt entre els cantaires per sonar com una sola veu, i que en un cor és necessari que tots anem junts per aconseguir la sonoritat desitjada. Tots som un. Aquest any amb el nostre concert volem posar un petit gra de sorra a la conscienciació en el canvi climàtic. Amb les nostres cançons només volem remarcar que el món que tenim, aquesta terra que és la casa de tots, necessita que la cuidem perquè segueixi essent la nostra llar. Un gra de sorra no fa la platja, però tots plegats i a l’uníson , podem ser la música del canvi. Però el concert d’avui és especial per a nosaltres, el Cor Maragall, perquè el volem dedicar a l’ Iris Martí i Pujolràs . El 9 de setembre va patir un atropellament greu que no va poder superar i ens va deixar. P

  El concert de Tots Sants d’enguany va tenir un caràcter i unes característiques especials. Quan el 9 de setembre passat la nostra companya, gairebé –si el Cor és com una gran família- familiar, Iris Martí i Pujolràs, morí a 21 anys a causa de l’envestida d’un cotxe, conduït per una persona sense carnet quan ella circulava amb bicicleta, tots els components del Cor Maragall, especialment els seus familiars i la seva parella, vam quedar immergits en un dolor que molts encara no hem sabut o pogut remuntar. Malgrat això al cap de relativament pocs dies vam reprendre els assaigs per a aquest concert que va ser un homenatge a l’Iris. Especialment la Sara, directora del Cor, i la seva família van fer un gran esforç per aconseguir-ho. I finalment el concert va ser possible. Un concert en què vam posar tot el nostre esforç, tota la nostra capacitat, per assolir un bon resultat i molts dels assistents ens van dir que ho havíem aconseguit. Un amic em va dir que el seu fill, que era al concert

  Tenim les Fires a tocar i, com cada any, treballem intensament en la preparació del concert, ja tradicional, de la diada de Tots Sants a l’Auditori de Girona. Amb una novetat: el concert serà a les sis de la tarda . El concert l’hem titulat UN-Í-SON perquè cal que tots, com a membres de l’espècie humana, ens sensibilitzem vers el canvi climàtic que ja patim en forma de llargues sequeres, pluges torrencials, temperatures cada vegada més elevades i fem el que sigui al nostre abast per evitar-ne o disminuir-ne les conseqüències. Entre tots hem malmès el planeta i cal que entre tots, sense discrepàncies, el salvem per al bé i la felicitat de les generacions que vindran després de nosaltres. El nostre Cor Maragall, amb aquest concert, vol mostrar la bellesa de la natura mitjançant els quatre elements: aire, terra, aigua i foc/llum. Salvi de Castro, narrador habitual del concert, serà el druida que trobarà la fórmula d’un beuratge màgic que ens farà prendre consciència de la gravetat d

  El mes de febrer vaig tenir notícia de la publicació d’aquest llibre gràcies al blog Totxanes, totxos i maons que el crític literari Joan Josep Isern manté al diari digital Vilaweb . El títol del llibre em va cridar l’atenció i, en haver llegit el que en deia Isern, em va atraure de seguida. L’autor, Oriol Pérez i Treviño , és musicòleg i assagista i, entre altres coses, crític musical del diari El Punt Avui . Ben segur que si sou lectors d’ El Punt Avui i aficionats a la música deveu haver llegit alguna o algunes de les seves crítiques, que destaquen pel to espiritual i poètic   amb què solen ser redactades. El llibre porta el subtítol Un dietari personal en forma de pelegrinatge pels cicles de cantates de Johann Sebastian Bach i s’obre amb una dedicatòria que diu: “Als meus pares per haver-me mostrat i ensenyat allò tan fàcil de dir, i difícil de fer: estima’m quan menys m’ho mereixo   perquè és quan més ho necessito”. A la Introducció l’autor explica que fa molts anys q

  Fa uns dies vaig llegir a Vilaweb la recensió que Xavier Montanyà va fer del llibre “El violí d’en Lev. Una aventura italiana” de l’escriptora anglesa Helena Attlee. Una recensió excel·lent, extensa, profunda i sensible, que fa venir moltes ganes de llegir-lo. En copiaré algun fragment i, si com a mi, us fa venir ganes de llegir el llibre n’estaré content. La recensió completa la trobareu a https://www.vilaweb.cat/noticies/vida-violi-historia-europea/ . Diu Xavier Montanyà: “ Per a mi una de les revelacions literàries de l’any 2015 va ser la lectura de La terra on floreix el llimoner. La història d’Itàlia i els seus cítrics , d’Helena Attlee. (...)La nova aventura italiana d’Helena Attlee va començar amb la fascinació, o l’enamorament, que va sentir en el més profund del seu ésser quan va sentir parlar aquell violí per primera vegada. Era en una petita ciutat de Gal·les, en un concert de música klezmer , típica de les comunitats jueves de l’est d’Europa. “Era una veu prou potent per

  Dos cantaires del Cor Maragall assistiren al Gran Teatre del Liceu a la representació de l’òpera Parsifal i van quedar molt descontents de la versió i l’escenografia de Claus Guth. Van mostrar per carta el seu desacord al director general del teatre i volen fer públic, mitjançant, el nostre blog el malestar interior que els va deixar la representació. A l’atenció del senyor Valentí Oviedo, Director General, Gran Teatre del Liceu. Distingit senyor, Alguna altra vegada els hem fet arribar les nostres impressions de les escenografies d’algunes de les òperes representades en aquest teatre del qual vostè, ara, n’és el Director General. Gosem insistir perquè creiem en la importància d’argumentar el sentit crític  mostrant-lo a qui correspon, per si li sembla tenir en consideració el nostre argument i, potser, ajudar a millorar les produccions operístiques. Al Liceu venim a veure les òperes on cadascú ocupa la seva funció. Parlem de Parsifal: l’autor és Richard Wagner. Claus Guth és el dire

  Cant Comú El 21 de maig passat vam participar, com d’habitud, al Concert Solidari a benefici de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, enguany per novena vegada. Al concert fet a l’església parroquial de Sant Feliu, també hi participaren el Cor Veus de Can Puig i el Cor Les Marín, ambdós de Banyoles i el Cor Sol Ixent de Fornells de la Selva. Aquest concert sol coincidir amb la clausura de la setmana de Temps de Flors. En sortir del concert les brigades municipals ja treballen intensament per desmuntar els muntatges que hem pogut contemplar i admirar durant una setmana. Potser per aquest motiu és habitual aplegar a la bonica església romànico-gòtica un gran nombre de persones que passegen pels espais florals. Cor Veus de  Can Puig El nombrós públic acollí calurosament tots quatre cors. Actuà primer el Cor Veus de Can Puig, seguit del Cor Les Marín i el Cor Sol Ixent. El Cor Maragall fou el darrer a cantar. La nostra actuació fou seguida pel Cant comú que aplegà prop d’un centen

  Dissabte tretze de maig vam fer al nostre Concert de Temps de Flors, com sempre, a l’església del Carme de Girona. Enguany, com a coral convidada, el vam compartir amb la Coral lo Lliri, de l’Ametlla del Vallès. La Coral lo Lliri va néixer el 1903 com a Cor de Clavé. Durant la guerra va aturar la seva activitat i la va reprendre el 1940 amb una continuïtat amb molts alts i baixos. El 1982 el mestre i compositor Josep Cardona la féu ressorgir com a coral mixta i aconseguí una   clara entitat. El 1988 el mestre Pere Díez n’assumí la direcció i hi aportà un potencial qualitatiu molt important. Des de 2022 la dirigeix la mestra Montserrat Casas que és la cap d’estudis i professora de llenguatge musical i tècnica vocal de l’Escolania de Montserrat. Cor Maragall Durant aquests cent vint anys ha cantat per tot Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Tambè ha fet nombrosos intercanvis Cantàbria, Mallorca, Euskadi, França, Itàlia i Irlanda. Enguany fa un intercanvi amb el nostre Cor

  Diumenge vinent, 21 de maig, a les vuit del vespre, a l’església parroquial de Sant Feliu de Girona, celebrarem el IX concert solidari a benefici de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. El nostre Cor Maragall ha participat a tots aquests concerts juntament amb altres corals de les nostres comarques. Gairebé sempre ha estat a l’església de Sant Feliu de Girona el darrer dia de la setmana de Temps de Flors. Enguany, a més del Cor Maragall, hi participaran el Cor Sol Ixent de Fornells de la Selva, la Coral Veus de Can Puig, de Banyoles, i el Cor Les Marín, també de Banyoles. Els diners que es recullin en aquest concert amb donatius voluntaris seran per a ajudar als malalts de la Peregrinació a Lourdes. Esperem que, com cada any, l’assistència sigui nombrosa i es pugui fer una bona recaptació.   X.M., 18 de maig de 2023

  Cartell de Pere Romagós, Isaac d'Aiguaviva Ja som en ple mes de maig i tornem a celebrar Temps de Flors. El concert serà el dia 13 a les vuit del vespre a l'església de la Mare de Déu del Carme. Ja fa força anys que aprofitem aquest concert per fer un intercanvi amb altres cors catalans. Enguany la trobada serà amb la Coral "Lo lliri" de l'Ametlla del Vallès, Una coral amb més de cent anys d'història. COR AL LO LLIRI Fundada l’any 1903 com a cor de veus masculines i associada a la Federació de Cors de Clavé. Durant la guerra civil va aturar l’activitat i la va reprendre el 1940 però sense una continuïtat clara. L’any 1982 ressorgí amb molta força dirigida pel mestre i compositor Josep Cardona. A partit de 1988 n’assumí la direcció el mestre Pere Díez que va aportar un potencial qualitatiu molt important a la Coral. Ara, des de principis d’enguany la dirigeix Montserrat Casas. Esperem que serà un bon concert. Tots hi sou convidats! Xavier M., 10 de maig de 20

  Actuació del Solidariteitskoor Kantikune El 15 d’abril, a l’església parroquial de Sant Narcís, vam fer el primer concert de l’intercanvi amb el Solidariteitskoor Kantikune de la ciutat flamenca de Hasselt. Aquest intercanvi el teníem programat per a l’any 2020 però l’epidèmia de covid19 que hi va haver i de la qual encara ara es donen molts casos ens va obligar a ajornar-lo. El cor belga va arribar a Girona dijous dia 13 i una de les primeres coses que van fer va ser cantar públicament a la plaça de la Independència L’estaca, de Lluís Llach, amb harmonització de Manuel Oltra, una de les cançons que havíem previst de fer com a cant comú al concert que el 2020 vam haver d’ajornar. Va ser el seu primer contacte amb Girona i els gironins. La nostra ciutat els va agradar molt i podem dir sense exagerar que en van quedar enamorats. Membres de la Comissió d’Intercanvis del nostre Cor els van acompanyar els dies que van ser a Girona. El matí del dia 13 van assajar a l’església de Sant N