DESPRÉS DEL CONCERT DE TOTS SANTS 2023

 

El concert de Tots Sants d’enguany va tenir un caràcter i unes característiques especials. Quan el 9 de setembre passat la nostra companya, gairebé –si el Cor és com una gran família- familiar, Iris Martí i Pujolràs, morí a 21 anys a causa de l’envestida d’un cotxe, conduït per una persona sense carnet quan ella circulava amb bicicleta, tots els components del Cor Maragall, especialment els seus familiars i la seva parella, vam quedar immergits en un dolor que molts encara no hem sabut o pogut remuntar. Malgrat això al cap de relativament pocs dies vam reprendre els assaigs per a aquest concert que va ser un homenatge a l’Iris. Especialment la Sara, directora del Cor, i la seva família van fer un gran esforç per aconseguir-ho.

I finalment el concert va ser possible. Un concert en què vam posar tot el nostre esforç, tota la nostra capacitat, per assolir un bon resultat i molts dels assistents ens van dir que ho havíem aconseguit. Un amic em va dir que el seu fill, que era al concert, li va dir que havia estat “apoteòsic i molt emotiu”. La coral Xàntica i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, en què també cantava l’Iris, ens van oferir la seva participació per honorar així la seva memòria. Cadascun d'ells va cantar una obra i tots plegats interpretàrem l'última peça del concert. 

El concert era dedicat a la Natura, a la Creació, i la necessitat que tenim d’unificar-nos-hi per trobar una solució que permeti evitar o assuavir la catàstrofe climàtica que ens amenaça. El sistema neoliberal que governa el nostre planeta, no fa ben res per evitar-ho i només busca el creixement dels seus beneficis mitjançant el foment del consum de productes superflus i innecessaris.

El narrador/presentador va ser en Salvi de Castro, aquesta vegada caracteritzat de druida que fa un beuratge màgic per fer-nos reaccionar a tots i mobilitzar-nos per aconseguir la resiliència de la Terra.

El programa del concert, com he dit abans, també es va dissenyar per a fer-nos adonar de la bellesa de la Natura i així vam cantar el riu que flueix cap al mar, el pas de les estacions, les muntanyes que ens acullen, els boscos, el nostre mar i la costa, els núvols, les flors, el pas de tempestes, ..., com a símbols dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc/llum.

Per acabar, totes tres corals, cada cantaire amb una espelma, vam sortir al vestíbul de l’Auditori on hi havia un mural amb la inscripció "A l'Iris" i, davant del mural, un tapís amb un arbre, un cirerer?, entorn del qual vam deixar vam deixar les espelmes i agafats per les espatlles vam acabar el cant de Szakura començat a l'escenari. Va ser com un moment màgic, una litúrgia laica per honorar i recordar la nostra companya.

Vam participar al concert el Cor Maragall i la Coral Xàntica, dirigits per Sara Pujolràs, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, dirigit per Isabel Mantecón, els pianistes Joan Sadurní i Maria Àngels Pardàs, Glòria Garcés com a solista i i el druida narrador Salvi de Castro. Els ho agraïm a tots.

El programa va ser:

The river she is flowing, cançó índia, arr. Michael Gohl

El cant de les estacions, text i música de Remy Gagne, harm. De François Provencher i traducció de Joan Costa

Idil·li, de Joan Altisent

Les fulles seques, sardana d’Enric Morera amb lletra d’Àngel Guimerà

Comiat al bosc, de Fèlix Mendelssohn

Al vent, de Raimon,  amb harmonització d’Antoni Ros Marbà

Cosacs, melodia russa, versió de Fedor Astachow i lletra d’A. Colomer i M. Soler

Balada d’en Lucas, havanera de J. Ll. Ortega Monasterio, arr. De Josep Viader

La calma del mar, havanera, harm. d’Enric Ribò, amb Glòria Garcés com a solista

The cloud, text de Percy Bysshe Shelley, música de Bill Douglas

L’arc blanc de Sant Martí, amb lletra de Bruria Schweitzer i música de Josef Hadar. Interpretació de la Coral Xàntica

Damunt de tu només les flors, amb text de Josep Janés i música de Frederic Mompou. Interpretació del Cor de Cambra de la Diputació de Girona amb Maria àngels Pardàs al piano i direcció d’Isabel Mantecón

The storm is passing over, de Charles A. Tindley i arr. d’Emmanuel Djob

Szakura, tradicional japonesa, harm. Jos Van den Borre

Les dues últimes interpretades conjuntament per tots tres cors. Szakura ens va portar des de l’escenari fins a l’atri de l’Auditori.

Vull remarcar que les flors de cirerer eren les preferides de l’Iris. La lletra de Zsakura, diu: Flors de cirerer, flors de cirerer / cobreixen el camp / fins on arriba la vista, / perfum de sol naixent. L’Iris, en un treball d’ESO havia escrit: “Per què hauríem de ser constants, si la vida és una brisa i nosaltres, un pètal de cirerer i una fulla de tardor a la seva mercè?”

Xavier Merino i Serra, 6 de novembre de 2023