PARSIFAL al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

 

Dos cantaires del Cor Maragall assistiren al Gran Teatre del Liceu a la representació de l’òpera Parsifal i van quedar molt descontents de la versió i l’escenografia de Claus Guth. Van mostrar per carta el seu desacord al director general del teatre i volen fer públic, mitjançant, el nostre blog el malestar interior que els va deixar la representació.

A l’atenció del senyor Valentí Oviedo, Director General, Gran Teatre del Liceu.

Distingit senyor,

Alguna altra vegada els hem fet arribar les nostres impressions de les escenografies d’algunes de les òperes representades en aquest teatre del qual vostè, ara, n’és el Director General.

Gosem insistir perquè creiem en la importància d’argumentar el sentit crític  mostrant-lo a qui correspon, per si li sembla tenir en consideració el nostre argument i, potser, ajudar a millorar les produccions operístiques.

Al Liceu venim a veure les òperes on cadascú ocupa la seva funció. Parlem de Parsifal: l’autor és Richard Wagner. Claus Guth és el director d’escena, ni més ni menys. Volíem veure l’obra intacta de Richard Wagner, l’autor total del “Festival escènic sagrat basat en llegendes medievals sobre el sant Grial i la llança de Longinus,” segons s’explica en el programa de la temporada 2022-2023 que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu cada temporada.

Volem que cadascú faci el seu paper. Volem que es respecti el paper de l’autor i que el director d’escena interpreti amb la màxima fidelitat l’obra. No estem gens d’acord amb el que diu el senyor Jaume Radigales a la crítica del diari Ara el 27 de maig d’enguany, parlant de Guth “... dessacralitza l’obra, la despulla de misticisme, però hi dialoga i n’extreu una tesi inapel·lable.” És a les antípodes del que creiem que és la funció d’un regista, com l’anomena Radigales a la mateixa crítica.

El paper del director d’escena, ens sembla, ha de ser fidel a la construcció formal de l’obra, no que en faci una transposició* que modifiqui la seva percepció. Cap tesi ni crítica moralitzant de l’obra. Perquè el Parsifal que vàrem veure era descontextualitzat i estrambòtic. Ni el text ni la música ni la teatralitat contribuïen a dignificar el text, la música, el director, l’orquestra i els cantants. Era un caos condescendent i pastós: ens va semblar una estafa.

Atentament,

Mariano Ferrer Thomas i Montse Félez Garriga - Santa Cristina d’Aro.

(*)La Teoria de la Forma (Gestalttehorie) ens ensenya els fonaments i la importància d’oferir les experiències formals ben estructurades i coherents com un tot ben organitzat, sempre tenint en compte que la transposició no desfiguri el contingut.

Il·lustració extreta del web del Gran Teatre del Liceu